"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

13 d’agost de 2021

L'hostal de Jamaica (#381)

Els morts no xerren. 

Aquesta novel·la de l'autora britànica Daphne du Maurier (1907-1989) es va publicar per primer cop el 1936 i és una novel·la força entretinguda, tot i que no m'ha semblat a l'alçada, potser, d'altres novel·les seves com, per exemple, Rebecca. És una novel·la força lleugera en aquest sentit, que basteix un misteri al voltant d'un grup reduït de personatges i les seves activitats il·lícites, i manté la tensió per la resolució del conflicte quasi fins a l'última pàgina, amb alguna que altra sorpresa pel camí, també. De fet, hi ha detalls de l'argument que poden resultar una mica ximples un cop arribes al final de la novel·la, però en definitiva la tensió funciona a mesura que avança la lectura, amb una primera part un punt més lenta i descriptiva, i una segona meitat que va acumulant acció, sorpreses i girs de guió a un ritme trepidant ben bé fins al final. 

La novel·la s'ambienta en un lloc real, l'hostal de Jamaica (o Jamaica Inn) que figura al títol, un hostal històric a Cornwall, al sud d'Anglaterra, que du Maurier coneixia dels seus estiuejos. L'edifici va tenir relació amb les xarxes de contraban que operaven en aquesta zona entre els segles divuit i dinou, i du Maurier va prendre aquesta premisa per bastir un relat totalment fictici sobre uns personatges que podrien haver viscut en aquest establiment. A principis del segle dinou, la jove Mary Yellan es trasllada a viure a Jaimaca Inn després de la mort de la seva mare. Allà l'espera la seva tia Patience, la germana de la seva mare, que està casada amb Joss Merlyn, l'amo de la fonda, que té tota la contrada atemorida amb la seva fama de delinqüent. La Mary és una jove desperta i curiosa, i de seguida comença a espiar les activitats nocturnes del seu oncle i la seva banda de còmplices, que fan contraban amb béns robats de vaixells que han fet naufragar a la costa. 

La novel·la es basteix al voltant d'un suspens força ben travat, tot i que més senzill del que pot semblar al principi. Gran part del seu interès gira al voltant de l'ambigüitat moral dels seus personatges, que en tot moment es mantenen en una àrea de grisos i que costa de jutjar a simple vista, com també li passa a la protagonista. Aquesta, de fet, és una protagonista que té iniciativa a l'hora de prendre les seves decisions, i pel fet d'estar sola al món de seguida aprèn a protegir-se ella mateixa sense esperar que ningú la rescati de cap perill. Ben bé des del principi de la novel·la es troba que ha anat a parar dins d'una banda de criminals, i no pot evitar ser-ne còmplice en determinats moments en què no té més remei que encobrir les activitats nocturnes del seu oncle per poder protegir la seva tia. A la vegada, també inicia una ambigua relació amb el germà petit del seu oncle, per qui se sent atreta, mentre intenta esbrinar si està implicat o no en la xarxa de contraban que opera dins de l'hostal. 

D'entre els punts més febles de la proposta hi ha els girs de guió de l'argument, una mica tòpics o previsibles quan s'analitzen un cop acabada la novel·la. De fet, la conveniència de la solució d'alguns dels misteris acaba restant plausibilitat a alguns detalls de la trama. D'altra banda, és una novel·la que potser no ha envellit gaire bé, perquè el sexisme de la proposta, especialment a través del diàleg dels personatges, es fa un punt massa omnipresent. No queda gaire clar fins a quin punt és cosa del moment històric que pretén recrear, a principis del segle dinou, o el propi biaix de l'autora que parla des dels anys trenta. Probablement és una combinació de les dues coses. En definitiva, és un relat que es gaudeix per les seves descripcions atmosfèriques dels paratges naturals boirosos i humits on viuen els protagonistes, per les relacions que s'estableixen entre ells i la tensió, molt ben dosificada, que la trama va construint en direcció al seu desenllaç. Una lectura entretinguda per a amants del misteri amb reminiscències gòtiques. 

Sinopsi: Després de morir la seva mare, la jove Mary Yellan se'n va a viure amb l'única família que li queda, la germana de la seva tia i el seu oncle, que regenten l'hostal de Jamaica. Aquest establiment ha guanyat una mala reputació a la zona arran de les activitats il·lícites que hi porta a terme el seu oncle. Obligada a viure amb ell i les males companyies que freqüenten l'establiment, la Mary haurà d'aprendre a defensar-se de les creixents amenaces que l'envolten i a la vegada provar de buscar una solució per portar els criminals davant de la justícia. 

M'agrada: Ha estat una lectura molt entretinguda, sobretot per la seva dosificació del misteri i del suspens fins al final, i la concentració de cada cop més esdeveniments així que s'apropa el final. 

No m'agrada: Hi ha moments de l'argument un punt tòpics i previsibles, i la novel·la té un cert to misogin que no acaba de quedar gaire ben explicat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons