Fragments de Jo, Tituba

Més i de millors a l'edició catalana del llibre, publicada per Tigre de Paper. La traducció és d'Oriol Valls i Fornells: 

• Maryse Condé, Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem. Manresa: Tigre de Paper, 2021. Traducció d'Oriol Valls i Fornells. 

M'hauria agradat desfermar el vent, com un gos de la seva gossera, perquè s'emportés més enllà de l'horitzó les blanques grans cases dels amos, i governar el foc perquè alcés les flames i les fes cremar perquè tota l'illa fos purificada, consumida! Però no tenia aquest poder. Només sabia donar consol! (18) 

T'ho he dit sempre. L'univers té les seves regles, que jo no puc capgirar completament. Si no, destruiria aquest món i en construiria un altre en què els nostres fossin lliures. Lliures per subjugar al seu torn als blancs. Per desgràcia, no puc! (26) 

- Al Black Horse hi treballen dos indis. Si veiessis com els tracten. M'han explicat com els van desposseir de les seves terres, com els blancs van delmar els seus ramats i van escampar entre ells l'"aigua de foc", que en poc temps porta l'home a la tomba. Ah, els blancs! 

Aquestes històries em deixaven perplexa i intentava entendre-ho: - Potser és perquè han fet tant de mal als seus semblants, a aquests perquè tenen la pell negra, a aquells perquè la tenen roja, que tenen un sentiment tan fort d'estar condemnats? (62) 

Hi havia, però, una cosa que ignorava: la maldat és un do que es rep en néixer. No s'adquireix. Aquells d'entre nosaltres que no han vingut al món armats amb esperons i ullals resulten perdedors en tots els combats. (92) 

Tothom dona un significat diferent a aquesta paraula. Tothom creu que pot modelar la bruixa a la seva manera perquè satisfaci les seves ambicions, els seus somnis, els seus desitjos... (178) 

Pot sorprendre que en aquells temps en què el fuet espetegava alt i dur sobre les nostres espatlles jo aconseguís gaudir d'aquesta llibertat, d'aquesta pau. Això és perquè els nostres països tenen dues cares. Una, la que recorren les calesses dels amos i els cavalls dels seus policies, armats amb mosquets i seguits pels seus gossos de lladrucs furiosos. L'altra, misteriosa i secreta, feta de contrasenyes, de consells xiuxiuejats i de conspiració del silenci. Jo vivia en aquesta cara, protegida per la complicitat de tots. Man Yaya va fer créixer al voltant de la meva cabana una vegetació frondosa, i hi estava com en un castell fortificat. Un ull no atent només hi discernia un garbuix de guaiabers, de falgueres, de plumèries i d'acomats, clapejats aquí i allà per la flor malva de l'hibisc. (190) 

La nostra memòria estarà plena a vessar de sang. Els nostres records suraran en la seva superfície, com nenúfars. (203) 

Maryse Condé