Aquesta novel·la de l'autora guadalupenca Maryse Condé es va publicar per primer cop el 1986, i és una recreació brillant d'una veu històrica silenciada a través dels segles, que esdevé testimoni de resistència i subversió a l'opressió colonial i patriarcal. De l'episodi d'histèria col·lectiva que va tenir lloc a la petita localitat de Salem, Massachussets a finals del segle disset, i que va portar a l'execució de dinou persones i a una mort per tortura, se'n sap més aviat poc: d'unes acusacions de bruixeria sense fonament contra tres dones del poble, una d'elles una esclava negra, es va desencadenar una persecució en massa de desenes de persones només a base d'acusacions orals i assenyalaments directes. No se sap gaire quina va ser la motivació originària de les acusacions en primer lloc: un grup d'adolescents va començar a manifestar suposades possessions demoníaques, potser portades pel clima de paranoia i fanatisme religiós en què havien estat educades, potser deliberadament influïdes o manipulades pels seus pares. Anys després, quan algunes de les acusadores inicials ja s'havien retractat de les seves declaracions, es van descobrir conflictes de propietat i altres greuges entre les famílies d'acusats i acusadors.
A la novel·la de Condé hi figura aquest episodi, recreat i reinterpretat de forma brillant, i transformat en una intel·ligent exploració de les possibles motivacions i explicacions per a aquests fets insòlits, però aquest no és el centre d'interès de la novel·la sencera. Condé pren com a protagonista de la seva història la Tituba, l'esclava negra que va ser la primera a ser acusada, i en recrea la biografia que podria haver tingut, ja que ningú després dels fets es va molestar a esbrinar qui era aquesta persona. Condé planta la Tituba a Barbados, d'on era originària, fruit de la violació d'una esclava, l'Abena, a bord d'un vaixell negrer. Quan perd tràgicament la seva mare i el seu padrastre, la Tituba queda sola en el món, curiosament en un llimb legal de llibertat sobrevinguda, tot just per ser acollida per la Man Yaya, una anciana que la inicia en les tradicions africanes de la curació i el diàleg amb els esperits. Tanmateix, la Tituba mateixa escull el camí de la servitud per amor a un home, com en una mena de pecat original que haurà d'aprendre a expiar a través de les vicissituds de la seva accidentada vida. Serà de la mà del seu amant John Indien que viatjarà amb la família Parris a Massachussets, on tindrà lloc la cacera de bruixes. Després de l'incident, la història torna a callar sobre el destí últim de la Tituba, i aquí és on Condé li ofereix un desenllaç a la seva història que tanca cercles, crea autoironies i reexplora tots els símbols i imatges que han anat apareixent al llarg de la lectura.
Jo, Tituba presenta una marcada estructura circular accentuada per la seva aposta pel realisme màgic, que desplega una cadena de naixements, morts i renaixements, de servituds i d'alliberaments, d'opressions i de revenges per les ferides del passat, i de víctimes innocents que s'alçaran una vegada i una altra contra els seus botxins, ja sigui a través de l'enfrontament obert, ja sigui a través de la llavor de les generacions futures i la seva memòria. Així és com Condé teixeix un complexíssim mosaic d'imatges repetides que aclapara per la seva bellesa i la seva cruesa simultànies: els successius amants que ofereixen quelcom diferent, cadascun, a Tituba; els successius paranys en què va caient per excés de compassió o de confiança, més que d'ingenuïtat; les successives revenges que acabaran tornant a ella de formes inesperades i cruels, i que sobre la pàgina adquireixen un matís tràgic d'inevitabilitat. A través d'aquesta narrativa circular, Condé contesta la linealitat del coneixement i de la percepció que té el món occidental, i presenta una subversió del silenci tradicional de les víctimes, així com de l'explotació i crueltat operades sobre elles.
La novel·la adreça, d'aquesta forma, el passat de l'opressió colonial per part dels blancs, però també crea una intersecció molt ben lligada entre aquesta forma d'opressió i la del patriarcat contra les dones. Ambdues opressions són dues cares de la mateixa moneda. És així que la Tituba queda doblement marcada com a bruixa, per negra i per dona, i que la seva relació ambivalent amb la bruixeria adquireix tota una càrrega metafòrica a mesura que avança el relat. Bruixa és qui queda exclosa de la comunitat, perquè escapa de les convencions o perquè predica valors i concepcions del món que s'escapen de la norma imposada. Bruixa també és tot allò que fa por a l'opressor perquè li recorda els seus crims i l'amenaça sempre latent d'una revenja inesperada: així és com la negror esdevé marca del maligne en la ment paranoica de qui sap que les atrocitats comeses poden ser subjectes encara a un judici posterior. Condé apunta a totes aquestes veritats històriques a través d'un relat de ficció amb un pols trepidant, una magnífica recreació d'escenaris i d'ambients, i una veritable passió per la rememoració de les atrocitats injustificables i per fer tornar dels morts les veus silenciades del passat.
Sinopsi: En un moment indeterminat del segle disset, Tituba neix a Barbados com a fruit de la violació d'una esclava. Quan és petita, la seva mare, Abena, és penjada per defensar-se de ser violada de nou. A partir d'aquí, Tituba queda sota la tutela d'una altra esclava, Man Yaya, que la inicia en el coneixement de les plantes i dels esperits. Més endavant s'enamora d'un esclau, John Indien, i per amor a ell torna a la servitud per a la mestressa d'una plantació. Un cop morta aquesta, Indien és venut al pastor Samuel Parris, que se l'emporta amb la seva família a la colònia anglesa de Massachussets. Tituba haurà de seguir-los si vol continuar al costat del seu amant, tot i que s'encamina, sense saber-ho, a un destí atroç a mans de la moral calvinista dels seus amos.
M'agrada: És una novel·la que no descuida cap detall, per aparentment petit i insignificant que pugui semblar, i que fa tancar tots els cercles oberts sobre la protagonista amb una precisió i una habilitat magistrals.
En podeu llegir uns fragments aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada