Oryx i Crake (2003) és la primera entrega de la trilogia de novel·les Maddaddam de l'autora canadenca Margaret Atwood. Després de la decepció que em va resultar L'assassí cec, feia força temps que no tornava a llegir cap altra novel·la d'aquesta autora. Oryx i Crake m'hi ha reconciliat: és una de les seves ficcions especulatives, una trama post-apocalíptica que ens endinsa en les implicacions més fosques del sistema capitalista i que, llegida dècades després de la seva publicació, resulta especialment clarivident a l'hora de retratar les dinàmiques d'intercanvi, dominació i consum del nostre propi món avui dia. Després que es produeixi una catàstrofe d'abast mundial que ha acabat amb les vides de quasi tota la població de la terra, el protagonista i narrador, l'Home de les Neus, ens explica el seu dia a dia en un món desolat, quasi com si es tractés d'un nàufrag en una illa deserta. Ara bé, el seu nou món no està del tot buit: el poblen una nova espècie d'humans, els crakers, que pertanyen plenament al món post-apocalíptic i que no coneixen res de com era el món d'abans. A partir d'aquesta arrencada plena de misteri, la trama ens anirà endinsant dins del pensament confús del narrador, que barreja constantment els fets del present amb els seus propis records del passat i, paral·lelament, una narració en tercera persona ens anirà posant en antecedents sobre com s'ha arribat a produir el cataclisme.
Així doncs, la trama de la novel·la està perfectament pensada per portar-nos a la revelació final del misteri sobre la pandèmia que ha acabat arrasant amb la humanitat i, de retruc, amb tot el món conegut. Les dues línies argumentals ens porten fins a aquest clímax que, pel que fa a l'argument de la novel·la, n'esdevé de fet el moment cronològicament central: d'una banda, tenim la història del protagonista, Jimmy, abans d'esdevenir l'Home de les Neus, des que és un infant fins a l'edat adulta. El seu amic d'adolescència i company d'estudis, Crake, esdevindrà una de les figures centrals de la seva vida, un refugi per a les seves insatisfaccions més profundes i la seva malaptesa social, que deriven de la tempestuosa relació que manté amb els seus pares des de petit. Mentre que Jimmy estudia lletres, cosa que equival a ser un autèntic fracassat social, el seu amic Crake es revela com una de les ments més prodigioses de la seva generació, i estudia a la millor universitat del país la tecnologia que en aquell moment és més puntera i exitosa per a les empreses: l'enginyeria genètica. En paral·lel a aquest relat lineal, tenim el relat en primera persona del món de després de la catàstrofe en què Home de les Neus rememora tots els fets que l'han portat al present, però recuperant poc a poc el passat en cronologia inversa, de forma que el final de la novel·la ens porta de nou al gran projecte concebut per Crake.
De fet, a la contraportada del llibre (almenys l'edició en castellà que jo he llegit) ja se'ns explica ben bé què ha passat, i de totes formes la trama esdevé clarament previsible des del moment que comencen a escampar-se les primeres pistes. El que és important no és exactament el què, sinó el com dels esdeveniments, i aquest com és el que esdevé realment pertorbador de la novel·la sencera. Gran part de la novel·la es basa en la construcció d'un món distòpic perfectament plausible i sospitosament semblant al món actual. El món està dividit per una bretxa social autènticament insalvable: en uns complexos aïllats i protegits amb seguretat privada, viuen les persones que treballen per a grans empreses d'enginyeria genètica que generen productes de consum per fer la vida dels seus habitants més fàcil. Des de productes per millorar l'aspecte físic i el rendiment sexual fins a comestibles que facilitin el processament d'aliments, qualsevol millora que es pugui imaginar ara és perfectament realitzable a través de la modificació genètica. La regeneració d'òrgans humans és perfectament possible, i es realitza a través del seu cultiu en uns organismes hostes, uns porcs gegantins genèticament modificats. Els animals són hibridats i modificats genèticament per obeir a les necessitats dels éssers humans: d'alguns es necessita que siguin més dòcils, per exemple per fer de mascotes, mentre que d'altres s'espera que siguin màquines de matar, perquè els cossos de seguretat els puguin utilitzar contra els enemics del sistema.
Tanmateix, aquest món de consum i de millora permanent de l'espècie humana, en què la mort està esdevenint poc a poc una raresa, i aviat els fills seran genèticament seleccionats d'acord amb les preferències dels pares, és un privilegi reservat tan sols als pocs escollits que se'l poden permetre. Fora dels complexos, a les ciutats tradicionals, malviuen les persones expulsades per aquest sistema d'empreses que han colonitzat totes les esferes de la vida. A més, la catàstrofe ambiental és més que imminent: les principals ciutats costaneres ja han quedat submergides i és qüestió de temps que les temperatures del planeta esdevinguin extremes. Com passava amb el món feliç de Huxley, Atwood ens retrata un món brutal en què la violència i l'explotació sexual són la norma precisament perquè són el revers obscè i latent del sistema tal com està construït: els homes dominen o manipulen les dones i aquestes s'hi sotmeten o proven d'escapar-se'n; passa el mateix amb l'explotació sexual que pateixen els infants del tercer món, venuts per les seves famílies a proxenetes rics amb la promesa d'una vida millor. Aquest és el cas d'Oryx, l'amor platònic tant de Crake com de Jimmy, i que acabarà confluint a la narració d'aquest últim a través del recurs al monòleg interior d'una psique torturada pel record.
A través d'aquests personatges, els seus records entretallats i les seves frustracions anirem assistint a una reflexió incomparable sobre la condició humana i la política de la seva redempció: els dos protagonistes s'erigiran en fiscal i advocat defensor de la humanitat, i el seu potencial per a la creació i per a la destrucció acaben fent-se dues cares de la mateixa moneda. El diàleg que s'estableix entre les ciències i les arts a través d'aquests dos personatges també ens enfronta amb la capacitat aparentment il·limitada de la tecnologia en el present o en un futur proper, i la necessitat constant d'un observador imparcial que l'avaluï des de fora i la sotmeti a una anàlisi crítica, per a la qual seran essencials els valors morals i estètics. El potencial aparentment infinit de l'espècie humana per a la destrucció acaba contrastant tràgicament amb la seva pulsió per reproduir la vida infinitament: si la humanitat s'ha condemnat a si mateixa a través de la seva capacitat de crear mort potser l'únic acte afirmatiu possible sigui apagar el llum quan tot s'hagi acabat. Atwood ens planteja el terror d'aquesta possibilitat amb una lucidesa desesperada que m'ha recordat força el Vonnegut de Bressol de gat.
Ara bé, si Bressol de gat acabava amb un desenllaç definitiu, l'aposta d'Atwood per la incertesa del final obert afegeix un nivell de lectura encara més profund: en la seva croada per eliminar el sofriment humà, Crake creu haver erradicat del món futur residus de barbàrie com el pensament màgic, la creació artística o l'art d'explicar històries. Quan aquests comencin a revelar-se en els nous habitants de la terra, haurem de preguntar-nos qui tenia raó en el debat entre natura i cultura, i si les arts i les lletres estan condemnades a desaparèixer per virtut de la racionalitat científica. D'entre les preguntes obertes que deixa la novel·la és si aquestes manifestacions es donen de forma espontània en els nous humans o han estat induïdes indirectament pel mestratge d'en Jimmy i, en conseqüència, si les formes de violència i dominació que donaven sentit al món del passat aconseguiran sobreviure també en el món del futur. És així que a la llum del clímax narratiu les aparents digressions de la novel·la sobre les tensions entre masculí i femení, ric i pobre, opressor i colonitzat, acaben adquirint tota la seva profunditat.
Sinopsi: Després d'una catàstrofe d'abast mundial que ha acabat amb pràcticament tota la vida humana a la terra, un supervivent solitari, que es fa dir Home de les Neus, entaula una relació de mestratge amb uns humans a qui tracta com a infants perquè desconeixen el món d'abans de la catàstrofe. Poc a poc, a través dels seus records, anirem sent testimonis de la vida d'aquest personatge misteriós i la seva relació amb Crake, un científic sonat que pretén salvar la humanitat a través d'un arriscat experiment genètic.
M'agrada: Atwood demostra un domini magnífic de la narració que no acaba revelant totes les cartes fins al final, per més pistes que hagi anat mostrant pel camí. Especialment les reflexions filosòfiques que ofereix el text a través dels diàlegs dels seus personatges, que afronten amb impotència els dilemes i les contradiccions de la condició humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada