Vorónej

a O. M.

I la ciutat sencera es veu de neu coberta. 

Com sota un vidre estan arbres, parets i neu. 

Sobre el cristall avanço temorenca.

Tan incerta és la cursa dels trineus. 

Damunt de Pere a Vorónej hi ha corbs, 

hi ha els àlbers i la volta d'un verd clar, 

menjada i deslluïda per l'ardor del sol, 

i fan sentor de la batalla de Kulikovo

els pendents de la forta terra triomfant. 

I, talment copes que trinquen, els àlbers

tot d'un plegat comencen a sonar més fort, 

com si beguessin per la nostra joia

mil convidats en un banquet de noces. 

Però a la cambra del poeta dissortat

fan guàrdia per torns la por i la Musa. 

I ve una nit

que no coneix albada. 

Anna Akhmàtova, 4 de març de 1936

Traducció de Jaume Creus

L'estàtua de Pere el Gran a Vorónej

Originalment publicat a Canyís, d'Anna Akhmàtova. El poema està dedicat al també poeta Óssip Mandellstam, amic d'Akhmàtova, en aquell moment exiliat a Vorónej, i que moriria dos anys després. Poesia en majúscules, a l'edició de la Poesia Completa d'Anna Akhmàtova amb traducció de Jaume Creus. 

Anna Akhmàtova