Aquesta novel·la gràfica de l'artista coreana Keum Suk Gendry-Kim es va publicar per primer cop el 2017 en coreà, i la seva traducció al castellà va aparèixer l'any passat. És l'esfereïdor relat en primera persona d'una de les últimes supervivents de les "estacions de confort" japoneses durant la segona guerra mundial, un eufemisme que encobria l'explotació sexual sistemàtica de milers de dones coreanes que van ser raptades o coaccionades per acabar convertint-se en esclaves sexuals en unes condicions de vida infrahumanes en aquests establiments. Lee Ok-Sun (1929-2023), la protagonista, explica a l'autora la duresa d'una vida en què amb prou feines ha pogut ser mai feliç, i en què la seva condició de dona marca d'una forma molt específica tots els seus patiments.
La Lee Ok-Sun neix en una família agrícola molt pobra. Sota el domini japonès, la població coreana s'ha empobrit molt, i els pares de l'Ok-Sun amb prou feines poden mantenir els seus fills fent diverses feines a la vegada. Per això, des de ben petita, l'Ok-Sun ha de cuidar els seus germans petits i fer les feines de la casa, mentre veu com el seu germà gran, que és un noi, sí que pot anar a l'escola. Finalment la situació es fa tan insostenible que els seus pares la venen a una parella sota la falsa promesa que anirà a l'escola. Quan l'Ok-Sun sigui segrestada per l'exèrcit japonès i obligada a prostituir-se i a suportar totes les brutalitats a què la sotmetran els seus carcellers, la seva vida quedarà marcada ja per sempre: a més de la violència física, la marca psicològica que quedarà en la protagonista serà permanent, ja que esdevindrà una dona deshonrada a ulls de la societat coreana, i les malalties que li transmetran els seus violadors li provocaran l'esterilitat, una altra deshonra incontestable dins d'aquesta cultura patriarcal.
Són dos estigmes que haurà de portar amb ella durant tota la seva vida, en tant que Hierba estén també el relat a la vida posterior a la guerra, en què Lee Ok-Sun intentarà adaptar-se de nou a la societat i provar de reprendre la normalitat d'una vida quotidiana. Essent una dona deshonrada, el seu valor al mercat matrimonial caurà en picat, i acabarà essent víctima de dos matrimonis abusius. No serà fins molts anys després que s'anirà trencant el silenci i aquest relat de violència i opressió constants anirà ressorgint amb tota la seva fortalesa, com les herbes del camí que semblaven mortes però rebroten en arribar la primavera. Hierba ens explica un relat molt necessari sobre una etapa de la història de Corea que no ha arribat gaire al món occidental, però que posa l'accent en la necessitat de restaurar la memòria i reparar crims de guerra mentre encara sigui possible.
El relat ve acompanyat per les reflexions en primera persona de l'autora, Keum Seuk Gendry-Kim, que arribarà a plantejar-se quina és la millor manera d'explicar una història que per als coreans de la generació de Lee Ok-Sun encara és un gran tabú. L'artista ho fa a través de la suggestió quan es tracta de retratar les imatges més dures, que queden sublimades amb imatges de foscors deliberades, paisatges hivernals i cels estrellats. Són els silencis al voltant d'aquesta novel·la gràfica, la seva aparent fredor, i la seva manca de conclusió el que fan la lectura tan dolorosa. És un relat que no conté cap moment de guariment ni de tancament per a la protagonista - ni tan sols l'acord entre Japó i Corea per reparar les víctimes va arribar a bon port, i es va haver de recórrer judicialment - però ens recorda, amb la persistència d'aquesta ferida definitivament oberta, que la resistència també té nom de dona.
Sinopsi: Lee Ok-Sun explica a la dibuixant Keum Seuk Gendry-Kim els seus records com a esclava sexual per a l'exèrcit japonès durant la segona guerra mundial, un crim de guerra que encara ara continua obert i ha estat poc reconegut internacionalment. La seva vida abans, durant i després de la guerra és una acumulació de patiments que no fa més que accentuar, en el relat, la resiliència i força intrínseques de la protagonista.
M'agrada: És un relat totalment necessari, per més que el seu contingut sigui totalment devastador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada