L'Odissea d'Albert Jané

L'altre dia intentava fer passar la calor com podia, i vaig entrar a una llibreria, on em va sorprendre descobrir que, pel motiu que tots sabem, L'Odissea d'Homer estava gaudint d'un tracte privilegiat als expositors i lleixes de l'establiment: als llocs més visibles i accessibles, s'hi oferia un catàleg ben nodrit d'adaptacions, reedicions, traduccions noves i traduccions antigues, edicions de butxaca, tapes dures, versions il·lustrades, versions en còmic (perdó, novel·la gràfica), adaptacions per a infants, reinterpretacions d'autors contemporanis... Qualsevol cosa que us pugueu imaginar. Homer és la gran novetat. A la secció d'assaig, el pic de l'astorament va arribar amb un volum d'autoajuda basat en lliçons de resiliència que es poden extreure de l'Odissea, qui ho havia de dir. 

Així que, deixant-me emportar pel rebombori, vaig passar per caixa amb l'adaptació de L'Odissea a càrrec d'Albert Jané, il·lustrada per Pep Montserrat i editada per Combel, un dels segells de l'editorial Casals. L'havia fullejat una mica i de seguida havia vist que seria un encert absolut: el text acuradíssim d'Albert Jané, el gran punt fort, i les excel·lents il·lustracions de Pep Montserrat, la cirereta del pastís. De fet, aquesta versió no és una novetat: es va editar per primer cop el 2008 i, pel que he pogut veure a la web, sembla que s'ha anat reeditant regularment des de llavors. 

És una bona opció per a joves o adults que vulguin aproximar-se al clàssic per primera vegada però no s'atreveixin amb una traducció íntegra. Aquesta versió, tot i que reduïda, és molt fidel a l'original: el llenguatge manté el to èpic i solemne del poema, amb els epítets elaborats, les repeticions i els discursos formals - quasi rituals - dels personatges. En cap moment no defuig les paraules cultes ni les oracions llargues i, tot així, el text es fa clar i entenedor en tot moment: és el que passa quan es deixa respirar els clàssics per si mateixos, i no se'ls enfarfega amb explicacions innecessàries o interpretacions sobrevingudes. Per això la venjança arriba quan ha d'arribar i, com passa amb l'original, res no sembla precipitat ni deixat a l'atzar: el moment escaient, aquell kairós tan elusiu i difícil de definir en termes d'avui dia, batega amatent a cadascuna de les seves pàgines. Si una cosa no conserva, això sí, és la cronologia no lineal del poema original, i aquí els episodis se'ns presenten per ordre estrictament cronològic, sense salts enrere. Tot i així, és una decisió del tot comprensible tenint en compte que l'objectiu és fer una primera aproximació a la història per a lectors que no l'hagin llegida mai, i sempre deixa la porta oberta a una descoberta deliciosa - el flashback i la primera persona - per quan es decideixin, finalment, a provar amb l'original. 

Pel que fa a les il·lustracions de Pep Montserrat, què en puc dir, em semblen immillorables: escauen perfectament al text, i potser l'única objecció és que encara n'hi hauria d'haver més. Montserrat captura a la perfecció de forma visual una qüestió d'escala que plana sobre el text sencer: la figura d'Odisseu sempre es veu en petit, al detall, eclipsat per unes forces de la natura, dels déus i dels monstres que sempre l'aclaparen amb una grandesa irresistible. Les il·lustracions, de tons vermells i terrosos, juguen amb diferents materials i textures combinats, i li donen a les imatges una qualitat quasi tàctil, amb superfícies planes i poc ombrejades que creen una profunditat sorprenent a base de superposar-se les unes amb les altres. 

Si encara no coneixeu L'Odissea d'Albert Jané, doneu-li una oportunitat: llegiu-la poc a poc, llegiu-la en veu alta, regaleu-la als éssers estimats o demaneu-la a la biblioteca pública que tingueu més a prop. Val la pena de totes totes.