Aquesta és l'última novel·la que ha publicat Colson Whitehead, i no s'ha traduït ni al català ni al castellà, encara. Aquí la trama s'ambienta a Nova York, al barri de Harlem, a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, i ens transporta al submón urbà del crim organitzat i dels petits delinqüents, els negocis ocults de les grans empreses i els tràfics d'influències, en un moment històric en què la lluita dels afroamericans pels drets civils i per la fi de la segregació està eclosionant als carrers en forma d'episodis sobtats de disturbis generalitzats i batalles campals contra la policia. El protagonista, Ray Carney, es defineix a si mateix com a lluitador. És propietari d'una botiga de mobles i electrodomèstics de segona mà, i ha provat d'allunyar-se amb tots els seus esforços de la reputació del seu pare com a delinqüent. El seu negoci es troba en línia ascendent perquè en Carney té una bossa de clients estables en les famílies afroamericanes del barri, que no són ateses als negocis regentats pels blancs.
El seu camí cap a l'èxit és tortuós, però. El món dels emprenedors honrats i el món del crim organitzat no són dos compartiments separats en aquest context, sinó dues cares de la mateixa moneda. Tot negoci té una façana respectable, que és l'aparador il·luminat i transparent que s'exposa a la vista de tothom, i un món ocult d'interessos i línies de negoci secundàries que es condueixen a la rebotiga. Aviat ens n'adonem que els esforços d'en Carney per quedar al marge dels robatoris i negocis tèrbols del seu cosí Freddie, amb qui s'ha criat com un germà, són poc més que un gest de cara a la façana del món respectable. En realitat, en Carney és un intermediari entre una sèrie de béns de segona mà d'origen desconegut, però fàcilment imaginable, i els seus potencials compradors, així com, en el cas de les joies, altres establiments que s'encarregaran de posar-les novament en circulació. La seva primera aventura, en què es veu implicat en un atracament al famós Hotel Theresa, posarà a la vista la seva tapadora davant d'un dels caps del crim organitzat local, mentre que veurà que, a l'altra banda de la línia, la policia també està disposada a parar la mà per rebre el seu sobre.
Així doncs, la novel·la ens mostra la relació d'en Ray Carney amb aquest món més ampli d'interessos creuats des de tres moments clau de la seva trajectòria, que se'ns expliquen de forma separada i successiva, com si conformessin un mateix drama en tres actes. En la primera part, veiem com l'atracament a l'hotel Theresa, centre neuràlgic de la vida dels afroamericans influents a Harlem, l'acaba posant en el punt de mira de la màfia local. En la segona part, en Carney ja es troba en una situació més estable i pren ell mateix la iniciativa en engegar una revenja de caràcter personal. En la tercera part, es veu arrossegat per les conseqüències inesperades d'un dels negocis bruts del seu cosí. A través d'aquests tres episodis, veiem com en Carney evoluciona en el seu posicionament respecte dels negocis bruts que fan els qui l'envolten. D'una posició inicial en què intenta mantenir-se'n la marge a qualsevol preu per tal de distanciar-se de la reputació de criminal del seu pare, les aventures en què es veu immers el van convencent que el sistema ja està corromput d'entrada, i que, en realitat, els crims i negocis tèrbols que emprenen els negres ofereixen una certa lògica compensatòria davant d'un sistema dissenyat per afavorir sistemàticament els blancs.
La lectura política, tanmateix, queda als marges de la narració en tot moment, i s'ha d'anar destriant entre línies i pels racons d'un relat que se centra quasi exclusivament en les anades i vingudes dels personatges i els seus interessos creuats, i que es basteix més aviat a base dels tòpics i trops de la novel·la policíaca. Whitehead presenta una habilitat especial per donar caràcter als seus personatges, que queden descrits precisament pels detalls més insignificants però reveladors de les seves vides quotidianes, i basteix el ritme de la novel·la a través d'uns diàlegs ràpids i vibrants, i unes escenes entretallades que en diverses ocasions s'expliquen en retrospectiva per part d'algun dels personatges i, per tant, encavalquen diversos eixos cronològics simultàniament. La novel·la basteix així un gran mosaic de la vida al barri de Harlem de l'època, i ens ofereix retalls de les vides dels personatges secundaris que hi van apareixent, de forma que s'acaba construint com una novel·la coral en què van entrant i sortint diversos personatges a la vida del protagonista.
Harlem Shuffle és una gran història d'intriga, amb un cert element nostàlgic cap al gènere policíac en què s'insereix. És una gran mostra de la versatilitat de Whitehead, que aquí ens ofereix un canvi de gènere i de to respecte d'altres novel·les seves més conegudes. És cert que costa una mica entrar en la seva secció inicial, que es fa un punt lenta i confusa, i a mesura que la novel·la va avançant la imatge de conjunt de tots els personatges i les seves relacions es va aclarint progressivament, de forma que la intriga va creixent de cara al seu desenllaç. En aquest sentit, cadascuna de les seccions va acumulant tensió fins al seu esclat final, i la transició entre cadascun d'aquests episodis és una mica abrupta i es pot fer una mica confusa en les seves el·lipsis. El que més m'ha agradat és l'elecció dels disturbis racials al carrer com a rerefons per a la trama policíaca, que afegeixen un nivell de tensió i una lectura política a la trama que es fa del tot encertada en aquest context.
Sinopsi: Ray Carney és un emprenedor amb l'aspiració de millorar la seva situació econòmica gràcies al seu negoci de mobles usats. El seu paper com a intermediari a l'hora de posar en circulació béns robats és una faceta secundària de la seva vida que ell creu que pot mantenir a ratlla i a l'ombra en tot moment. Tanmateix, a mesura que es vagi veient implicat en els negocis tèrbols del seu cosí, la línia entre la seva vida legal i respectable i els seus contactes amb el submón s'anirà difuminant cada cop més.
M'agrada: L'aposta de Whitehead pel retrat social des del gènere policíac, que en aquest cas esdevé completament escaient a l'hora de retratar la societat segregada de l'època i les seves tensions.
No m'agrada: Em va costar una mica entrar en la narració al principi, i vaig trobar-ne el ritme una mica desigual. M'ha semblat que potser perd en comparació amb El ferrocarril subterrani o Els nois de la Nickel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada