Davant d'una tragèdia humanitària sense precedents a causa de les riuades al País Valencià, hem assistit a un cúmul de despropòsits i negligències a càrrec dels responsables polítics de la Generalitat Valenciana. Van iniciar el seu mandat desmantellant la Unitat Valenciana d'Emergències, que havia de coordinar equips d'emergències davant de catàstrofes naturals, i va ser per plaure els desvaris demagògics i interessats dels seus socis de govern. Reaccionen tard o no compareixen quan ho havien de fer, les alarmes als mòbils arriben quan ja és massa tard, i ara els veiem espolsant-se responsabilitats, provant d'esborrar proves, esbroncant la població o rebutjant ajuda que s'ofereix de l'exterior.
Força i suport als familiars i veïns de totes les víctimes i desapareguts, i als voluntaris que estan mobilitzant esforços per poder-los assistir en la precarietat més absoluta.
La cita pertany a Max Horkheimer, i va ser el títol d'una entrevista de l'any 1970, en ple gir de l'autor cap a la religió com a lliçó existencial per a la lluita emancipadora. Més endavant, Habermas adoptaria aquesta visió dialèctica de la realitat política per definir la tensió entre dues esferes de la vida política: el sistema (món de la gestió i l'administració, dedicat a racionalitzar i objectivar la vida dels ciutadans a través dels seus procediments objectius) i d'altra banda el món de la vida, l'experiència subjectiva des de la qual cadascú percep el món. Des de l'experiència del totalitarisme en carn pròpia, els autors de l'escola de Frankfurt van alertar del perill de la divergència creixent entre l'administració i l'experiència subjectiva viscuda per les persones o, encara pitjor, de l'assimilació creixent de la subjectivitat dins les estructures i compartiments del món administrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada