Mite i societat a la Grècia antiga (#188)

Aquest estudi de Jean-Pierre Vernant (1914-2007), publicat per primer cop el 1974, és una lectura interessant en molts aspectes, tot i que potser no té la claredat ni l'abast de Mite i tragèdia, publicat catorze anys després i centrat en la tragèdia com a gènere propi de l'etapa clàssica en concret. A Mite i societat hi trobem un estudi força general sobre la relació entre la mitologia grega i el context històric i sociocultural que li dóna lloc. L'aproximació que en fa Vernant és estructuralista: pretén trobar sota el contingut literal dels relats una estructura soterrada de significats, correspondències, paral·lelismes i paradoxes que aporten un nivell d'interpretació simbòlic al nivell literal. 

Rere aquest procediment hi ha un propòsit general de deslliurar l'anàlisi literària i històrica de qualsevol condicionament ideològic previ, és a dir, de poder explicar els textos originals des del context socio-cultural on s'originen. És un plantejament complex d'entrada, que pot sonar excessivament esotèric en alguns moments, ja que opera fent hipòtesis sobre l'escassa informació que tenim sobre l'època i té en compte també els canvis que pateix una mateixa cultura a través dels segles. Ara bé, dins del corrent estructuralista mateix sorgeixen discrepàncies i diferents plantejaments, i en l'últim capítol Vernant caracteritza les principals posicions dins d'aquesta escola, així com l'evolució històrica sencera dels estudis mitològics des del seu inici fins al segle dinou. 

Mentre que Mite i tragèdia se centrava en la tragèdia àtica com a gènere, aquest volum s'aproxima a la mitologia de forma molt més general. La mitologia és tot un conjunt de textos pertanyents a diferents gèneres i suports: la majoria pertanyen a la tradició oral i es fixen per escrit en diferents moments. La poesia homèrica, que ens arriba de forma fragmentària, i les sagues d'Hesíode, que tenen una intenció molt més sistemàtica, en són els exponents més importants, però també comprèn molts altres textos i variacions dels mateixos mites que ens arriben de forma fragmentària a través de múltiples fonts i reescriptures per part d'autors posteriors. A través de l'anàlisi d'alguns dels temes que s'observen a través d'aquestes evolucions, un dels punts centrals que Vernant provarà d'elucidar, o almenys de reconèixer com a problema, és el pas d'una societat arcaica, amb comunitats tribals organitzades al voltant de reis locals, al naixement de les polis i la conseqüent evolució dels conceptes de propietat i poder. Aquest canvi també influirà, més directa o indirectament, en el pas de l'oralitat a l'escriptura com a mitjà per transmetre la tradició i el saber, i al naixement del pensament abstracte i la filosofia al voltant de l'establiment de classificacions lingüístiques per a conceptes tradicionals transmesos oralment.

Continguts: El primer capítol de l'obra planteja els principals problemes d'aplicar una interpretació marxista a les relacions econòmiques de la Grècia arcaica, i caracteritza l'economia dels primers períodes i els seus canvis principals a partir del naixement de la polis. El segon capítol se centra en la relació de la societat grega amb la guerra i el servei militar, i analitza la transició del plantejament arcaic, basat en l'enfrontament agonístic entre diferents comunitats, al de l'època clàssica, en què sorgeix la falange d'hoplites, molt més uniformadora. El tercer capítol se centra en la institució del matrimoni, i explica les ambigüitats i indefinicions administratives que el caracteritzen en aquella època, tot il·lustrant l'explicació amb exemples presos de l'Odissea d'Homer. El quart capítol presenta una anàlisi comparativa entre l'evolució del pensament metafísic, religiós i moral a la Xina i a la Grècia antigues. El cinquè capítol planteja els principals problemes que els estudis mitològics han anat trobant a l'hora de caracteritzar el panteó dels déus grecs: estudiar-lo simplement com a conjunt incoherent de diferents divinitats individualitzades provinents de tradicions diferents ignora l'estructura interna del panteó com a conjunt. El capítol sisè dialoga amb la teoria de Louis Moulinier sobre els conceptes de pur i impur a la societat grega antiga. L'aproximació de Vernant acaba revelant les mancances del plantejament de Moulinier en plantejar paradoxes i contradiccions que es donen en l'ús dels termes mateixos. El setè capítol dialoga amb Marcel Detienne i la seva interpretació del simbolisme en el mite d'Adonis. El capítol vuitè analitza el mite de Prometeu des del diàleg entre les seves diferents versions en Hesíode, que Vernant analitza no com a casualitats, sinó com un tot sistemàtic i organitzat. El novè capítol és força més llarg, i pretén plantejar un estat de la situació dels estudis mitològics, tenint en compte l'evolució històrica de les diferents escoles des del segle dinou, i els debats i discrepàncies dins el moviment estructuralista en el moment de la publicació del llibre.

M'agrada: Els tres primers capítols, i el cinquè i el sisè valen molt la pena.

No m'agrada: L'interès de la proposta és força desigual. A mi em van interessar molt alguns capítols en concret i d'altres em van deixar indiferent.