cor meu, potser les pedres mudes
o bé la matinada.
Cor, no et precipitis
a voler més, no et tanquis
per molt que faci mal.
Estima
sense voler ser correspost.
Posa't a prova:
calla i escolta l'indiscriminat
so de la vida.
Sol, cada batec
es correspon potser amb alguna cosa.
Barcelona 1979
Joan Vinyoli, Cants d'Abelone
Millor manera de donar la benvinguda a l'any 2015 que acomiadar amb majúscules l'any Vinyoli? Desitjos per al nou any que entra que, com la millor poesia, queden molt lluny de l'obvietat.
Everything's for the taking and no one wants it,
my heart, maybe just the dumb stones
or the early morning.
Heart, do not rush
to wish for more, do not close up,
however it may hurt.
Love
without wishing to be loved back.
Take the challenge:
be quiet and listen to the indiscriminate
sound of life.
Each heartbeat, alone,
maybe corresponds to something else.
Barcelona, 1979
Joan Vinyoli, from Cants d'Abelone (1987)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada