Aquesta novel·la juvenil de l'autor estatunidenc Todd Strasser es va publicar per primer cop l'any 1981, i es tractava de la novel·lització d'un telefilm que s'havia estrenat aquell mateix any als Estats Units. Tot i que es va vendre com a documental, en realitat es tractava d'una versió ficcionada dels esdeveniments reals que havien tingut lloc en un institut de Palo Alto, Califòrnia, el 1969, en què un professor d'història, Ron Jones, havia recreat per als seus alumnes el naixement d'un moviment totalitari, transformant-los en membres d'un perillós moviment de masses. Des de llavors, l'esdeveniment ha adquirit proporcions llegendàries, com el pròleg mateix de la novel·la ens adverteix, un episodi que el protagonista mateix dels fets qualifica de "terrorífic" i sobre el qual els alumnes van guardar silenci durant els tres anys posteriors. Reconec que la novel·la m'ha sorprès en positiu. M'esperava una narració un punt més sensacionalista i efectista, en la línia del remake alemany de la pel·lícula que es va estrenar el 2008, i el que hi he trobat és un relat molt ben travat i construït sobre l'ascens del feixisme i la seva amenaça latent a les societats aparentment més estables i cohesionades.
La ficció que ens n'ofereix Strasser ens presenta Ben Ross, un professor d'història una mica ingenu, i molt esforçat a l'hora de conservar la seva aura de professor alternatiu i carismàtic davant dels alumnes. Tot i que genuïnament compromès amb el seu procés d'aprenentatge, és cert que l'experiment també acaba descobrint un cert pòsit narcisista en el docent, que potser allarga el projecte una mica més del necessari quan comença a gaudir de l'admiració i respecte dels seus alumnes, i quan els signes d'alarma ja comencen a fer-se ben presents. D'entre els punts forts de la proposta destacaria el procés de construcció del moviment de l'Onada, que d'entrada es planteja com un exercici innocent i força banal per part del docent i dels alumnes. De fet, la reflexió central de la novel·la ens acara, precisament, amb l'aparent frivolitat amb què l'estètica i la pompa dels moviments totalitaris pot acabar colonitzant el dia a dia quasi sense adonar-nos: al començament de l'exercici escolar, tot són avantatges, i les bondats del nou sistema comencen a ser més que aparents. Per exemple, la gestió d'aula és molt més ordenada, els alumnes estan més concentrats i implicats en els treballs de classe, i es crea una cohesió de grup molt forta entre els membres de l'Onada. La prova més evident de tota aquesta bondat és la integració dins del grup del marginat de la classe, un noi introvertit i sense amics que sent per primera vegada que pot encaixar dins la societat de l'institut.
Ara bé, si els avantatges es presenten de bon principi com a evidents, el revers fosc de la proposta anirà apareixent més a poc a poc i de formes força més insidioses i soterrades. És una decisió molt bona per part de Strasser de començar a mostrar els primers incidents disruptius protagonitzats per membres de l'Onada a través de testimonis de tercers que ens arriben de segona mà, i no des de la narració directa. No serà fins ben bé cap al final de la novel·la que aquesta violència soterrada i l'assenyalament de tot aquell que no pertanyi al moviment o que hi dirigeixi crítiques com a enemic implícit començarà a afectar els protagonistes mateixos. El final, molt impactant però no tan sensacionalista com el de la pel·lícula de 2008, és una bona cloenda a aquest relat tens i inquietant. L'Onada és una bona recomanació per a joves, en tant que el to és molt didàctic - fins a arribar a sobreexplicar, en certs moments, els dilemes i contradiccions dels personatges - i el ritme està molt ben dosificat. Potser el llenguatge i el tipus d'humor es veuen una mica envellits, però això no detrau interès a la lectura.
Sinopsi: A l'institut Gordon en una ciutat suburbial a Califòrnia, en Ben Ross, el professor d'història, es proposa explicar als seus alumnes l'auge del nazisme a Alemanya i les seves conseqüències polítiques. Després de veure un documental sobre els camps d'extermini, els alumnes li pregunten repetidament com pot ser que els ciutadans d'Alemanya no fessin res per evitar aquests fets terribles. A partir d'aquí, el professor s'empesca un experiment de classe que pretén uniformitzar els alumnes en un moviment disciplinat i homogeni anomenat l'Onada, que acabarà desencadenant conseqüències inesperades en la vida de l'institut.
M'agrada: La novel·la m'ha sorprès en positiu. M'esperava que fos més simplista o que el tema quedés desdibuixat, però trobo que acompleix la seva funció amb força habilitat i intel·ligència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada