El gran código (#29)

Aquest llibre, escrit per Northrop Frye (1912-1991) a principis dels anys 80, s'inscriu dins l'estudi crític propi de l'hermenèutica, i presenta una anàlisi literària de la Bíblia. En un origen, l'autor havia començat a estudiar la Bíblia per tal de comprendre millor els textos de Blake i de Milton, però poc a poc va anar construint tota una teoria antropològica sobre com l'ésser humà es comunica a través de formes poètiques al llarg del temps. 

El que fa bàsicament El gran código és prendre la Bíblia com a conjunt i intentar destriar-ne una unitat interna, que es presenta articulada a través d'una estructura tipològica, és a dir, en forma de metàfores que es van recuperant les unes a les altres a través dels diversos escrits, aparentment independents, que conformen el conjunt. Per exemple, per a un estudi com aquest, és impossible llegir l'Apocalipsi si no és a la llum de les imatges proporcionades al Gènesi, i passa de la mateixa manera amb tots els textos que s'inclouen entre aquests dos punts. Així doncs, el que es proposa és la lectura d'aquesta obra com a text autorreferencial, és a dir, de forma que la seva correspondència amb fets o objectes del món extern no tingui cap mena d'influència sobre el significat metafòric del cos del text, en el sentit que aquest continua essent una unitat de múltiples referències internes. 

Continguts: El llibre consta de dues parts ben diferenciades: la primera és teòrica, on es presenten les bases de l'anàlisi, i la segona és l'aplicació pràctica sobre el text bíblic de tot el que s'ha explicat a la primera part. Al mateix temps, totes dues parts estan dividides en quatre focus d'interès: el de la llengua, en què s'explica l'ús retòric i metafòric que fa la Bíblia del llenguatge, i s'estableix un contrast entre diferents usos del llenguatge; el del mite, que explica com sorgeixen determinats tipus de narracions i s'atura en l'aspecte més antropològic; el de la metàfora, en què s'argumenta la presa de posició per l'anàlisi interna del llibre, i analitza la narració a la llum de les seves imatges; i el de la tipologia, en què es presenten una sèrie de tipus estructurals generals que conformen una mena de nivell bàsic o primigeni del que després seran els textos. 

M'agrada: És un text molt informatiu per qui estigui interessat en el llenguatge metafòric i mitològic de la Bíblia, i en la seva estructura narrativa. La seva aposta per desvincular l'anàlisi literària del text de qualsevol lectura religiosa o ideològica.

No m'agrada: És una anàlisi del text bíblic en els seus aspectes interns, i potser seria interessant també veure amb més profunditat la relació del text amb el seu context sociocultural.