Aquest assaig de Carme Arnau es va publicar tot just l'any passat i és una lectura totalment recomanable per als qui vulgueu aprofundir en l'estudi de l'obra de Mercè Rodoreda. En particular, se centra en els anys de guerra i d'exili, i com aquesta experiència fonamental per a Rodoreda i la seva generació marcaria la seva obra posterior, en particular la darrera novel·la que va publicar en vida, Quanta, quanta guerra..., que Arnau analitza en profunditat per tal d'oferir-ne claus interpretatives molt interessants. De fet, havent llegit El paradís perdut de Mercè Rodoreda prèviament, em pensava que aquest llibre era una continuació de l'estudi biogràfic per part de Carme Arnau. En realitat, és un estudi literari d'aquesta última novel·la, i haver llegit els textos comentats pot ajudar a treure'n una lectura més profitosa. Si no és el cas, com m'ha passat a mi, de totes formes és una invitació magnífica a continuar descobrint l'obra de Rodoreda. A més de la novel·la Quanta, quanta guerra..., Arnau també hi analitza dos contes curts de l'escriptora, "Mort de Lisa Sperling" i "Nit i boira", i l'estudi acaba traçant connexions quasi inesgotables amb la tradició literària europea, sobretot amb el romanticisme, amb els moviments d'avantguardes del segle vint, i amb altres formes artístiques no literàries, especialment la pintura, el cinema i les arts plàstiques. La lectura ens ofereix, així doncs, un flux constant de referències, algunes de més evidents i d'altres de més inesperades, que ofereixen una aproximació molt completa i alhora molt didàctica a la narrativa de l'autora.
Rodoreda va abandonar Catalunya al final de la guerra civil, i va viure a la França ocupada com a exiliada durant la segona guerra mundial. El seu company d'aquell període, el també escriptor Armand Obiols, va ser forçat a treballar en feines de construcció per als ocupants alemanys, mentre ella sobrevivia amb una feina de cosidora. Tots dos van viure els bombardejos alemanys en primera persona, van ser testimonis dels assassinats i les persecucions polítiques i racials perpetrats pel règim nazi, així com també van experimentar en carn pròpia l'extrema precarietat de la seva situació com a refugiats. Són experiències que s'obren pas dins la narrativa de Rodoreda, per sempre més marcada pels temes de la mort, la innocència perduda, la dissociació del jo conscient i un horror inefable que tot sovint troba forma més a través dels símbols i les imatges que no pas de les paraules. Això dota la narrativa rodorediana d'una particular textura simbòlica, que l'entronca amb el simbolisme, l'expressionisme i el surrealisme contemporanis, i que, a la vegada, també troba matèria per a les seves imatges en llegats literaris més antics, com Homer, Dante o la Bíblia. Aquestes combinacions arriben al seu punt culminant a Quanta, quanta guerra..., una novel·la que relata el viatge iniciàtic del protagonista a través de la guerra en termes altament simbòlics i suggestius.
L'exposició és força clara i entenedora, i no fa sinó mostrar la grandesa de l'obra de Rodoreda, i la seva capacitat inesgotable d'evocar a través de les imatges. Arnau demostra com Mercè Rodoreda es troba a l'alçada dels millors literats europeus del segle vint, i en comparteix un mateix imaginari simbòlic, especialment influït per l'experiència traumàtica de la guerra i el desplaçament. Després de l'exili, quan l'autora s'instal·la a Romanyà de la Selva, compartirà amb la seva companya Carme Manrubia l'interès per l'esoterisme i l'ocultisme d'arrel romàntica, a través del contacte amb la germandat de la Rosa-Creu. Els motius de la Rosa-Creu trobaran també lloc a la seva narrativa, que estableix connexions clares amb Demian de Hermann Hesse i les teories psicoanalítiques de C. G. Jung. És així que la seva obra combinarà aquests dos llegats literaris, que contribuiran a enriquir la seva narrativa: d'una banda l'experiència del trauma històric de la violència i el llegat de la literatura de guerra i concentracionària i, de l'altra, el desig de comunió amb la natura i les seves formes atàviques com a forma de conhort i creixement espiritual i intel·lectual per a l'ànima. L'assaig va desgranant totes aquestes connexions una a una, i en aquest sentit la lectura es va molt il·lustrativa de la complexitat inherent a l'obra rodorediana.
Continguts: L'assaig consta de dues parts. La primera, "Anys de guerra", consta de dos capítols: "Viure la història" té a veure amb l'experiència biogràfica directa de l'autora durant els anys de l'exili, en primer lloc per haver-se d'exiliar de Catalunya amb la desfeta republicana i, en segon lloc, amb l'esclat de la segona guerra mundial i l'ocupació de França. El segon capítol, "Escriure la història", descriu el procés creatiu de Rodoreda durant aquest període de precarietat, en què va abandonar la idea d'escriure una novel·la i es va centrar en els contes curts i la poesia. El capítol analitza dos contes curts de Rodoreda, "La mort de Lisa Sperling", que retrata les memòries d'una anciana jueva disposada a suïcidar-se abans que la detinguin els nazis, i "Nit i boira", que connecta Rodoreda amb la literatura concentracionària. La segona part, "Quanta, quanta guerra... o l'estirp de Caín" ens ofereix una anàlisi d'aquesta darrera novel·la de l'autora. El primer capítol se centra en les inspiracions pictòriques de l'obra, especialment Goya i Picasso. El segon capítol ofereix les connexions cinematogràfiques de l'obra mentre comença a explorar les referències i influències literàries en la narrativa de Rodoreda. El tercer capítol comença l'anàlisi del text centrant-se en el símbol de l'estigma que marca el protagonista, així com la seva èpica recerca del coneixement i les connexions esotèriques que se'n deriven. El quart capítol analitza les figures femenines que apareixen a la novel·la sota la lent de la iconografia i el mite. Finalment, el darrer capítol analitza la darrera escena de la novel·la, descobrint-ne la connexió pictòrica amb l'Illa dels morts de Böcklin, així com amb les teories filosòfiques de Teilhard de Chardin.
M'agrada: Ha estat una lectura molt profitosa, sobretot pel que fa a establir connexions entre l'obra de Mercè Rodoreda i el panorama més ampli de la literatura europea del segle vint. He descobert facetes de Rodoreda que desconeixia totalment, i la lectura m'ha deixat amb moltes ganes de seguir coneixent l'autora i aprofundint en la seva obra.
