Aquesta novel·la de l'autora zimbabuesa NoViolet Bulawayo es va publicar l'any 2013 i va gaudir d'un èxit immediat entre el públic anglòfon d'arreu del món gràcies a la seva nominació per al premi Booker d'aquell any. És un relat molt dur i descarnat dels anys immediatament posteriors a la fallida del país, el 2008, a causa de la corrupció de la dictadura de partit únic de Mugabe. Uns anys abans, el president havia engegat una campanya d'enderrocament forçat de barriades senceres on es concentrava el vot per les alternatives al govern, i les represàlies polítiques van portar a la violència desfermada al carrer, on els assassinats a opositors polítics es van fer la norma. La població desplaçada van haver de començar una vida nova d'un dia per l'altre, construint-se barraques on van poder i subsistint sense unes condicions humanitàries bàsiques. Al mateix temps, el país va viure un episodi d'hiperinflació inèdit al món, que va deixar els estalvis de la població sense valor efectiu, i que va portar al govern a encunyar bitllets per bilions i trilions de dòlars zimbabuesos, que automàticament quedaven sense valor a l'hora d'entrar en circulació. Una de les conseqüències d'aquesta fallida generalitzada va ser el tancament del sistema educatiu, que va deixar els infants del país sense accés a l'educació, davant la fugida a l'estranger d'una gran majoria dels docents, i la corrupció generalitzada del sistema amb la falsificació d'avaluacions.
Bulawayo no ens explica directament aquest context, sinó que el dona per suposat, de la mateixa manera que no anomena mai ni Zimbabwe ni Mugabe pels seus noms en cap moment de la novel·la. És particularment curiós en un relat que dona un valor especial als noms i els seus significats, utilitzats sovint amb un matís irònic en contrast amb les realitats que descriuen. Per exemple, la protagonista, Darling, una nena de deu anys, viu en un poblat de barraques anomenat Paradise. La Darling fa un relat de tots aquests problemes polítics i socials en primera persona, i descriu el seu dia a dia al poblat amb la seva colla d'amics, mentre somia a viatjar als Estats Units, on viu la seva tia, per poder escapar de la desesperació del present. Al seu voltant els adults van a treballar a Sudàfrica, i els que es queden intenten sobreviure com poden amb la compravenda al mercat negre. Mentrestant, ella i els seus amics juguen entre les barraques, o s'escapen als barris adinerats de la ciutat de Bulawayo a robar guaiabes, quan és l'únic que tenen per menjar. Aquest contrast entre barris rics i pobres és un dels impactes més grans que planteja la novel·la només començar; l'altre és l'embaràs d'una de les amigues de Darling, amb només onze anys, i el misteri que hi ha darrere.
De fet, la novel·la es divideix en dues meitats força diferenciades: la primera narra la duresa de la vida de Darling a Zimbabwe; la segona ens la mostra ja instal·lada als Estats Units, on farà el pas a la vida adulta encarant un futur més incert que mai. Els capítols són curts i amb una autonomia pròpia, i el llibre fins i tot es pot llegir com a col·lecció de relats més que no pas com una novel·la unitària. D'aquests, hi ha tres capítols que prenen la forma de laments o invocacions, i són passatges profundament poètics que distancien la protagonista de la seva pròpia identitat individual per submergir-la en la identitat col·lectiva dels pobles colonitzats i desplaçats. La narració de la protagonista pren un to fred i distanciat respecte dels episodis duríssims que narra, però a la vegada exerceix un control molt subtil de la narració, a través de les imatges i metàfores que la recorren, i que colpeixen el text amb una bellesa sobtada en els moments més inesperats. Per exemple, els jocs que juguen els infants tenen dobles nivells de lectura; es poden prendre de forma literal, però també tenen altres lectures més profundes i polítiques. Passa el mateix amb la reacció de la Darling a la malaltia del seu pare, i com el seu rebuig inicial evoluciona cap a l'acceptació, o també amb la mort per linxament d'un activista demòcrata pel barri, que no se'ns retrata directament, però que després és representada pels infants i torna a la narració amb tota la seva força.
D'aquesta forma, la narració fa molt per descriure els traumes experimentats per la protagonista d'una forma creïble i realista: en un primer moment colpeix la seva fredor aparent i la seva paràlisi emocional; en moments posteriors del text les seves emocions surten a la llum en forma de reacció dilatada en el temps. Un cop tots aquests episodis traumàtics queden enrere i la protagonista finalment pot fer la seva escapada, el que troba als Estats Units també té els seus reversos foscos. La Darling es troba en un món culturalment diferent que li costa molt entendre, i ha quedat desconnectada dels seus éssers estimats, amb qui iniciarà una negociació molt dura dels nous termes de la relació: el desarrelament que experimenta físicament portaran a l'aïllament respecte dels seus congèneres al país d'acollida, així com la incomprensió experimentada pels seus éssers estimats quan provin de comunicar-se amb ella. We need new names és un relat duríssim pel que ens retrata de la culpa del supervivent, i pel seu rebuig combatiu i irat als tòpics de migracions felices. És més aviat un relat de vides que es trenquen i que es poden provar de reconstruir sense cap mena de garantia d'èxit pel camí. És també una lliçó d'història colonial d'Àfrica que colpeix precisament en la seva simplicitat i concisió sobre la pàgina, i un retrat sense pal·liatius del patiment dels innocents que queden trepitjats per la desfilada triomfal de la història.
Sinopsi: En una barriada de barraques a la ciutat de Bulawayo, Darling passa els dies jugant al carrer amb els seus amics, i essent testimoni impotent de la duresa de la vida per a la seva família. Entre les realitats que ha d'afrontar directament es troben l'amenaça de la sida en un context en què no hi ha accés a l'atenció mèdica, la violència sexual contra els infants, la frustració i desesperació dels adults que l'envolten, i la indiferència entre cínica i ignorant dels pocs privilegiats que troba pel seu camí, ja siguin visitants pertanyents a una ONG o habitants dels barris més adinerats. Quan la seva família aconsegueix enviar-la als Estats Units a viure amb la seva tia, s'obre una nova vida per a ella, però també noves formes d'experimentar el trauma i el dolor.
M'agrada: És un relat colpidor en tots els sentits possibles, però que també es fa molt intel·ligent en el seu ús de les imatges i de les metàfores, gestionades de forma hàbil per part de l'autora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada