La metamorfosi (#191)

Un matí, mentre en Gregor Samsa es despertava d'un somni inquiet, va descobrir que s'havia transformat dins del llit en un insecte monstruós. 

Aquest relat de Franz Kafka (1883-1924), publicat el 1912, és un text que m'ha intrigat força des de la primera vegada que el vaig llegir, i és d'aquells que canvia sospitosament d'una lectura a una altra. Es pot empassar d'un sol cop - de fet, jo totes les vegades que l'he llegit ha estat sense interrupció - però, com passa després de menjar quelcom exòtic i especiat, o potser simplement desacostumat a l'estómac, el regust allarga més del que es podria esperar. No és una lectura particularment agradable, massa fosca i pessimista (fins i tot més que El procés, que ja és dir molt) però tampoc no està de més llegir-la si el que es busca és una excursió completament enigmàtica fora del regne del que és familiar. 

Gregor Samsa no és cap mena d'heroi, amb prou feines té un caràcter propi: la seva indefensió i la seva alienació respecte del món on viu el defineixen molt més que qualsevol qualitat intrínseca que pugui tenir. El que potser sí que el defineix és la seva capacitat per estimar de forma completament secreta i imperceptible, i que no arriba mai a bon port perquè, senzillament, no hi ha ningú que pugui reciprocar-li els afectes o, com a mínim, la bona voluntat. S'ha escrit molt sobre quin pot ser el significat simbòlic o metafòric d'aquest relat absurd, i pertorbador fins a un punt quasi malaltís, i quina és la seva importància en general per a la literatura del segle vint. Parla de la incomunicació i l'aïllament, d'una solitud íntima i amb prou feines expressable que es menja el protagonista per dins, però és clar, d'altra banda, també parla de l'explotació que els altres exerceixen en l'individu fins a eliminar qualsevol traça de dignitat o d'humanitat que li pugui quedar. 

Gregor Samsa és un treballador exemplar que mai no arribarà a saldar el deute que sembla que la seva família ha contret amb la seva empresa, és un fill exemplar que no troba cap rastre d'afecció en els seus pares. Al principi del relat entenem que la supervivència de la família sencera depèn del sou de Gregor; al cap d'unes pàgines veiem com tots tres membres restants de la família aconsegueixen feina i potser la seva dependència respecte a Gregor era interessada fins a un extrem parasitari. Potser aquí Kafka estava canalitzant la seva depressió, o la tensa relació amb el seu pare, però el relat és la història d'un aïllament creixent i progressiu: des de les bones intencions de la germana petita, l'horror desesperat de la mare, o el maltractament directe a què el sotmet el pare, veiem com d'entrada tota possibilitat d'aconseguir una relació humana autèntica, o desinteressada, queda completament tancada per al protagonista, i no precisament per culpa seva. I com a exemple últim d'aquest fenomen tenim l'alleujament sincer i veritablement alliberador amb què els membres de la família - i no ens enganyem, també nosaltres com a lectors - reben la notícia de la seva mort. 

El Gregor Samsa convertit en panerola fastigosa esdevé una presència incòmoda i angoixant que tots els seus éssers estimats pretenen obviar. El podríem descriure com a elefant al menjador, només que no sabem què representa, quina veritat o missatge ocult ens està referint la seva presència. I potser per això la història mateixa en hauria de fer reflexionar sobre quines condicions converteixen un ésser humà en insecte fastigós, i si estem disposats a reconèixer aquesta situació, per més incòmoda i angoixant que sigui, quan la trobem al nostre voltant. 

Sinopsi: Gregor Samsa és un jove marxant de teixits que es desperta un dia laborable normal i corrent i descobreix que s'ha convertit en un insecte gegantí. Després de provar de comunicar-se amb la seva família infructuosament, Gregor esdevé testimoni silent dels esforços dels seus pares i la seva germana per seguir endavant, fins que el conflicte mateix de la seva presència esdevé insalvable per a la família.

M'agrada: En realitat, no m'hauria d'agradar res d'aquest relat, perquè el personatge de Samsa em fa realment molta llàstima, i cap dels altres personatges desperten cap mena de simpatia. Tot i així, m'agrada en especial el tros en què Gregor prova d'acostumar-se al seu nou cos, m'agrada quan s'enfila per les parets, i que aconsegueixi ser feliç, encara que sigui només per un moment, quan penja del sostre cap per avall.