Aquesta novel·la de l'autora barcelonina Núria Cadenes, resident al País Valencià, es va publicar fa tres anys amb un èxit considerable de crítica. No sabia ben bé què esperar-ne de bones a primeres, perquè no acostumo a llegir novel·la històrica, però m'ha resultat una lectura totalment absorbent, que desplega la biografia de Tiberi, el segon emperador romà, amb una immediatesa fascinant, i un dinamisme narratiu que es basa a focalitzar la trama en els punts de vista de diversos personatges secundaris. De fet, no espereu una novel·la històrica típicament comercial: Tiberi Cèsar és un retrat literari d'una època i d'una societat, més que d'un personatge, i s'entreté a caracteritzar els personatges donant-ne només unes pinzellades, però amb un interès especial per a l'anècdota que esdevé marca de caràcter. En realitat, Tiberi mateix no ocupa del tot el centre de la narració, sinó que esdevé un dels integrants del mosaic, un més dels personatges secundaris que la conformen. Així, a través de capítols curts que ens ofereixen escenes puntuals dels regnats d'August i de Tiberi, anem observant l'enterrament definitiu de l'antiga República i la consolidació del poder imperial.
Ens trobem als convulsos anys que marquen el pas de la República romana cap a una nova forma de govern, l'Imperi, entre els segles I aC i I dC. De fet, l'Imperi com a tal no va néixer en un moment concret - tot i que el nomenament d'Octavi com a princeps de la República per part del Senat, el 27 aC, amb l'adopció del títol "August", es considera el moment oficial de la fi de la República. A partir d'aquest moment, el Senat romà passa a ser una mena d'òrgan consultiu al servei del poder creixentment centralitzat de l'emperador. A través dels anys de joventut de Tiberi, anirem veient aquesta concentració de poder en mans d'August, i com el seu govern personalista, i la seva missió de pacificador i estabilitzador de l'escenari polític, després d'unes guerres civils en què ell havia estat part activa, esdevindran el centre del seu mandat. La seva reforma de la moralitat serà també un dels pilars del seu govern, amb les conseqüències funestes que tindrà per a la seva pròpia filla Júlia, i la seva néta, també anomenada Júlia, ambdues castigades amb el desterrament a causa del seu comportament sexual. De fet, aquesta repressió a causa del comportament privat amaga moviments estratègics pel poder i el control polític, un joc en el qual les dones de les famílies patrícies participaven amb la mateixa autonomia i iniciativa que podien tenir els homes, així com afrontant també els mateixos riscos.
El personatge de Lívia Drusil·la, consort d'August i mare de Tiberi, és una de les figures clau en aquesta guerra de moviments per la influència sobre el tron: la novel·la retrata a bastament les tensions i rivalitats familiars que s'estableixen a partir de l'estirp d'August entre les dues branques de la família. D'una banda, hi ha el llinatge biològic d'August, els Julis, formats pels fills i néts de Júlia, l'única filla biològica que va tenir el primer emperador. D'altra banda, hi ha la família adoptiva d'August, que prové del casament d'August amb Lívia, i l'adopció dels dos fills d'aquesta amb el seu marit anterior, Tiberi i Drus. Els divorcis i casaments concertats eren un costum estès entre les famílies patrícies per establir aliances polítiques i, per això seran freqüents els casaments entre cosins d'ambdues branques de la família. De la mateixa manera, seran igual de freqüents les conspiracions per assassinar els hereus més ben posicionats de cada família, de forma que la trama de la primera dinastia imperial esdevé un autèntic joc de trons que s'ha de seguir amb atenció al complexíssim arbre genealògic de la família per no perdre'n detall. Si Tiberi succeirà el seu padrastre, al seu torn serà succeït per Calígula, besnét biològic d'August, però després de l'assassinat d'aquest el successor triat tornarà a ser de la branca Clàudia: l'emperador Claudi, que era a la vegada nebot carnal de Tiberi i oncle carnal de Calígula.
Per això, durant la lectura de Tiberi Cèsar és millor no perdre de vista tot aquest mapa de relacions més ampli, ja que l'acció de la novel·la ens ofereix només un tall molt concret d'aquest panorama. La trama s'inicia amb les noces d'August i Lívia, quan Tiberi i el seu germà Drus encara són petits, i finalitza amb la vellesa de Tiberi, quan aquest té una visió anticipada de la seva mort. La figura de Tiberi és força incompresa i difícil d'explicar des del punt de vista d'avui dia: a part de la dificultat de reconstruir la psicologia de personatges tan antics, sobre els quals ens arriba una quantitat limitada de dades, també hi ha la imatge romàntica que s'ha anat transmetent de l'emperador com a caràcter introvertit i misantrop, propens a la malenconia i a apartar-se de les intrigues a palau a través dels seus dos exilis autoimposats, primer a l'illa de Rodes durant el regnat d'August, i després a l'illa de Capri durant els darrers anys del seu propi regnat. La novel·la no nega el caràcter reservat de Tiberi, i de fet l'intenta explicar i motivar, però també planteja els exilis com a part del joc estratègic en què participa Tiberi dins les pugnes familiars pel poder: en el cas del primer, com a eina per pressionar August davant dels moviments dels altres membres de la família; en el cas de l'exili a Capri, com a distanciament necessari del seu propi regnat de terror. Cap al final de la novel·la es van desplegant les purgues ideològiques i les revenges polítiques que Tiberi exerceix sobre el seu propi entorn, que van culminar en la revenja per la conspiració de la seva pròpia mà dreta, el prefecte pretorià Eli Sejà. En aquest tipus de depuracions polítiques, culpables i innocents són reprimits indistintament amb una violència terrorífica.
En aquest sentit la novel·la ens ofereix un retrat poc agraït d'una violència que s'escapa en totes direccions, al servei d'una "pacificació" nominal que no és altra cosa que establiment del domini ferri d'un mateix poder centralitzat. Una part important de la trama té lloc al front obert de les guerres germàniques, en què la lluita contra les tribus germàniques reflectirà igualment aquest doble vessant, interior i exterior, de la lluita pel poder. D'una banda, aquests moviments bèl·lics pretenen la consolidació d'unes fronteres romanes en constant expansió a través de la lluita contra els pobles bàrbars, desplegada simultàniament a través de la violència i de l'aliança tàctica amb unes tribus en contra d'unes altres. D'altra banda, la lluita familiar també es reflectirà en aquest escenari, ja que els membres mascles de la família s'hauran de destacar com a caps militars si volen afermar les seves possibilitats de successió i el seu poder dins de la família. És el cas de Tiberi mateix i del seu germà Drus, del cosí Marcel i del general Agripa, que esdevindrà el pare dels Julis, en la generació més gran; i dels fills d'Agripa i Júlia, així com el fill de Tiberi, Drus el Jove, i el nebot de Tiberi, Germànic, de la generació més jove. Tanmateix, el context de les campanyes militars resultarà una bona ocasió per eliminar aquests mateixos candidats mentre són lluny de casa, de forma que no podrem perdre de vista les connexions entre ambdós escenaris.
El retrat que en fa Núria Cadenes és poc afalagador, el més allunyat possible de la idealització o la romantització d'una època tan convulsa, que va marcar, per a bé o per a mal, la configuració política d'Europa durant segles. Cadenes ens ofereix un retrat força complet dels jocs de poder que s'estableixen a la dinastia julioclàudia, però opta per retratar-nos-els des dels marges: sempre amb la mirada posada en personatges que són victimitzats o arrossegats per la força de les circumstàncies. Així, en determinats moments de la trama, assistirem al punt de vista dels esclaus, els gladiadors, els bàrbars, els legionaris revoltats a la campanya de Germània, gent que es troben fora del centre de poder però que, precisament per això ens ofereixen un retrat més punyent encara de la violència i la crueltat que aquest poder exerceix des de pretextos aparentment benintencionats. Les dones seran partícips del relat en pla d'igualtat en tots aquests estrats socials, de forma que la novel·la ens ofereix aquesta riquesa de perspectives sense centrar-se en una visió exclusivament masculina del poder.
Més que presentar-lo com una víctima, la narració opta per deixar Tiberi en el rol d'enigma, per presentar-ne les contradiccions i deixar que siguin els lectors mateixos qui les interpretin. A través d'una prosa molt fluïda, dels salts de punt de vista, i d'unes imatges immediates i violentes que marquen la narració sencera de forma colpidora, Cadenes ens ofereix una novel·la brillant, que no pretén ser una novel·la històrica convencional, sinó més aviat un retrat coral d'una època convulsa. Per la seva voluntat d'aprofundiment psicològic i d'immersió en l'època retratada, m'ha recordat Memòries d'Adrià de Marguerite Yourcenar i Els idus de març de Thornton Wilder, així que Tiberi Cèsar pot ser una bona recomanació si us van agradar aquestes dues.
Sinopsi: A través del casament entre la seva mare i l'emperador Octavi August, Tiberi i el seu germà Drus accedeixen a la dinastia regnant romana i als seus jocs d'influència i de poder. Com a fill adoptiu d'August, Tiberi serà un dels millors posicionats per succeir-lo, però abans haurà d'entrar en una pugna pel poder amb els membres mascles de l'altra branca de la família, els descendents de Júlia i Agripa. El seu caràcter reservat també serà una arma poderosa dins d'aquest escenari de lluites successòries i intrigues polítiques, en què el càlcul a llarg termini pot resultar més decisiu que les decisions impulsives.
M'agrada: L'aposta per la narració polifònica i pels aspectes més lletjos i violents, tot i que sovint ignorats, de la violència política i les intrigues pel poder. D'aquesta manera la impressió general és d'un retrat molt complex i profund de l'època, encara que les pinzellades amb què se'ns ofereixen siguin més aviat concises.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada