Amb la publicació de El color porpra l'any 1982, l'autora estatunidenca Alice Walker va arribar a l'estatus de clàssic de la literatura afroamericana del segle vint. Seguint les petges de la seva predecessora Zora Neale Hurston, a qui va contribuir a treure de l'ostracisme, Walker reivindica la història silenciada de les dones negres, que han patit a través dels segles una opressió doble a mans del sistema racista de la segregació als Estats Units i del patriarcat com a estructura imposada en l'àmbit privat i familiar. A través de les penúries vitals de les dues germanes Celie i Nettie, separades per força quan són adolescents, assistirem al viatge interior de la Celie per tal d'arribar a valorar-se i estimar-se ella mateixa i crear connexions amb els altres que vagin més enllà dels rols socials i de gènere preestablerts.
En una zona rural a l'estat de Geòrgia a principis del segle vint, la vida és molt dura per a la comunitat afroamericana. La manca d'oportunitats i d'igualtat sumeix les famílies en una situació de precarietat econòmica, l'esperança de vida és baixa i les actituds autodestructives més que freqüents. Els infants deixen l'escola de ben petits per treballar i poder contribuir a l'economia familiar, mentre que els pares de família s'aprofiten d'aquesta situació per imposar un règim abusiu sobre les mullers i els fills. Quan amb prou feines ha arribat a la pubertat, la Celie és violada repetidament pel seu pare, amb qui té dos fills, que el seu pare li arrabassa per donar en adopció quan encara són nadons. Tot i l'evident injustícia de la situació, la noia també ha de suportar l'estigma social de ser una dona perduda. Per evitar que la seva germana Nettie pateixi el mateix destí, la Celie accepta casar-se amb un vidu del veïnat, de qui no arribem a conèixer mai el cognom, a qui interessa tenir a casa una dona submisa que li criï els quatre fills petits. Poc temps després, la Nettie fuig de casa de la seva germana per evitar ser violada pel seu nou cunyat.
La Celie suporta estoicament els maltractaments i humiliacions a què la sotmet el seu marit, i no s'enamorarà per primer cop fins que conegui la Shug Avery, l'amant amb qui el seu marit ha mantingut una relació durant dècades. Entre ella i la Shug s'establirà una relació de complicitat i d'amistat que més endavant derivarà en una relació amorosa, i que amb el pas dels anys donarà forces a la Celie per qüestionar els valors rebuts i plantejar-se un futur diferent. L'exemple de la Sofia, la muller del seu fillastre, també li mostrarà el valor de la resistència a una opressió injusta, tot i que aquesta pugui comportar pagar un preu molt alt. No és fins passada la meitat de la novel·la que la Celie rebrà notícies del que la Nettie ha estat fent durant tots aquests anys, i l'experiència de la seva germana oferirà encara altres nivells de lectura per a la seva història personal, en contraposar les experiències dels afroamericans durant la segregació amb la situació d'explotació colonial que pateixen les comunitats africanes.
La narració ens arriba en primera persona a través de les cartes de totes dues germanes: Walker recrea el dialecte afroamericà que parla la Celie, influït per la seva manca d'estudis i que reprodueix fidelment el flux de consciència de la protagonista a través del discurs oral, mentre que la Nettie, que ha pogut estudiar, escriu en un registre més estàndard. Cal destacar la feina de traducció de Josefina Caball a l'hora de reproduir totes dues veus en català de forma realista i plausible. A través de la lectura, la novel·la també anirà descobrint la seva particular filosofia panteista, dirigida a trobar la divinitat en tota la natura, i no en la figura d'un Déu distant i incommovible que reprodueix els defectes del sistema patriarcal. El color porpra ens mostra, a través de la resiliència i les ganes de viure dels seus personatges femenins, com la resistència a l'opressió i la subversió de les normes i els valors establerts de vegades no prenen la forma d'una revolució violenta i sobtada, sinó que operen sobre la vida quotidiana de formes molt més subtils i discretes.
Sinopsi: Durant les primeres dècades del segle vint, en una zona rural de l'estat de Geòrgia, l'adolescent Celie és violada pel seu pare després que la seva mare es posi malalta. Un cop la mare és morta i després d'haver tingut dos fills fruit d'aquest incest, la Celie decideix acceptar una proposta de matrimoni per poder allunyar la seva germana Nettie d'aquest ambient. Tanmateix, el seu intent per protegir la Nettie no donarà els resultats que esperava, i les dues germanes es veuran separades i incomunicades l'una de l'altra durant la resta de les seves vides. A través de les seves cartes a Déu, la Celie anirà transmetent el relat de les seves experiències vitals, i també el seu creixement personal a mesura que vagi abandonant els sentiments de ràbia, frustració i avergonyiment i faci valer la seva vàlua com a persona davant dels seus éssers estimats.
M'agrada: Especialment el procés de creixement de la protagonista, i la veu sempre directa i colpidora del seu patiment en primera persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada