Aquest assaig del filòsof britànic Bertrand Russell (1872-1970) es va publicar per primer cop l'any 1912, amb la intenció d'introduir els principals problemes de la filosofia a estudiants que s'iniciessin en aquesta disciplina. Com que Russell era matemàtic, i va ser una de les figures principals del corrent de la filosofia analítica durant el segle vint, de seguida ens adonarem en començar a llegir que, per a l'autor, els problemes de la filosofia són, bàsicament, epistemològics. El llibre s'endinsa principalment en les qüestions filosòfiques que fan referència al coneixement, en tant que el paper de la filosofia, segons Russell, és el de delimitar l'abast de la nostra possibilitat de conèixer, elucidar el grau de certesa amb què es poden fer afirmacions sobre el món i destriar, entre totes aquelles creences que donem per garantides, aquelles que es poden demostrar com a certes i aquelles que no tenen una base sòlida. És només des d'aquesta base teòrica que podrem decidir si preguntes més abstractes que tot sovint planteja la filosofia, com les afirmacions metafísiques o ètiques, tenen cabuda dins del conjunt de coses que es poden dir amb sentit sobre el món.
El llibre, per tant, és una bona introducció a l'epistemologia com a branca de la filosofia, i als principals debats filosòfics que tenen lloc durant l'edat moderna, de Descartes a Kant i Hegel. El raonament és ordenat, i pren la forma d'una demostració, de manera que cada nou capítol va pressuposant el contingut que s'ha exposat en tots els anteriors. No és fins al darrer capítol, en què Russell planteja quina és la vigència de la filosofia en un món en què només la ciència ens dona certesa absoluta sobre els fets que s'hi escauen, que el raonament arriba a les seves últimes conseqüències i els lectors arribarem a entendre quina era la necessitat de tots els capítols previs. Si una cosa s'agraeix de l'exposició és la seva claredat, a mesura que va construint deductivament a partir de les premisses exposades anteriorment, tot i que això no vol dir que la lectura hagi de ser necessàriament fàcil o que no requereixi esforç: l'estil és una mica àrid i extremadament concís, i demana certa atenció a l'hora d'anar desgranant el raonament pas a pas.
El raonament parteix de la fal·làcia intrínseca en la filosofia idealista que, segons Russell, confon els objectes físics, que podem inferir a través de les dades que rebem dels sentits, amb els judicis i proposicions que podem realitzar sobre ells, que són continguts mentals. Per tal d'aclarir aquesta confusió, Russell introdueix la distinció entre coneixement per familiaritat, que té a veure amb percepcions immediates i autoevidents per part del subjecte, i coneixement per descripció, que té a veure amb la representació lingüística i, per tant, intersubjectiva, que fem d'aquest món de les coses. A partir d'aquestes bases, el text entrarà a distingir dos modes diferents de raonament, la inducció i la deducció, dos models que històricament van dividir els filòsofs racionalistes i empiristes. Serà a partir d'aquestes distincions que els darrers capítols entraran a tractar les qüestions de la veritat i la falsedat, el coneixement, l'error i la veritat probable, que són elements que ens ajudaran a delimitar les fronteres entre la ciència i la filosofia, i el valor i la vigència actuals d'ambdues.
Entre els punts més forts de la proposta es troba la seva apel·lació al sentit comú i al realisme epistemològic - donar per fet que el món exterior i la matèria existeixen pel simple fet que els percebem, en comptes de suposar els nostres continguts mentals com a límit del que podem conèixer - que simplifica força la tasca de la filosofia a l'hora d'encarar el que podem conèixer sobre el món. Els darrers capítols, al meu parer, són els que s'acaben fent més interessants de tota la reflexió, i acaben plantejant quin és el paper que li queda a la filosofia quan concloem que les seves preguntes són impossibles de respondre amb certesa, i tot allò que podem conèixer amb certesa sobre el món pertoca a alguna de les ciències. Aquí és on Russell es llueix especialment a l'hora de treure conclusions, i ataca un dels principals problemes que trobarà la gent que vulgui estudiar filosofia: la seva suposada manca d'"utilitat". Els problemes de la filosofia és una aproximació a la filosofia que fa de molt bon llegir, especialment per la seva brevetat i concisió, i la claredat expositiva especialment durant els capítols inicials i finals. És cert que la secció central es pot fer una mica més àrida, però el conjunt paga la pena de ben segur.
Continguts: A través de breus capítols que van encadenant el raonament dels uns als altres, Russell aclareix els principals conceptes de la filosofia del coneixement i els seus principals debats a través de la història, per tal de poder delimitar la rellevància de la filosofia i el seu paper davant la ciència. A partir de les qüestions sobre l'aparença i la realitat i l'existència de la matèria, l'autor es dedica a refutar les tesis de l'idealisme, que defensa que només són reals els continguts mentals del subjecte, per tal d'apel·lar al realisme filosòfic i al raonament inductiu com a guia per al coneixement. Un cop exposats els conceptes amb què la filosofia analítica enfoca el coneixement sobre el món, i les seves distincions entre coses i veritats, que es basen en els judicis sobre les coses, el raonament acaba aclarint els conceptes de veritat, falsedat, error i probabilitat. Com a conclusió, Russell fa una defensa de la filosofia com a pensament crític, és a dir, com a garantia de rigor per al coneixement sobre el món i únic remei contra el dogmatisme.
M'agrada: M'ha resultat força més amè de llegir del que esperava. El moment en què aclareix el coneixement sobre els universals i les relacions m'ha resultat força aclaridor. I el capítol final, que deixa la lectura en el seu punt més àlgid, també m'ha semblat un tancament magnífic per al llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada