Fragments sobre desobediència civil

Aquests són els textos de suport que vaig utilitzar per a la meva pràctica del mòdul didàctic, que va tractar sobre la desobediència civil.

En un règim democràctic viable hi ha una concepció comuna de la justícia per referència a la qual els ciutadans regulen els seus afers polítics i interpreten la constitució. La desobediència civil és un acte públic que el dissident creu justificat per aquesta concepció de la justícia, i per aquest motiu pot entendre's que es dirigeix al sentit de justícia de la majoria amb la finalitat de convidar-la a reconsiderar les mesures que són objecte de la protesta i adonar-se que, en la sincera opinió dels dissidents, no s'estan respectant les condicions de la cooperació social.

John Rawls, La justicia como equidad

El caràcter no violent de la desobediència civil fa referència al fet que es pensa com a dirigida al sentit de justícia de la majoria, i com a tal és una forma de discurs, una expressió de convicció. Emprendre actes violents que puguin perjudicar i causar danys és incompatible amb la desobediència civil entesa com a forma d'al·locució. De fet, una interferència amb els drets bàsics d'altri tendeix a obscurir el caràcter civilment desobedient que pugui tenir un acte.

John Rawls, La justicia como equidad

En cap cas es pot equiparar la desobediència civil amb la desobediència criminal. Existeix tota la diferència del món entre el delinqüent que evita la mirada pública i el desobedient civil que desafia la llei obertament. (...) A més, el transgressor comú, encara que pertanyi a una organització criminal, actua només pel seu propi benefici; es nega a ser subjugat per l'assentiment dels altres i se sotmetrà únicament a la violència de les organitzacions encarregades de fer acomplir la llei. El desobedient civil, encara que normalment dissenteix de la majoria, actua en nom i a favor d'un grup; desafia la llei i les autoritats establertes sobre el fonament d'un dissentiment bàsic i no perquè com a individu desitgi beneficiar-se d'una excepció per a ell mateix.

Hannah Arendt, Desobediencia civil

Un govern en què mana la majoria pot no estar basat en la justícia en tots els casos. (...) Ha de subordinar el ciutadà, ni que sigui per un moment o en el mínim grau, la seva consciència al legislador? Per què tenen els homes consciència, aleshores? Penso que primer hauríem de ser homes, i després subjectes. (...) L'única obligació que tinc dret a assumir és fer en tota ocasió el que crec correcte.

Henry Thoreau, Civil disobedience

Una minoria no té poder mentre es conformi amb la majoria; aleshores no és ni minoria; però és irresisitible quan fa nosa amb tot el seu pes. Si l'alternativa és tancar a tots els homes justos a la presó, o abandonar la guerra i l'esclavisme, l'Estat no dubtarà què escollir. Si mil homes no estiguessin disposats a pagar els seus impostos enguany, no seria una mesura violenta i sagnant, tal com ho seria pagar-los i permetre que l'Estat cometi violència i vessi sang innocent. Aquesta és, de fet, la definició d'una revolució pacífica, si és possible quelcom de semblant.

Henry Thoreau, Civil disobedience