L'inici de la barbàrie

Germany will never awaken in the way that you dreamed, / because you are stupid, and you are not the chosen ones. / The time will come when they will say: / With those people a country could not be made.

Erich Kästner

Tot just avui fa 80 anys. La iniciativa va ser dels universitaris d'arreu del país, i això podria ser un bon motiu per reflexionar. No feia ni tres mesos que el que havia cremat era el Parlament, en un acte simbòlic per reduir a cendres la mateixa democràcia. I les paraules de Goebbels, com diu l'article, "encapsulaven tot el que havia d'arribar", crema de sinagogues inclosa. La barbàrie s'inicia en cremar la cultura, i no pel fet físic de destruir o mofar-nos del món sorgit dels esforços i la creativitat humanes; sinó, encara pitjor, pel fet d'erigir-nos en jutges del que és vàlid llegir i el que no, del que atempta contra la nostra idea de moralitat, o del que no encaixa en un determinat projecte polític. Aberracions de la història que convé no oblidar: més avui en què banalment (i vanament) es qualifica de nazi qualsevol cosa que xoqui amb determinat color polític. 

http://www.spiegel.de/international/zeitgeist/nazi-book-burning-anniversary-erich-kaestner-and-the-nazis-a-894845.html

El gran código (#29)

Aquest llibre, escrit per Northrop Frye (1912-1991) a principis dels anys 80, s'inscriu dins l'estudi crític propi de l'hermenèutica, i presenta una anàlisi literària de la Bíblia. En un origen, l'autor havia començat a estudiar la Bíblia per tal de comprendre millor els textos de Blake i de Milton, però poc a poc va anar construint tota una teoria antropològica sobre com l'ésser humà es comunica a través de formes poètiques al llarg del temps. 

El que fa bàsicament El gran código és prendre la Bíblia com a conjunt i intentar destriar-ne una unitat interna, que es presenta articulada a través d'una estructura tipològica, és a dir, en forma de metàfores que es van recuperant les unes a les altres a través dels diversos escrits, aparentment independents, que conformen el conjunt. Per exemple, per a un estudi com aquest, és impossible llegir l'Apocalipsi si no és a la llum de les imatges proporcionades al Gènesi, i passa de la mateixa manera amb tots els textos que s'inclouen entre aquests dos punts. Així doncs, el que es proposa és la lectura d'aquesta obra com a text autorreferencial, és a dir, de forma que la seva correspondència amb fets o objectes del món extern no tingui cap mena d'influència sobre el significat metafòric del cos del text, en el sentit que aquest continua essent una unitat de múltiples referències internes. 

Continguts: El llibre consta de dues parts ben diferenciades: la primera és teòrica, on es presenten les bases de l'anàlisi, i la segona és l'aplicació pràctica sobre el text bíblic de tot el que s'ha explicat a la primera part. Al mateix temps, totes dues parts estan dividides en quatre focus d'interès: el de la llengua, en què s'explica l'ús retòric i metafòric que fa la Bíblia del llenguatge, i s'estableix un contrast entre diferents usos del llenguatge; el del mite, que explica com sorgeixen determinats tipus de narracions i s'atura en l'aspecte més antropològic; el de la metàfora, en què s'argumenta la presa de posició per l'anàlisi interna del llibre, i analitza la narració a la llum de les seves imatges; i el de la tipologia, en què es presenten una sèrie de tipus estructurals generals que conformen una mena de nivell bàsic o primigeni del que després seran els textos. 

M'agrada: És un text molt informatiu per qui estigui interessat en el llenguatge metafòric i mitològic de la Bíblia, i en la seva estructura narrativa. La seva aposta per desvincular l'anàlisi literària del text de qualsevol lectura religiosa o ideològica.

No m'agrada: És una anàlisi del text bíblic en els seus aspectes interns, i potser seria interessant també veure amb més profunditat la relació del text amb el seu context sociocultural.

Marx Reloaded

Ahir, al canal 33, el programa 60 minuts ens va sorprendre amb "Marx recuperat", un treball de Jason Barker sobre la vigència del pensament de Marx en les societats contemporànies: una explicació clara i entenedora sobre com la crítica que Marx fa en el seu moment de les societats capitalistes ens pot ajudar a analitzar els problemes actuals de la nostra cultura econòmica i política. Mentre alguns dels filòsofs més importants del moment (entre ells, Žižek i Sloterdijk) ens traslladen les seves inquietuds de cara el futur, una versió animada de Marx accedeix a la matriu de les seves idees. El reportatge conclou amb la disjuntiva matrixiana de les dues pastilles: continuar en el somni que ofereix la pastilla blava del capitalisme o despertar a la construcció d'un nou món amb la pastilla vermella. El problema principal, que queda obert al final del reportatge, és si la segona pastilla encara és una alternativa o haurem de trobar noves vies i solucions per al futur. 

La versió completa del documental en català ha estat retirada de la pàgina de 60 minuts (només es pot veure després d'una setmana de l'emissió). A continuació un tràiler per fer-nos-en una idea:

https://www.youtube.com/watch?v=ybvsZ7YjBL0

Love of the Loveless

Com sempre passa amb Eels, tot plegat acaba essent agredolç: en principi hauria de ser trist i, no saps ben bé com, acaba transmetent vibracions màgiques. El vídeo de Lars Noback és una preciositat.

Feed the light

Composada per Joan Wasser i interpretada per Lizz Wright i Joan Wasser. Aprenem dels nostres errors i caigudes. Alimentem la llum dia a dia, sempre que li donem una oportunitat, és clar. No som perfectes, però podem millorar. 

"Censura" és nom de bruixa

Els polítics conservadors hereus de les mesures econòmiques dels 90 estan molt afectats, però la gent del carrer no ho sembla tant. Com si l'abisme que ja actualment separa els ciutadans de la classe política hagués adquirit una expressió més visual que mai. I per imatges, les del fantàstic viatge musical de Dorothy, que ha viscut un revival inesperat. Sembla que molta gent junta pot canviar les estadístiques per llençar un missatge al món, i pressionar una emissora de ràdio i televisió sencera. Emissora que, per cert, porta un llarg historial al llarg de les últimes dècades de manipular l'emissió dels clips musicals més votats. En fi, també em penso que una notícia tan surrealista com aquesta només es llegeix un cop a la vida. 

http://www.guardian.co.uk/media/2013/apr/12/bbc-caves-thatcher-song-ding-dong

Construir la pau

"Víctimes, veritat i reconciliació" al programa Latituds del passat 11 de desembre. Més informació a http://blogs.tv3.cat/latituds.php?itemid=48474

Inici de càntic en el temple

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat dur i, amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."

Salvador Espriu, 1965

ONSET OF A SONG IN THE TEMPLE

Now, do say: "The broom blossoms; 

all over, the fields are red with poppies. 

With a new sickle, we begin to reap 

the hard grain and, with it, the bad weeds." 

O, young lips opened after 

the darkness, if you knew how long it has taken

for dawn to come, how long it feels to wait for

an uprising of light among the shadows! 

But we have lived enough to save the words for you, 

to give you back the name of each thing, 

so as you can follow the straight path

that leads to a full possession of the land. 

We looked at the desert, far off; 

we descended to the bottom of our dream. 

Dry cisterns turn into summits

which have been climbed through steps of slow hours. 

Now, do say: "We listen 

to the voices of the wind over the high sea of spikes."

Now, do say: "We will remain faithful, 

for ever after, at the service of this country." 

Salvador Espriu, 1965

La vida de las mujeres (#28)

Alice Munro, escriptora de relats curts i eterna candidata al premi Nobel de Literatura, va publicar la seva única novel·la, Lives of Girls and Women, l'any 1971. El títol és, en part, revelador del seu contingut: ja que és una novel·la sobre una noia que es fa adulta, però també més en general sobre el rol sociocultural que s'atorga a la dona en determinats moments històrics i la forma com aquest va canviant lentament a través de les decisions lliures, però no sempre fàcils, que van prenent les dones de la classe mitjana. 

Amb un domini impecable de la descripció, de la tècnica narrativa i d'unes imatges sòbries però profundament evocatives, l'autora ens presenta la història de la superació de la infància, en primer lloc, i després de l'entrada en la vida adulta de Del Jordan, la protagonista. Aquesta és una noia corrent educada en una família corrent del Canadà de postguerra, però amb una mare (el veritable contrapès de la protagonista) que implícitament la marca i la influeix amb la seva peculiaritat i llibertat de consciència dins d'una societat conservadora i provinciana. Del, tanmateix, és incapaç de reconèixer, la majoria de vegades, la gran semblança que guarda amb el personatge de la mare, sempre tractat amb una tendresa condescendent, tot i que intentarà emular-la per tots els mitjans possibles pel que fa a evitar el destí marcat per a les dones de la seva edat i condició: el de mestressa de casa irreprotxable. 

El sexe i la religió, com a àmbit dels convencionalismes socials, són les dues grans línies en què es produeix l'evolució emocional i intel·lectual de la protagonista, un procés de maduració que la conduirà per un camí fluctuant entre la conformitat i la transgressió, fins que es vegi enfrontada a la seva decisió final. El relat es va desenvolupant a través d'uns extensos capítols que es podrien considerar blocs temàtics més o menys independents, tot i que van seguint la progressió cronològica dels esdeveniments, i que en tot moment s'aturen sobre tot en les peculiaritats dels personatges femenins, mentre que els masculins van quedant lleugerament desdibuixats. Una novel·la memorable i, en tot cas, magistralment escrita. 

Sinopsi: Del Jordan és una nena inquieta i curiosa, que explica la seva vida quotidiana, les relacions que manté amb els seus familiars, amics i coneguts, des de l'òptica de qui ho observa tot com a nou. Quan poc a poc es va fent gran, es va veient enfrontada a situacions que li demanen decisions i respostes que marcaran tot el seu futur. 

M'agrada: El desenvolupament lineal del relat, que sempre va deixant sorpreses i revelacions per les properes pàgines. A mi m'ha agradat, especialment, el segon capítol sencer, que fins i tot es podria prendre com a relat independent. 

El somni, encara

The choice is no longer between violence or nonviolence. It is either nonviolence or nonexistence.

http://www.chicagotribune.com/features/sns-rt-us-usa-king-anniversarybre9330ca-20130404,0,4147077.story

45 anys després de l'assassinat de King, el somni encara ens pertany.