Porque lo revolucionario no es para Benjamin un gran salto adelante: es ante todo escapar de un peligro inminente. Como un frenazo de urgencia; como un pararse en seco, al borde del abismo.
Aquest és un llibre que vaig llegir per a un dels treballs del màster i que, a més, va ser comú a quasi totes les assignatures. Com que jo no havia estudiat mai Dret ni Ciències Polítiques, doncs no estava gaire al dia de tots aquests temes, però després vaig anar veient que Juan-Ramón Capella és un autor de referència en la matèria. L'anàlisi se centra en els moviments emancipatoris actuals, i l'inevitable bloqueig que han patit a partir dels anys setanta, amb l'auge del neoliberalisme, que crea una autèntica contrarrevolució política al servei del sistema capitalista. Tampoc no ajuden els punts cecs dels plantejaments marxistes, que Capella s'encarrega d'exposar en la primera part del llibre. Per exemple, el fet que els règims comunistes no arribessin a una emancipació real de la classe treballadora, sinó que creessin un sistema autocràtic-burocràtic que acabés concentrant els mitjans de producció a la manera capitalista. M'ha semblat molt interessant, i crec que pot resultar útil a estudiants de ciències socials, així com a tothom que vulgui tenir una idea de la cruïlla on es troben avui dia els moviments altermundistes, hereus dels moviments emancipatoris més tradicionals.
Continguts: El llibre retrata l'evolució de la política actual, amb les seves relacions indestriables de l'economia, des del que serien les revolucions comunistes del segle XX, i la influència d'aquestes en els moviments emancipatoris clàssics, fins al moviment econòmic i polític de "contrarrevolució" capitalista a partir dels anys 80-90. Lligat a altres factors que s'expliquen al llibre, com la globalització i la crisi actual, no sols econòmica, sinó també energètica i ambiental per la qual passa el planeta, aquest fenomen de contrarrevolució (o revolució conservadora) causa no només la cancel·lació de la crítica a través de la dinàmica de consum i els mitjans de comunicació de masses, sinó també l'anul·lació de les aspiracions d'aquests moviments emancipatoris tradicionals a partir de la privatització de les necessitats socials i el vincle cada cop més estret entre política i interessos econòmics. La primera part revisa certes propostes teòriques del segle XX que donen fe de certs símptomes de tots aquests fenòmens (Gramsci, Benjamin, Pasolini, Weil); i la segona part analitza pròpiament el canvi d'etapa que travessa la societat actual en relació amb aquest temps més clàssic.
M'agrada: La claredat expositiva de Capella i l'estructura del llibre, en què els capítols poden llegir-se de forma independent els uns dels altres, tot i que guarden una unitat entre ells si es llegeix el llibre sencer. (Els capítols dedicats a Benjamin i Weil em van semblar especialment interessants).
No m'agrada: Pot resultar desconcertant si el que es busca són sortides clarament determinades a tots aquests problemes, tot i que no crec que sigui l'objectiu inicial del llibre. Les monografies dels autors, a la primera part, poden no ser del tot entenedores si no es coneix prou els autors (com amb algun d'ells va ser el meu cas), en tant que l'exposició és força sintètica. Però no crec que això hagi de descoratjar el lector, ni resti qualitat al llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada