Aquesta novel·la de Franz Kafka (1883-1924) es va publicar per primer cop el 1926, dos anys després de la mort de l'autor, i és una lectura difícil, en part per la inimitable habilitat de Kafka per causar estranyesa en escenaris i situacions quotidians, i en part per la qualitat inacabada i constament oberta del text. Kafka va deixar la novel·la inacabada a propòsit, i el seu executor literari, Max Brod, la va publicar primer en una versió expurgada, intentant crear una coherència per al relat que aquest no presentava originàriament. En llengua anglesa, la traducció que en van fer Willa i Edwin Muir es va popularitzar de seguida, però la seva tria lèxica traïa fins a cert punt el sentit (o la manca de sentit) original del text, forçant una interpretació de l'argument en termes teològics que es desvia del text original, un punt més prosaic i planer. D'altra banda, la versió original alemanya no va arribar a un gran públic, i la seva reedició, ja sota el govern nazi, quedava restringida al públic jueu.
És per això que tot aquest accidentat procés de publicació ha anat influint al llarg del temps en la lectura i la interpretació d'aquesta obra. És un text difícil i opac, sense una gran coherència interna, amb tot un seguit d'episodis que es van succeint els uns als altres sense més fil conductor que els laberíntics procediments burocràtics que el protagonista, K., ha de seguir per aconseguir ser admès al castell. Si heu llegit El procés, us fareu a la idea de com funciona més o menys l'argument, tot i que a mi El castell m'ha semblat un punt més prolixa i força més confusa que l'altra novel·la. K. és un agrimensor que arriba a un poble presidit per un castell dalt d'un turó a fer una tasca de prospecció de terrenys per a l'autoritat feudal que viu al castell, i que en cap moment apareix a la novel·la. Tota una sèrie de trobades amb diferents personatges del poble l'aniran familiaritzant amb la cadena burocràtica i les jerarquies internes que el castell imposa i que s'estenen a les vides quotidianes de la gent del poble. La jerarquia dels treballadors, servents i administradors del castell roman absurda i indesxifrable durant tota la lectura, però, i mentrestant K. comença a interactuar amb tota una sèrie d'intermediaris i missatgers entre ell i el poder del castell amb l'esperança d'arribar a congraciar-se, algun dia, amb les autoritats.
La lectura política del text és similar a la que operava a El procés: la novel·la desplega lentament i de forma molt extensa i prolixa els inacabables procediments d'un sistema burocràtic que ha acabat engolint fins i tot la vida privada de les seves víctimes. El càrrec públic i la vida privada dels funcionaris del castell s'entremesclen constantment fins al punt que es poden arribar a intercanviar, de forma que, en últim terme, K. se n'adona que la càrrega de responsabilitat per les pròpies accions es pot posar còmodament en qualsevol altre punt de la cadena d'autoritat. I aquest és un dels tics principals que desplegaria el totalitarisme posterior de la mà dels feixismes i del nazisme: Kafka no els va arribar a veure, però vivia ell mateix en un antic sistema imperial que ja s'havia descompost, un sistema que encara mostra els seus residus feudals en el text, i ho fa especialment en l'abús de poder que opera en tot moment contra les dones. Una trama secundària del text descriu amb tot detall la caiguda en desgràcia d'una de les famílies del poble per la negativa d'una de les filles a prostituir-se amb un dels administradors del castell, per exemple. L'explotació laboral forma part d'aquesta mateixa equació: si als treballadors se'ls exigeix un esforç animal i fora de tota mesura, aleshores qualsevol millora en les seves condicions de vida, per petita i miserable que sigui, serà vista com un favor extraordinari, i produirà ments dòcils disposades a adorar l'abús sistemàtic de què són víctimes.
Totes aquestes explotacions i abusos il·lustren també la manca de sentit del text mateix, que suggereix aquestes lectures polítiques però que no les arriba mai a desenvolupar: l'autoritat del castell és corrupta per definició, però d'altra banda és l'únic codi que existeix en el món relatat. De fet, el text va temptant contínuament amb apunts de possibles interpretacions, com si constantment assenyalés direccions possibles per al relat mateix però no acabés de recórrer tots aquests camins oberts sobre la pàgina. Fins i tot els personatges discuteixen contínuament diferents interpretacions del que s'està esdevenint o qüestionen la necessitat mateixa d'interpretar, i en aquest sentit la novel·la fa un exercici brillant i suggestiu de metatextualitat a l'hora d'obrir-hi possibilitats d'interpretació però no acabar-ne de tancar mai cap. El sentit últim del text no apareixerà mai, i és millor estar-ne previngut abans de començar a llegir, com del fet que el protagonista no arribarà mai a accedir al castell.
D'altra banda, un altre aspecte que accentua el sentit d'estranyesa del text, i possiblement el seu element més sinistre, és la vulnerabilitat i indefensió que experimenta el protagonista davant d'un sistema que li resulta totalment aliè perquè es troba lluny de casa seva. K. es troba de viatge en un lloc estrany i, per tant, com més s'allarga la seva estada al poble i s'intensifiquen els seus esforços per congraciar-se amb el sistema burocràtic, més es va accentuant la seva desempara existencial. Al principi del text, els records de la infància de K., evocats per la presència del castell i els paisatges del poble, accentuen l'esforç que fa el protagonista per intentar encaixar en aquest món nou; a mesura que tots aquests esforços van fracassant, K. experimenta un progressiu desempoderament que va reforçant el seu sentit d'alienació. Potser Kafka canalitzava el creixent antisemitisme de la societat en què vivia i que va començar a experimentar cada cop més durant la seva vida adulta; tanmateix, algunes imatges del text a mi m'han recordat inevitablement els despietats laberints migratoris del món contemporani. Un text, per tant, que no perd vigència pel que té de visionari i, paradoxalment, de realista, respecte dels móns polítics que habitem.
Sinopsi: Un agrimensor anomenat K. arriba a un poble de muntanya sota l'ombra imponent d'un castell. Abans de poder començar a fer la seva feina, es veu atrapat en un laberint de procediments burocràtics per tal d'arribar a conèixer la seva feina. Fins i tot després d'adonar-se que la seva presència al poble ha estat causada per un error administratiu i que ni tan sols era necessària per començar, el procediment mateix absorbeix tots els seus esforços per escapar-ne en una espiral creixent d'estranyesa, aïllament i alienació.
M'agrada: La infinita capacitat del text de suggerir sense explicar. I després d'haver passat pels inacabables monòlegs dels personatges amb prolixes i feixugues descripcions sobre procediments, arribar al final i quedar-me amb les ganes de saber com continua la història.
