Un fill al front (#632)

La vida és un enigma. Entenc perfectament que si ho haguessis deixat tot per cuidar en George no t'hauries convertit mai en el gran John Campton: l'autèntic John Campton que estaves destinat a ser. I per a tu no hauria estat ni la meitat de satisfactori... ni per a en George, tampoc. Tan sols que, mentrestant, algú li havia de mocar el nas al nen, i pagar-li el dentista i el metge; i ho hauries d'agrair a l'Anderson. No hi ha abelles o formigues, o el que sigui, que es crien precisament per a això?

Aquesta novel·la de 1923 de l'autora estatunidenca Edith Wharton (1862-1937) va ser la seva aportació particular a la literatura de la primera guerra mundial. És una lectura molt curiosa, que se centra més en el món de la rereguarda que no pas en el front, i que beu directament de l'experiència de Wharton a París durant el conflicte, en contacte amb els cercles intel·lectuals i artístics d'estatunidencs acomodats que havien anat a viure a la capital francesa durant els anys de la Belle Époque. El protagonista, John Campton, és un pintor estatunidenc de renom que ha fet la seva carrera a París, on es va casar amb una rica compatriota i van tenir un fill, en George. Divorciat des que en George era molt petit, en Campton ha hagut de competir constantment amb el segon marit de la seva dona, el senyor Brant, un banquer poderós que ha donat a en George Campton totes les comoditats i luxes que el pare no podia permetre's. L'estiu de 1914, en George torna a França des dels Estats Units, on ha acabat els estudis universitaris, i en John Campton es troba il·lusionat amb la idea de passar unes llargues vacances amb el fill i provar de reprendre la relació perduda. 

Tanmateix, el protagonista no compta amb l'esclat de la guerra dins dels seus plans i, com que en George és un ciutadà francès a causa del seu naixement, de cop els pares i el padrastre descobreixen horroritzats que el fill és mobilitzat com tots els altres joves de la seva generació. A través dels mesos següents assistirem a les intrigues burocràtiques i administratives de la família per intentar allunyar en George del front, mentre que Wharton també ens oferirà un retrat, incisiu i despietat, de les organitzacions caritatives que institueixen a la rereguarda aquests americans adinerats i ociosos. La complexitat de la novel·la rau en mirar el conflicte, precisament, des d'aquesta doble òptica: d'una banda des del punt de vista dels ciutadans francesos per als quals la guerra és una realitat directa i amarga que han de suportar en carn pròpia, i de l'altra des de la perspectiva d'una sèrie de residents a França que no fan altra cosa que passejar el seu privilegi sense arribar a ser conscients, en cap moment de la narració, de la seva pròpia hipocresia respecte al país que els acull. 

Un altre motiu recurrent dins la novel·la és la bretxa generacional que divideix els pares dels fills, i que és l'aspecte més tràgic i patètic del protagonista, obsessionat per la necessitat que sent d'acaparar l'amor del seu fill, però incapaç de comprendre, en realitat, els sentiments de ningú altre que no sigui ell mateix. Per a en George Campton, com per a la resta de joves que coneix, el deure de servir al front és vist com una necessitat, potser no volguda però al capdavall ineludible, mentre que els seus pares, acostumats a aconseguir qualsevol cosa que vulguin amb diners o movent influències, donen per fet que allunyar-lo del front és la seva prerrogativa. Mentrestant, Campton pare, acostumat a una vida dedicada a l'art, s'haurà d'ajustar a les realitats més mundanes i materials del món de la guerra, mentre reavalua constantment la relació amb el seu fill, i entra en contacte amb un seguit d'organitzacions benèfiques de suport a les famílies d'artistes joves morts al front. 

La novel·la es desplega a partir de les anades i vingudes d'una trama, força prosaica i frívola al capdavall, que fa entrellaçar les vides de diversos personatges menors: en determinats moments les coincidències i les revelacions inesperades són força fulletonesques, i acaben desvirtuant una mica la imatge de conjunt. A mi la primera meitat de la novel·la m'ha semblat molt ben construïda, amb un suspens que va sostenint el ritme de la lectura, i una recreació molt vívida de l'ambient a la ciutat just abans de l'esclat de la guerra i durant els primers mesos de conflicte. L'impacte que la guerra té a les vides quotidianes de la gent, especialment dels francesos coneguts d'en Campton, queda molt ben dibuixat, especialment contra el rerefons acomodat dels americans, que s'ho miren com a espectadors. A partir de la segona meitat, l'interès de la lectura em va decaure una mica, més que res perquè l'impacte de l'experiència de guerra en el George convalescent amb prou feines queda apuntada, i Wharton opta per introduir-nos-la amb calçador en una trama amorosa que no acaba de trobar el seu lloc dins del conjunt. 

Un fill al front té molts ingredients per a una novel·la interessant, i al meu parer la part que s'aguanta més és l'ambientació de l'època i la immediatesa amb què se'ns descriu la classe d'americans benestants residents a París al tombant de segle. També retrata el debat sobre la intervenció estatunidenca a la guerra, que se'ns explica des del punt de vista de diversos personatges implicats. Ara bé, el personatge protagonista es fa força desagradós en la seva incapacitat de pensar en ningú més que ell mateix, i he llegit la novel·la esperant que hi hauria una evolució del personatge, a través de les seves experiències amb el fill, cap a una posició més empàtica o més madura sobre el seu lloc al món i les seves relacions familiars. En aquest sentit el resultat es fa força irregular, hi ha moments en què sembla que la novel·la ens tempti amb aquesta possibilitat, però les dues seccions finals van diluint totes aquestes expectatives, en un desenllaç, al final, força precipitat. 

Sinopsi: Poc abans de l'esclat de la primera guerra mundial, John Campton, un famós pintor estatunidenc resident a París, espera l'arribada del seu fill George per tal de passar les vacances d'estiu junts. Com que en George és ciutadà francès, quan esclata el conflicte és mobilitzat per servir a l'exèrcit, mentre els altres ciutadans americans residents a la ciutat adopten diferents posicions respecte a la intervenció dels Estats Units al conflicte, i organitzen associacions benèfiques. El pintor Campton es veurà arrossegat pels esdeveniments, i haurà de col·laborar amb la seva exdona i el marit d'aquesta, un banquer poderós, per tal de protegir el fill de la possibilitat d'anar al front. Tanmateix, en George té els seus propis plans, i es veurà obligat a amagar-los de la seva família. 

M'agrada: L'arrencada de la novel·la m'ha semblat molt potent, i també la forma com se'ns presenta el conflicte generacional pel que fa al plantejament de la guerra. La perspectiva dels estatunidencs residents a París durant l'època també es fa molt curiosa de llegir. 

No m'agrada: És una novel·la que va de més a menys, i les seccions finals m'ha semblat que no estaven a l'alçada de les primeres. 

L'edat de la innocència (#298)

Una mentida de dia, una mentida de nit, una mentida en cada gest i en cada mirada; una mentida en cada carícia i en cada baralla; una mentida en cada paraula i en cada silenci. 

Aquesta novel·la de l'autora nord-americana Edith Wharton (1862-1937) es va publicar per primer cop el 1920 i va guanyar el premi Pulitzer l'any següent. De fet, va ser la primera vegada a la història que una dona va rebre aquest premi. És una novel·la fascinant sobre un triangle amorós subtil i velat, que es dibuixa contra el rerefons de l'alta societat novaiorquesa de la dècada de 1870. 

Cal entendre el context històric en què se situa la novel·la per tal d'entendre el patent anacronisme dels personatges que la poblen i el seu esnobisme social: ens trobem en l'esplendor aparent de la Gilded Age als Estats Units d'Amèrica, el que a Europa equival aproximadament a la Belle Époque. A Estats Units aquesta etapa s'inscriu entre les dècades de 1870 i 1890, i la seva característica principal és el ràpid creixement econòmic, especialment de la indústria i de l'especulació financera, després de la depressió causada per la Guerra Civil Americana: va ser una etapa de creixement, a més, que es va bastir a base de l'augment de la bretxa social entre les grans fortunes, cada cop més grans, i les classes treballadores, cada cop més pobres, i a la vegada tampoc no s'hagués mantingut sense la discriminació i la segregació sistemàtica de la població negra. 

A la ciutat de Nova York a la dècada de 1870, on ens situa la novel·la, les fortunes de les velles famílies de la ciutat comencen a anar de baixada davant dels magnats i nous rics d'orígens socials dubtosos. No és sols una qüestió de fortuna, sinó que és també una cultura sencera que s'esvaeix, amb la seva admiració decadent i esteticista per l'art europeu, i unes normes no escrites morals i sexuals "passades de moda", com els personatges mateixos reconeixen. En aquest moment de canvi s'estableix una tensió continguda entre el que es considera acceptable i de bon gust en aquesta societat petita i de mires estretes i les idees modernes, com el fet que una dona, per exemple, pugui gaudir de la mateixa llibertat de moviments i de decisió que un home. 

La novel·la ens presenta un triangle amorós que es forma, quasi per casualitat, entre un advocat acomodat, Newland Archer, la seva promesa May Welland, que també pertany a una de les antigues famílies de la ciutat, i la cosina d'aquesta, la comtessa Ellen Olenska, que torna als Estats Units després d'haver abandonat el seu marit en circumstàncies misterioses. Les dues meitats de la novel·la mantenen una certa simetria: hi ha un statu quo representat per l'estabilitat de la parella formada per l'Archer i la May, fundada en els antics valors, i l'Ellen Olenska arriba a pertorbar a aquesta estabilitat, temptant Archer amb un estil de vida diferent i amb la possibilitat de construir un futur més enllà de les convencions socials. 

Tot i així, l'Ellen no és una femme fatale estereotípica: en el triangle amorós precisament se'ns posa de manifest una noció de matrimoni que s'anava desgastant sense remei. El concepte d'"innocència" que apareix al títol no és el que podríem pensar en un principi: Wharton utilitza la paraula de forma irònica i crítica amb la doble vara de mesurar de la mentalitat de l'època respecte de l'experiència sexual per a homes i dones. Mentre que s'espera de la dona que arribi verge al matrimoni, a l'home precisament se li demana el contrari perquè és qui ha d'aportar l'"experiència" a la parella. En paraules de Wharton mateixa: "ignorància per una part i hipocresia de l'altra". La "innocència" també apunta, però, al centre de l'argument de la novel·la: fins a quin punt la May Welland és o no conscient de la traïció del seu promès - i després marit - i si realment aquesta arribarà a consumar-se o no. 

Si bé el relat sembla estereotípic a simple vista (les dues dones se'ns presenten fins i tot codificades en els termes habituals, la May Welland amb cabells rossos i l'Ellen Olenska amb cabells negres, al contrari que a l'adaptació cinematogràfica), ni la May és la dona angelical que se'ns pretén presentar al principi des del punt de vista incomplet de l'Archer, ni l'Ellen la femme fatale perfecta: la novel·la ens va explorant de forma lenta i velada els matisos i les àrees grises dins d'aquest plantejament, i el que acaba relluint al final de la lectura és precisament el retrat empàtic que es fa dels dos personatges femenins. Si bé Ellen resulta atractiva a ulls d'Archer perquè és una dona alliberada i sexualment activa, el retrat que en fa Wharton se centra en el desemparament social i econòmic de les dones quan el matrimoni es trenca, en tant que és el marit qui passa a ser el possessor de tots els béns de la parella, fossin de qui fossin inicialment. Com a conseqüència, això feia que, per exemple, una dona maltractada no pogués deixar el seu marit si no volia quedar-se literalment en la indigència. A Ellen li passa quelcom similar, i se'ns suggereix, tot i que queda obert a la interpretació, que les seves relacions amb successius amants van dirigides a buscar una estabilitat econòmica que no pot assegurar per ella mateixa. 

Per això en aquest triangle se'ns acaba suggerint, encara que sigui mínimament i entre línies, la complicitat entre les dues dones i els seus respectius interessos, i probablement Newland Archer és qui acaba pitjor parat en el seu retrat, en el moment en què opta per la duplicitat, possiblement sense mala intenció però amb una evident manca de perspicàcia. La gran ironia del relat és que se'ns presenta des del punt de vista privilegiat i exclusiu del seu personatge masculí, quan aquest tot sovint és el que coneix menys i se n'adona menys de les intencions de tots els que l'envolten, o només les acaba entenent quan ja és massa tard. El protagonista es converteix, així, en un peó en la partida d'escacs jugada entre les dues dones, encara que ell cregui en tot moment que té el control últim sobre els seus desitjos i passions. 

Sinopsi: A Nova York a la dècada de 1870, la relació de prometatge entre Newland Archer i May Welland, i les seves respectives famílies, es veu sacsejada per l'aparició d'una cosina de May, Ellen Olenska, que arriba a Amèrica després d'haver abandonat el seu marit. Archer i Ellen s'enamoren, tot i que es mostren reticents a consumar la relació, mentre que May, aparentment cega i innocent a ulls d'Archer, percep molt més del que tots dos s'imaginen i està disposada a jugar les seves pròpies cartes. 

M'agrada: És una lectura deliciosa en la seva complexitat, que agradarà als amants dels clàssics que couen a foc lent i guarden les millors sorpreses per al final.