Aquest conjunt de relats curs de l'autor rus Mikhaïl Bulgàkov (1891-1940) es va publicar per primer cop el 1925, quan el seu autor provava de fer-se un nom com a escriptor en diverses publicacions literàries. Els relats es basen principalment en les seves experiències autobiogràfiques com a jove metge de províncies, acabat de llicenciar, i se situen entre els anys 1917 i 1918, en què el protagonista exerceix en un hospital d'una província rural en un paratge força remot. La seva narració ens posa en contacte amb la duresa del dia a dia en el món rural rus de fa un segle: sense electricitat i havent de fer front al fred extrem, en unes condicions laborals precàries que obliguen el protagonista a atendre uns cent pacients al dia amb manca de recursos i també fent front a les supersticions i la ignorància dels pagesos de la zona.
És un relat molt colpidor a l'hora de mostrar els detalls més escabrosos de la situació, especialment en el tractament dels casos mèdics. És en l'últim dels relats, que dóna títol al volum sencer, en què Bulgàkov ens ofereix una descripció colpidora i totalment immersiva del seu procés d'addicció a la morfina, de la qual va aconseguir sortir però que ens mostra en tot l'horror dels seus moments més baixos. En aquests relats trobarem un realisme molt planer i basat en el costumisme, influït directament pels relats de Txékhov, i allunyat de la proposta més modernista i experimental que veurem en el Bulgàkov posterior, o que també havia aparegut a La guàrdia blanca. És, per tant, una proposta que pot fer de bon llegir si no coneixeu Bulgàkov i us voleu iniciar en l'autor. D'altra banda, també hi trobarem traces del seu caràcter obsessiu i neuròtic, especialment en el darrer dels contes, i la inconfusible marca de la casa del seu humor aspre i esmolat. N'he llegit la traducció de Jaume Creus, molt recomanable.
Continguts: Morfina. Relats d'un jove metge és un recull de vuit relats curts en què Bulgàkov narra les experiències d'un jove metge acabat de llicenciar que és enviat a un hospital de províncies durant els anys convulsos de la revolució. A través de les seves ficcions, Bulgàkov reflecteix les seves experiències autobiogràfiques en la mateixa situació, entre les quals destaquen la seva especialització en l'estudi simptomatològic i el tractament de la sífilis, i la seva addicció a la morfina.
M'agrada: Encara no he trobat cap obra de Bulgàkov que m'hagi decebut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada