La casa de Mango Street (#357)

La casa de Mango Street és nostra, i no hem de pagar lloger a ningú, o compartir el pati amb la gent del pis de baix, o anar amb compte de no fer massa soroll, i no hi ha un propietari que doni cops al sostre amb l'escombra. Però tot i així, no és la casa que pensàvem que tindríem. 

Aquesta novel·la de l'autora xicana Sandra Cisneros es va publicar originalment el 1984 i és el títol que la va donar a conèixer en el seu moment. És el relat d'un any a la vida de l'Esperanza, una nena que es trasllada a viure amb la seva família d'origen mexicà a Mango Street, al barri hispà de Chicago. Tot i que la casa és millor que els altres domicilis on han viscut fins ara, l'Esperanza es va fent gran amb la determinació de buscar un futur millor per tal de poder escapar del destí que sembla tenallar totes les dones que l'envolten. 

L'entorn on viu és un ambient de pobresa i manca d'oportunitats, on els immigrants arribats als Estats Units intenten fer el que poden per sobreviure i per enviar diners als familiars que han quedat enrere, als seus països d'origen. Els infants creixen envoltats de delinqüència, sovint són víctimes d'abusos o maltractaments, es crien al carrer perquè els pares han d'anar a treballar moltes hores, i tot sovint han de compartir una mateixa casa com a rellogats amb diverses famílies més. Quan la família tot just s'acaba d'instal·lar a la casa nova, l'Esperanza observa com els veïns antics, els que hi eren de tota la vida, perceben les famílies immigrants com un "empitjorament" del barri, i al seu torn marxen a altres zones de la ciutat. 

La novel·la fa un retrat realista del patiment de diversos personatges, que entren i surten de la narració en petites vinyetes o capítols independents que es llegeixen, de fet, com si fossin microrelats. Tanmateix, el retrat de totes aquestes penúries es narra des del punt de vista de la protagonista, que ho explica tot des de la mirada innocent de la infància, una infantesa que comença a despertar a l'adolescència i als dilemes que portarà el futur. De fet, la casa de Mango Street és la imatge central de la novel·la; és un refugi per a la família protagonista i el símbol d'un futur millor, però a la vegada també és un reflex fidel de les dificultats en què es troben i l'ambient on viuen. L'Esperanza somia constantment en una casa pròpia en què no haurà de dependre d'un home quan es faci gran, i en què podrà mantenir-se per ella mateixa; això només podrà passar si estudia i aconsegueix realitzar el seu somni de convertir-se en escriptora. 

La novel·la posa un accent molt marcat en la situació de les dones dins d'aquesta comunitat i les múltiples violències que pateixen: en una societat estrictament patriarcal, les nenes i les adolescents són constantment sexualitzades pels homes, i la responsabilitat de fet recau invariablement en les noies, que són titllades de "dolentes" si es mostren obertes al flirteig. Les noies es casen molt joves precisament com a via d'escapada d'aquesta dinàmica, només per quedar atrapades dins d'un espai domèstic opressiu - de fet, en alguns casos se'ls prohibeix fins i tot sortir al carrer - i completament a mercè de les decisions del marit. 

Quan l'Esperanza arriba a la pubertat, queda atrapada entre el món de la infantesa on li agradaria tornar i el futur que espera a totes les seves amigues, del qual prova de fugir. Sortir de Mango Street significa guanyar la llibertat per a una mateixa, poder viure pels seus propis mitjans sense haver de dependre de ningú però, d'altra banda, com la comunitat també s'encarrega de recordar-li, marxar també significa tornar per aquells que no ho tenen tan fàcil i no disposen de la possibilitat de fugir. La història de l'Esperanza és precisament aquesta presa de consciència sobre el seu propi destí, no sols una responsabilitat individual amb ella mateixa, sinó que també té a veure amb la necessitat de reconèixer les pròpies arrels i retornar a la comunitat quelcom del que li ha donat. M'ha semblat encertada la decisió de classificar la traducció catalana de la novel·la com a literatura juvenil; és un llibre que es fa molt fàcil de llegir, que fa un ús del llenguatge molt poètic, amb unes imatges molt directes i dinàmiques, i que pot agradar a adolescents precisament pels temes que tracta. Tot i així, em sembla també una lectura excel·lent per a adults. 

Sinopsi: La novel·la recull un any de la vida de l'Esperanza, una adolescent d'origen mexicà, que es trasllada amb la seva família a una casa millor a Mango Street, al barri hispà de Chicago. A través de petites vinyetes o relats curts, la protagonista narra el seu dia a dia en primera persona, centrant-se en les variades vicissituds de parents i veïns. El seu pas per la pubertat marca la seva presa de consciència sobre el futur que desitja i la seva determinació de buscar una vida millor fora de Mango Street. 

M'agrada: La prosa poètica de Sandra Cisneros, que sempre sorprèn amb un gir inesperat, amb imatges profundament simbòliques i suggestives, o amb aquell final de capítol totalment colpidor i pertinent. 

Woman Hollering Creek (#245)

Aleshores la Felice va tornar a riure, però no era la Felice que reia. Era un borbollejar que li sortia de la gola, un llarg torrent de riure, com l'aigua.

Woman Hollering Creek and Other Stories és una col·lecció de contes de l'autora nord-americana Sandra Cisneros que es va publicar el 1991. Cisneros és una de les figures més importants de la literatura chicana en l'actualitat. Aquesta es basa en la reivindicació de la identitat chicana, és a dir, la dels ciutadans els Estats Units amb ascendència mexicana, instal·lats als estats del sud-oest. Un dels trets més característics d'aquesta comunitat és la seva relació ambivalent amb la frontera, una línia que separa els Estats Units de Mèxic legalment, però que no representa ni de bon tros un trencament cultural. Aquesta continuïtat també es reflecteix en l'àmbit lingüístic, en tant que els seus habitants són bilingües, i freqüentment parlen spanglish en les situacions informals. 

Aquesta fluïdesa queda ben reflectida en tots els contes d'aquesta col·lecció, la majoria força breus i relatats en primera persona en to de conversa. Alguns estan situats a San Antonio, Texas, i d'altres a l'altra banda de la frontera, a Mèxic, i al llarg de la seva lectura els personatges van creuant aquesta línia per diferents motius. Com si la persona que parla en cada moment fos confident dels seus secrets i pensaments més íntims, els lectors entrem en aquest món híbrid i fascinant, en què el somni americà no passa de somni i la realitat, colorida i bigarrada, forma una imatge aclaparadora en la seva desolació. 

Sandra Cisneros no només reivindica la identitat chicana; és també una autora feminista, i els seus relats estan plens de retrats de dones que pateixen a mans de les seves parelles, que tenen cura dels fills, que esdevenen confidents, conselleres o guaridores; però que també poden ser l'altra dona, la presència de la qual és un secret a veus dins del matrimoni, o l'adolescent que ha de deixar els estudis per ajudar a casa, o d'altres que han d'anar a l'altra banda de la frontera a ocultar el seu embaràs. També n'hi ha unes quantes alliberades i artistes, tot i que potser aquestes siguin la minoria dins del recull. La majoria dels retrats femenins són de dones submises que aguanten en silenci maltractaments i infidelitats per part del seu home; però Cisneros apunta més enllà de la situació en concret, a una cultura sencera que educa les noies en els ideals de l'amor romàntic transmesos a través de les telenovelas, en què l'heroïna s'enamora del príncep blau però l'ha de guanyar a base de proves i patiments. Per això transmeten no sols una falsa expectativa sobre el que serà la relació amorosa, sinó que també alliçonen sobre rols de gènere desiguals i dobles vares de mesurar. 

Tanmateix, el missatge últim no va en una sola direcció, sinó que és tan divers com els seves múltiples veus i personatges. El títol mateix del recull apunta en aquesta direcció en donar-li un sentit ambigu. Woman Hollering Creek és el nom real d'un rierol situat a Texas, entre Seguín i San Antonio. El nom es podria traduir com a rierol de la dona bramadora o udoladora. En castellà se'l coneix com a arroyo de la Gritona o de la Llorona. Aparentment, el nom ve de la llegenda d'una dona que va ofegar al rierol el seu nadó no desitjat, potser abandonada pel seu amant, i que des de llavors brama com a fantasma en aquest indret a causa de la seva desesperació. Com descobrim al conte "Woman Hollering Creek", però, una dona pot bramar per molts motius diferents. En aquest sentit, la veu narrativa de Cisneros és a moments profundament irònica i crítica respecte del món que retrata. El recull es divideix en tres seccions, les dues primeres més breus i la darrera més llarga. La primera, "My Lucy Friend Who Smells like Corn" explora diferents experiències de la infància, una infància sobretot marcada per la pobresa, però també pels somnis de futur. La segona, "One Holy Night", és la més breu de totes i va dedicada a la pèrdua de la innocència, especialment dura per a les noies. La tercera part, "There Was a Man, There Was a Woman", explora diferents tipus de relacions entre homes i dones i, especialment, diferents formes en què les dones articulen les seves experiències i exploren vies d'alliberament. 

Continguts: Woman Hollering Creek és un recull de relats de diferents llargades que apleguen les veus de molts personatges. A través de les seves experiències, la imatge que en resulta és la del món complex, ambigu i canviant de la frontera entre Mèxic i els Estats Units. 

M'agrada: Cisneros té una veu única i colpidora que crea bellesa a partir de les situacions més desoladores. Els relats alternen els seus moments més foscos amb l'alegria de viure i l'humor dels seus personatges, que acaben prenent vida pròpia a través de la multiplicitat de les seves veus.