Espero, pel bé de tothom, que els escànners hi vegin millor. Perquè, va pensar, si els escànners hi veuen només foscament, igual que jo, aleshores estem condemnats, altre cop condemnats com sempre ho hem estat, i aleshores acabarem morts, sense saber-ne gaire i equivocats, també, respecte al poc que sabem.
Una novel·la apassionant sobre la cultura de les drogues i, més en concret, sobre els efectes que aquestes poden arribar a provocar en la consciència de l'individu i la seva percepció de la realitat. Philip K. Dick (1928-1982) va entrar en contacte amb consumidors durant un període de temps als anys 70, i ell mateix va estar enganxat a les amfetamines, tot i que després en va sortir. Publicada l'any 1977, A Scanner Darkly és un relat paral·lel i des de dintre d'aquest submón, des de la seva normalitat més immediata, des de la colla d'amics i de penjats que entren i surten de casa, i que trobaven un paral·lel a la casa de l'autor.
La novel·la, per tant, és una ciència ficció que quasi no ho és, que interpel·la constantment la realitat d'un sistema despietadament capitalista, d'un estat despietadament controlador i policial, i d'individus normals que tenen problemes seriosos per determinar la seva identitat o, fins i tot, el seu sentit de pertinença dins d'aquest sistema. A la vegada, la incapacitat de controlar què és realitat i què no quan la percepció sensorial no és exactament tot el que hi ha, convertirà els ciutadans en víctimes d'un sistema que els divideix, aliena i aïlla fins que els converteix en titelles sense consciència pròpia. Fent-se ressò de les principals preocupacions de la societat americana als anys 60, especialment la guerra de Vietnam i la manca d'oportunitats envers el futur, A Scanner Darkly no entra en valoracions morals sobre el fet individual de l'adicció, ja que apunta més amunt, a les grans corporacions i xarxes de narcotràfic com a últims culpables de treure profit econòmic de gent que, a la pràctica, no està decidint.
D'altra banda, l'ús que l'autor fa del llenguatge d'argot i la forma en què la novel·la està escrita ens endinsa magistralment en les veus interiors dels personatges, a mesura que la seva consciència es va dissociant, i la seva percepció de la realitat es va fent més confusa. El punt de vista de la novel·la ens mostra una identitat que no és fixa ni estable, sinó que es manifesta des d'una pluralitat de veus, que no sempre corresponen a la perspectiva unívoca d'un sol individu. Cap al final de la novel·la, les reflexions es van tornant més metafísiques, fins a arribar a plantejar qüestions sobre la realitat en conjunt i la problemàtica de l'individu per articular l'experiència de l'absolut.
Sinopsi: El protagonista, Bob Arctor, treballa per a la policia, sota el nom de Fred, com a agent infiltrat en les xarxes de narcotràfic d'una nova droga especialment destructiva, la substància D (de Death, o mort). El seu problema és que, per arribar a fer-se lloc dins la cadena de distribuïdors, primer ha d'esdevenir consumidor i, després, camell. Els agents romanen en el més estricte anonimat, fins al punt que ningú dins l'agència coneix l'autèntica identitat de cap agent per motius de seguretat. En aquest context, la trama es complica quan els seus superiors demanen a Fred que investigui el sospitós Bob Arctor. Fred accedeix, i es dedica a espiar els seus propis amics dins de la seva pròpia casa, centrant-se sobre tot en el principal antagonista d'Arctor, Jim Barris, que és un expert sabotejador amb intencions no gaire clares. Amb l'ajut de la seva camell, Donna, que esdevé a la vegada el seu amor platònic, Fred s'endinsa més i més en el món d'intencions ocultes que constitueix el seu cercle d'amistats però, a la vegada, va perdent cada cop més la consciència que ell i Arctor són la mateixa persona.
M'agrada: Tot en general, especialment els constants canvis de punt de vista, que creen una empatia molt forta amb els personatges. Les converses esbojarrades que aquests mantenen, amb unes argumentacions lògiques molt particulars, són un constant al·licient durant tota la lectura.
