"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

30 de juliol 2022

La saviesa del bruixot

He traduït aquests fragments al català des de la versió en anglès de la novel·la Wizard of the Crow (El Bruixot del Corb) feta pel mateix autor, Ngũgĩ wa Thiong'o, a partir de l'original en kikuiu. 

  • Ngũgĩ wa Thiong'o, Wizard of the Crow. London: Vintage, 2018. 


Un agitador. Un home de Moscou. Educat a l'Institut de Periodisme Revolucionari Marxista d'Alemanya Oriental. Fins i tot hi va haver un temps en què alguns veïns nostres, embriagats amb la ximpleria del socialisme africà, van contractar els seus serveis per escriure articles radicals reclamant la lluita de classes a Àfrica. Tan bon punt va quedar clar que el comunisme estava esgotat, molt sàviament se'n va penedir i es va afanyar a eliminar la paraula revolució del seu nom. I què vaig fer, jo? Empresonar-lo? No. El vaig perdonar. I s'ha fet digne del meu perdó a través de la seva obra. A l'Etern Patriota, el pamflet clandestí que editava, em denunciava com a creador d'una nació d'ovelles. Avui, al Lloro Diari, m'ajuda a pasturar les ovelles amb les seves fuetades literàries. (Llibre 1: Dimonis amb poder - Capítol 6) 

En temps bíblics, eren les serps mosaiques les que s'empassaven les serps faraòniques. Avui dia a Aburĩria, són les serps faraòniques les que s'empassaran qualsevol de vosaltres que es pensi que és el nou Moisès. (Llibre 1: Dimonis amb poder - Capítol 8)

- És com va el món - va dir en Kamĩtĩ amb el mateix to indiferent, amb el desig que s'acabés la conversa i ella marxés.
- No ho entenc.
- El món no té ànima.
- Doncs canvia el món. Dona-li una ànima. (Llibre 2: Dimonis que fan cua - Secció I - Capítol 3)

Era bo que pregar i pidolar encara no fossin crims contra l'estat. (Llibre 2: Dimonis que fan cua - Secció I - Capítol 5)

Pel que fa a la història, li excitava la curiositat de la mateixa forma que l'escena del crim fa concentrar un detectiu. La història, i en particular la història africana, era l'escenari de molts crims amb molts testimonis contradictoris. Els historiadors eren detectius del temps, i li encantava el repte de fer encaixar diferents peces del trencaclosques per esbrinar les formes ocultes dels fets del passat. (Llibre 2: Dimonis que fan cua - Secció I - Capítol 8)

Hi ha dos tipus de salvadors: els que volen alleugerir les ànimes dels qui pateixen i els que volen guarir les ferides de la carn dels qui pateixen. De vegades em pregunto quins tenen raó. (Llibre 2: Dimonis que fan cua - Secció I - Capítol 10)

Alguns havien llegit sobre els bilions i bilions que el Banc havia prestat a Rússia com a suborn perquè abandonés el socialisme per sempre. Què no donaria a un país els líders del qual mai no havien somiat amb la democràcia ni havien experimentat mai amb la ximpleria del socialisme? No era d'estranyar que deixessin targetes de visita. (Llibre 2: Dimonis que fan cua - Secció I - Capítol 13)

Des d'avui, mai més ataquis cap pidolaire, endeví, guaridor, bruixot o bruixa. Si mai fas mal als desvalguts, aquesta màgia es tornarà contra tu. Tot el que tinguis, inclosa la pau interior, se t'arrabassarà. Ara ves. Les teves accions seran el mirall de la teva ànima. Mira't en aquest mirall, sempre. (Llibre 2: Dimonis que fan cua - Secció I - Capítol 15)

En Sikiokuu, el primer a respondre, va dir que, com que a tota Aburĩria era il·legal que es reunissin més de cinc persones sense permís de la policia, les cues sense permisos eren una violació clara de la llei i donaven a entendre al món sencer no només que l'atur havia arribat a un punt crític, sinó també que hi havia escassetat a les botigues. (Llibre 2: Dimonis que fan cua - Secció II - Capítol 8)

El desconcertava qualsevol que no estigués motivat per l'avarícia. No podia entendre les persones que parlen de la salvació col·lectiva en comptes de la supervivència personal. Com se suposava que havia de tractar aquests recalcitrants? Un pescador posa un cuc a la punta de l'ham, però si el peix l'ignora, com se suposa que l'ha de pescar? (Llibre 2: Dimonis que fan cua - Secció III - Capítol 8)

A més, fins i tot el més ximple dels aburĩris sabia que somiar, desitjar o imaginar la mort del líder en qualsevol circumstància era un acte de traïció castigable amb la mort. (Llibre 3: Dimonis dona - Secció II - Capítol 1)

No discuteixis amb un ximple, feia la dita, perquè la gent no notarà qui és qui. (Llibre 3: Dimonis dona - Secció II - Capítol 13)

- Quan vaig sentir a parlar del Bruixot del Corb, vaig pensar en un ancià, de setanta anys o més gran, aguantant-se amb un bastó, amb un espantamosques a la mà, i una bosseta de tabac penjada al coll. I guaita, tu! Un jove amb un vestit de marca. Un bruixot modern, eh? O hauria de dir postmodern? 
- Postcolonial - va afegir el Bruixot del Corb. 
- Un bruixot postcolonial? - va afegir en Sikiokuu, rient en veu alta -. Un bruixot amb sentit de l'humor, també? (Llibre 3: Dimonis dona - Secció II - Capítol 20)

Torna enrere en el temps. Alça't i ves a totes les cruïlles, tots els mercats i tots els temples, a totes les llars de tota la gent negra de tot el món, i troba la font del seu poder. (Llibre 4: Dimonis home - Secció I - Capítol 15) 

Les vostres dones desafien l'ordre natural de les coses, arribant fins i tot a formar autoanomenats jurats populars; i la gent que fa cua desafia l'ordre social. No us hem de recordar el que és obvi: si les masses s'agafen la llei amb les seves pròpies mans, a vós a les vostres només us hi quedarà el caos. Democràcia extrema. Democràcia directa. Els antics grecs, a la ciutat-estat d'Atenes, em sembla, ho van provar, i què va passar? Va suposar la caiguda de la civilització grega. Senyor President, torneu a Aburĩria. Poseu ordre a casa vostra. Aleshores ens envieu un informe amb qualsevol altra consideració que ens vulgueu fer. El Banc se'l mirarà amb molta atenció . . . però ara excuseu-nos. Tenim un altre compromís. (Llibre 4: Dimonis home - Secció I - Capítol 18) 

Va creuar l'Avinguda Global fent com si es dirigís a la mateixa adreça. El fascinava el poder encapsulat en tot aquell vidre i formigó. Totes les lleis i regulacions que governaven les polítiques monetàries i econòmiques de les nacions de la terra sortien d'aquest edifici: fos quina fos la melodia que toqués el Banc, els líders de la terra hi ballaven; fos quan fos que estornudés, el món sencer patia migranyes. (Llibre 4: Dimonis home - Secció I - Capítol 21) 

No em deixen passar. Aneu amb compte. El país està prenyat. Què donarà a llum, no ho sap ningú. (Llibre 4: Dimonis home - Secció I - Capítol 22) 

Va provar de controlar el seu enuig, genuïnament desconcertat per com s'havia arribat a enrarir la seva relació amb Washington, Londres, Berlín i París fins al punt de veure's obligats a enviar un delegat especial a renyar-lo davant del seu gabinet. En els dies de la guerra freda, el cobrien de lloances per despatxar milers dels seus propis súbdits al silenci etern. I ara, fins i tot després d'haver-los assegurat que estava disposat a tornar-ho a fer per ells, li venien amb lliçons sobre moderació i el nou ordre global! Tenia la dignitat ferida. Havia de mostrar als seus ministres que no tenia por d'un delegat especial, per més que fos un emissari d'Occident. (Llibre 4: Dimonis home - Secció II - Capítol 22)

Alguns juraven pel que els fos més sagrat que sabien del cert que el Bruixot del Corb havia estat detingut per les autoritats americanes d'immigració per no posseir un visat vàlid. L'havien posat en un avió i l'havien dut a Perú per error, i les autoritats peruanes li havien denegat l'entrada al país perquè no tenia visat, i al seu torn el van posar en un altre avió i el van enviar a Nova Zelanda, on va tenir la mateixa sort, i així successivament, d'un lloc a un altre, baixant d'un avió per pujar-ne a un altre, i per això va tornar-se tan viatjat, perquè tot i que no li deixaven posar un peu enlloc havia acabat veient tot el món, de Mozambic a Mongòlia, de Kazakhstan a Camerun, de Tanzània a Tasmània, de Hawaii a Hong Kong, de l'Índia a Islàndia, de Kenya a Corea; una persona sense llar, un ciutadà del món. Altres deien que no; que aquesta història no era veritat, i que les autoritats americanes d'immigració l'havien posat a la garjola per no tenir papers que diguessin qui era o d'on venia, i encara és allà fins a dia d'avui com a sospitós de terrorisme, o bé la màfia el va assassinar pels carrers de Nova York per negar-se a explicar-los el secret dels diners que creixen dels arbres. 
Sí, és cert que encara és a Amèrica, deien uns altres, però no és a la presó, si no és que considereu presons les escoles i facultats. Simplement es va matricular en una escola de bruixeria, i ara ja s'està traient el doctorat en bruixeria comparada, antiga i moderna, i en realitat, què hi ha, aquí, que el cridi a tornar? Aburĩria amb carreteres tortes, robatoris, virus de la mort fugitius, hospitals sense medicina, atur rampant sense pal·liatius, inseguretat diària, epidèmia d'alcoholisme? Sí, una Aburĩria amb uns líders que han mort l'esperança? Es quedaria a Amèrica i adquiriria la bruixeria que havia inventat el fax i internet i els emails i la visió nocturna i els laboratoris que cultiven òrgans humans i fins i tot clonen animals i humans, els objectes màgics que es propulsen ells mateixos a les guerres o a altres móns, la bruixeria que fa que el dòlar governi el món! Amén, contestaven alguns, i això fins i tot de vegades generava discussions entre ells: Què vols dir, amén? Amén a què? (Llibre 4: Dimonis home - Secció III - Capítol 1)

Només hi ha un Déu. Però hi ha molts Senyors. Que hi has pensat mai? (Llibre 4: Dimonis home - Secció III - Capítol 3)

El poble ha parlat
El poble ha parlat 
Torneu-me la meva veu 
El poble ha parlat 
Torneu-me la meva veu que em vàreu arrabassar (Llibre 4: Dimonis home - Secció III - Capítol 4)

L'A.G. explica una versió lleugerament diferent del que va passar en aquell bar que anomenaven Venc-la-Mort. Segons ell, el Bruixot del Corb no anava begut; simplement es trobava aclaparat per una visió de tots els mals que s'estenien per la terra; el fet de vomitar sobre l'herba de la cuneta era la seva forma d'expressar que a la terra li calia una purificació. A banda d'això, l'A.G. no dona gaires detalls en el seu relat, i hi ha coses que no és capaç d'explicar. Quan alguns esgarriacries que no reconeixen una bona història quan la senten volien saber què feia el Bruixot del Corb en un bar de mala mort que serveix verí als clients, ell contestava força crípticament: Recordeu Jesús? Mahoma? Vivien amb els pobres. (Llibre 4: Dimonis home - Secció III - Capítol 7)

A tota Aburĩria, la gent es preguntava: com pot desaparèixer un ministre del gabinet, com si fos una cabra o un infant, sense deixar rastre? Un Ministre d'Afers Exteriors, que havia representat el Líder tan eficientment a les corts dels més grans d'arreu del món - com podia esfumar-se d'aquella manera? Un ministre envoltat de guardaespatlles nit i dia - com és que no hi havia testimonis? (Llibre 4: Dimonis home - Secció III - Capítol 10)

Mai no és massa lluny quan tornes a casa. (Llibre 4: Dimonis home - Secció III - Capítol 24)

Des que la banda patriòtica d'en Kaniũrũ havia apallissat periodistes estrangers a l'aeroport, cosa que havia provocat protestes a les ambaixades occidentals, el Líder havia ordenat a la policia, les unitats paramilitars i fins i tot els nois d'en Kaniũrũ que anessin amb compte, amb molt de compte, davant les càmeres estrangeres. Si els agafaven moltes ganes de rebentar caps, ho havien de fer en zones rurals o pobles petits. No s'havia enfadat amb els que havien ignorat la seva ordre d'autocontenció i havien fracturat uns quants ossos als que incitaven a assistir a l'anomenada Assemblea del Poble. Però no volia que fessin res que pogués donar a entendre que li feia por una concentració pacífica a les portes del Parlament i dels jutjats. (Llibre 5: Dimonis rebels - Secció I - Capítol 1) 

I els meus ocells? Tenen un llenguatge propi. I pensar que la gent no em creu quan els dic que un colom m'ha fet arribar un missatge, que els humans ens hem de mantenir valents; que no hi ha cap nit tan llarga que no acabi a l'alba! (Llibre 5: Dimonis rebels - Secció I - Capítol 9) 

Pels volts del segle disset, Europa va fecundar alguns africans amb el seu mal. Aquests embarassos van donar a llum el conductor d'esclaus a la plantació d'esclaus, que va mutar en el conductor colonial de la plantació colonial, que anys després va mutar en els pilots neocolonials de la plantació neocolonial. Ara està mutant en un conductor i pilot modern de la plantació global? Però Àfrica va fecundar la seva pròpia gent, que fa cantar el nostre poble: Fins i tot si mateu els nostres herois, nosaltres les dones estem prenyades d'esperança i d'un destí nou. Per tant, no ploreu desesperats per aquells que se us han venut l'herència; somrieu també amb orgull per les victòries d'aquells que lluiten per rescatar la nostra herència. 
Així que em vaig dir: Igual que l'avui neix del ventre de l'ahir, l'avui està prenyat de demà. (Llibre 5: Dimonis rebels - Secció I - Capítol 23) 

Aleshores el Líder va proclamar amb grandiloqüència l'adveniment de la democràcia de partits a Aburĩria, per a sorpresa de tothom. Però va afegir que el nou sistema aburĩri només feia explícit el que estava latent a totes les democràcies modernes, en les quals tots els partits són bàsicament variacions d'un de sol. Ell seria el cap nominal de tots els partits polítics, de forma que en les properes eleccions generals, tots els partits l'escollirien a ell, és clar, com a candidat a la presidència. La seva victòria seria la de tots els partits, i el que és més important per als aburĩris, la victòria d'un lideratge provat i assenyat. (Llibre 5: Dimonis rebels - Secció II - Capítol 4) 

No hi ha límits morals als mitjans que pot utilitzar un líder, de mentides a vides, de suborns a bastonades, per tal d'assegurar que el seu estat sigui estable i el seu poder segur. Però si podia mantenir l'estabilitat de l'estat sacrificant la veritat en comptes de vides, manipulant la llei en comptes de trencar-la, segellant els llavis dels descontents amb inesgotables subterfugis en comptes de destrossar-los amb filferro espinós i cera calenta, si podia comprar la pau a través d'un gran engany en comptes d'un gran desplegament de vehicles armats pels carrers, cosa que donava arguments als seus enemics per fer propaganda, seria la més dolça de les victòries. La teoria també deia que un líder pot fer coses inesperades, bones o dolentes, per tal d'enxampar amic o enemic d'improvís. El tercer axioma era el que anomenava el principi de donar sense donar. Treu-los-en deu, fes una declaració ferma que no els penses tornar res, i aleshores, sota pressió, cedeix i torna'ls-en un, i el resultat és l'aplaudiment generalitzat, la victòria sobre l'enemic i les felicitacions de l'amic. (Llibre 5: Dimonis rebels - Secció II - Capítol 6) 

Van explicar històries esfereïdores de persones fins i tot dels racons més remots del món que formaven cues i demanaven canvis. Avui, malgrat els anys de penúries en solitari, s'alegraven d'informar que el poble d'Aburĩria s'estava posant al dia amb la resta del món; i que des del nord, el sud, l'est i l'oest, és més, des dels poblets rurals més remots i des dels centres urbans, s'estaven formant cues que avançaven lentament cap a la capital, cantant sense parar les causes de tots els crits dels desposseïts. Volen una atmosfera neta perquè la gent pugui respirar aire net, aigua neta per beure, i espais nets on poder viure i gaudir. Rebutgen la llei de l'escurçó i l'ogre. Els seus càntics se sincronitzen amb els de les altres parts del món: No deixeu que ens matin el futur. (Llibre 6: Dimonis barbuts - Capítol 6) 

Potser el coneixement no era altra cosa que l'art de mirar el que ja sabem amb una mirada diferent, i fer-nos preguntes diferents. El coneixement és la descoberta de la màgia de les coses ordinàries. Com paraules que es fan melodia. (Llibre 6: Dimonis barbuts - Capítol 13) 

 
Bruixots de Lassa, Nigèria
(Font)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada