Tardor (#661)

A tot el país hi havia gent que tenia la sensació que tot era un error. A tot el país hi havia gent que tenia la sensació que era el que s'havia de fer. A tot el país hi havia gent que tenia la sensació d'haver perdut. A tot el país hi havia gent que tenia la sensació d'haver guanyat. A tot el país hi havia gent que tenia la sensació d'haver fet el que calia i gent que creia que tot plegat era un error. 

Aquesta novel·la de l'autora escocesa Ali Smith es va publicar per primer cop el 2016, i va inaugurar el que després es convertiria en el quartet estacional, una sèrie de novel·les sobre la vida al Regne Unit després del Brexit. És una lectura força breu, però densa a l'hora de desplegar les seves idees sobre el paper, amb un estil extremadament experimental i fluït, que es basteix a base de connexions entre uns punts i uns altres de la narració, però no els mostra explícitament. Gran part de l'encant de la novel·la rau en la intensitat de les seves imatges, i com aquestes esdevenen metàfores obertes, que no apunten a un únic significat possible, sinó que van mostrant el seu sentit a la llum del conjunt, a base de superposar-se amb altres narratives similars. D'una banda, hi ha l'ambient de desconcert i tensions socials just després de la victòria del Brexit en referèndum, que sacseja la societat britànica i l'aboca a un període d'incertesa política que encara té conseqüències avui dia. D'altra banda, hi ha una exploració de la història britànica del segle vint i una preocupació especial per les històries soterrades o silenciades, que aniran apareixent suggerides al rerefons de la narració: el cas de Pauline Boty (1938-1966), artista del pop art britànic que va caure en l'oblit immediatament després de la seva mort; la notorietat pública de Catherine Keeler (1942-2017), que es va veure involucrada en l'escàndol polític conegut com el cas Profumo; l'ambient de la classe treballadora britànica durant la postguerra, encarnada en la mare de la protagonista i la seva fixació amb els objectes vintage; i les ansietats de la població britànica davant de l'arribada d'immigrants a l'illa i la possibilitat d'acollir-los.  

L'argument superposa la subjectivitat dels dos protagonistes: l'Elisabeth Demand, una professora d'història de l'art de trenta-dos anys que navega enmig de la precarietat de la seva vida, mentre intenta reconnectar amb el seu antic veí, en Daniel Gluck, que havent passat els cent anys d'edat es troba en una residència d'ancians en un estat de letargia. Quan l'Elisabeth era nena, en Daniel li feia de cangur, i entre tots dos s'estableix una amistat peculiar, basada en les converses en què Daniel li parla d'art i li explica a l'Elisabeth faules perquè pugui entendre la realitat que l'envolta. La narració juga a suggerir-nos enigmes sobre el passat "europeu" d'en Daniel, mentre que ens en revelarà la realitat, de forma breu i lapidària, passada la segona meitat. El punt de vista d'en Daniel, un cop a la residència, és a través dels seus somnis i somiejos, i aquesta és la part que resulta més experimental de la narració. Les peces dels somnis es troben presents en aspectes de la seva vida conscient, ja sigui del seu passat o de la seva relació amb l'Elisabeth, però les haurem d'anar recollint i interpretant a mesura que vagin apareixent. D'altra banda, a l'Elisabeth l'arribem a conèixer a través d'escenes de la seva vida quotidiana, en què es trobarà amb una burocràcia cada cop més absurda en diverses visites a finestreta per tal de renovar-se el passaport, i observarà amb inquietud l'augment de la vigilància fronterera a la costa, prop de casa de la seva mare. 

A través d'imatges, retalls de records i de converses, salts endavant i endarrere, la narració ens va familiaritzant amb un ambient de creixent descontentament i crispació política, i amb la impotència de la gent del carrer quan al seu voltant creix la manipulació del discurs públic i es van normalitzant els discursos d'odi i d'intolerància. Smith no en fa una anàlisi política exhaustiva però retrata de forma molt incisiva el sentiment de distanciament entre la vida quotidiana i la política institucional, i de decepció davant de l'empobriment del discurs que ha portat els polítics de carrera a vendre's els principis que havien gaudit d'un ampli consens després de la segona guerra mundial. Des d'un punt de vista europeista i socialdemòcrata, Smith observa amb preocupació la deriva de la política britànica cap a postures excloents cada cop més normalitzades: una lliçó que ressona profundament, també, més enllà de les fronteres britàniques. Ara fa deu anys de la publicació de Tardor, però la novel·la encara es manté vigent avui dia, fins i tot amb més motiu, en què les raons per al pessimisme que en aquell moment quedaven anunciades o suggerides s'han anat realitzant i tenen un reflex més que patent a la vida pública i política actual. 

Sinopsi: Coincidint amb el resultat del referèndum del Brexit, una professora d'universitat d'història de l'art, l'Elisabeth Demand, prova de renovar-se el passaport a través de nombroses traves burocràtiques. També va a visitar regularment el seu antic veí, Daniel Gluck, que es troba a les darreries de la seva vida en una residència d'ancians, per llegir-li llibres clàssics en veu alta. El passat enigmàtic d'en Daniel Gluck se'ns anirà revelant poc a poc i només a pinzellades, a mesura que se'ns vagi retratant la relació d'amistat que es va establir entre tots dos quan l'Elisabeth era nena. 

M'agrada: M'ha agradat l'estil fluït del llibre, que es basa a deixar les peces del trencaclosques a simple vista perquè els lectors en puguem anar composant la imatge de conjunt, però que no ofereix respostes unívoques ni definitives.