Aquesta novel·la de l'autora taiwanesa Li Ang es va publicar originalment l'any 1983 i, en una època d'auge del discurs feminista arreu del món, va suposar un impacte considerable dins les lletres xineses, en part també a través de la bona rebuda que va tenir al Japó. Ens ofereix el relat de les circumstàncies que porten a l'assassinat d'un escorxador de porcs, Chen Jiangshui, a mans de la seva dona, la Lin Shi, després d'anys d'aguantar maltractaments i violacions per part del marit. Aquests fets ja se'ns expliquen ben bé al principi de la narració, primer en una nota de premsa que ja ens dóna molta informació sobre les circumstàncies dels fets i el tipus de societat en què ens situarem; després, al primer capítol ja ens posen en antecedents sobre la protagonista i es comença a construir l'escalada de tensió que ens portarà a un desenllaç fatal. L'autora va adaptar uns fets reals que havien succeït als anys trenta a la ciutat de Shanghai, els trasllada una dècada endavant, després de la segona guerra mundial, i els situa a la seva Lukang natal, a l'illa de Taiwan, que rebateja amb el nom de Lucheng.
La Lin Shi és la protagonista de la història, però amb prou feines se'ns ofereix la seva veu pròpia a través de la narració. Només aconseguim anar reconstruint els seus sentiments i pensaments a través d'una veu narradora omniscient, que ens va relatant tots els maltractaments, vexacions i abusos que pateix a mans del seu marit, sempre amb un to fred i distanciat, quasi periodístic, que ens va exposant fets i més fets perquè nosaltres n'anem traient conclusions. Des de la mort del seu pare quan ella és petita, ella i la seva mare han de provar de sobreviure quasi en la indigència. Després de la mort de la seva mare, també en circumstàncies violentes, la Lin Shi passa a dependre del seu oncle, que la casarà ben aviat amb Chen Jiangshui, un home molt més gran que ella que es dedica a matar porcs i escorxar-los a l'escorxador local. Chen Jiangshui és un home impulsiu i violent, que des del primer dia exercirà la violència sobre la seva dona com a forma de dominació: en la mentalitat de Jiangshui, la seva dona no és més que un objecte de la seva propietat, sobre el qual pot disposar com vulgui en qualsevol moment. Encara més, d'aquesta sensació de poder en treu una gratificació sexual que, quan comenci a perdre efecte, haurà d'intentar recuperar augmentant el nivell de violència, tant física com psicològica, sobre la seva dona.
En aquest context, la violència que pateix la protagonista no és només en l'àmbit domèstic a mans del seu marit. La novel·la també ens retrata la violència que exerceix una comunitat sencera sobre l'individu feble i vulnerable a qui assenyala com a cap de turc. La comunitat de veïnes dels Chen, a través de l'anciana A-Wang, construeixen la narrativa que la Lin Shi és una nimfòmana, perquè d'aquesta manera interpreten els crits de dolor que emet durant les constants violacions. Fins i tot després de l'assassinat aquesta serà la versió dels fets que prevaldrà entre els habitants del poble, i la culpabilitat de la Lin Shi no serà qüestionada en cap moment. Aquest exercici de la violència col·lectiva encara té una dimensió més profunda, la religiosa i espiritual: dins d'aquesta societat extremadament tradicionalista, tota violència es veu com a manifestació d'algun greuge passat al món dels esperits, i els morts sempre retornen a reclamar el deute pendent, especialment si es produeix a través de la violència. Més que mera superstició o obscurantisme, el que revela aquesta forma de pensar és un control social que és omnipresent i del tot irresistible, i que aflora a la superfície de forma recurrent en una dinàmica freudiana: les morts per suïcidi, per exemple, són greuges que la comunitat ha d'apaivagar especialment perquè apunten precisament a una negligència fatal dins les xarxes d'assistència i cura que haurien d'haver funcionat. Passa el mateix amb la mort, en circumstàncies no aclarides, de la mare de la Lin Shi.
En aquest context, els porcs de l'escorxador es converteixen en una presència inquietant al llarg de tot el relat com a víctimes sacrificials perfectes: el de mataporcs és un ofici maleït perquè s'exerceix de manera brutal contra éssers indefensos i innocents. Durant tot el relat se'ns va insistint en la necessitat d'apaivagar les ànimes dels morts per evitar que els porcs morts tornin a turmentar els vius i reclamar les ànimes de l'escorxador i la seva dona per a l'infern. És una metàfora que Li Ang aprofita constantment fins a fer-la quasi omnipresent dins del relat: el marit és descrit amb trets porcins, i s'aficiona a turmentar la seva dona amb el ganivet de matar els porcs, que finalment esdevindrà l'arma del crim. A partir de l'última secció del text, la davallada de la Lin Shi a la bogeria es va accentuant, però precisament perquè ve de la seva pròpia iniciativa de resistència: és quan ella comença a rebel·lar-se contra l'estat de coses vigent que el seu marit començarà a redoblar la violència amb què la maltracta. En són dos exemples força evidents l'episodi dels aneguets, que mostra la iniciativa de la Lin Shi per pensar una alternativa de subsistència que no passi pel marit, i l'episodi, ja cap al final de la novel·la, en què es nega a rebre menjar per part del seu marit a canvi de sexe, que esdevé especialment reconfortant de llegir a la llum de tota la novel·la precisament perquè evoca l'episodi similar de la mare de la Lin Shi amb el soldat al principi de la novel·la.
Com veieu, és una novel·la que, tot i les aparences, està construïda amb molta cura i amb molta atenció pel món simbòlic que evoca i les seves implicacions polítiques a tots els nivells, tant personals com socials. A simple vista sembla senzilla, i només començar a llegir podem sentir-nos temptats de pensar que és tan sols una crònica de fets luctuosos que se'ns descriuen a la pàgina amb tota mena de detall, com si es tractés d'un reportatge. És cert que no és apte per a paladars sensibles, i que les descripcions dels abusos que pateix la protagonista són molt dures de llegir, però és a través de la descripció de la xarxa social més àmplia dels protagonistes que se'ns va oferint una imatge de conjunt més completa dels fets que descriu. En aquest sentit m'ha recordat força una obra posterior, La vegetariana de Han Kang, en el sentit que també la violència d'aquesta novel·la sembla massa gratuïta i massa gràfica al principi, com si la hi haguessin posat només per impactar els lectors, però a mesura que avança la lectura va rebent un retrat més complex i matisat i se'ns n'apunten explicacions possibles. Matar el marit és una lectura que m'ha agradat força; potser no la recomanaria a tothom, perquè cal avisar que la violència que s'hi retrata és molt gràfica, però ofereix un retrat social i col·lectiu de la societat taiwanesa tradicional molt interessant de llegir.
Sinopsi: En una ciutat de Taiwan durant la postguerra, la jove òrfena Lin Shi és obligada a casar-se amb un escorxador de porcs, un home força més gran que ella i extremadament impulsiu i violent. Els maltractaments i abusos, especialment sexuals, comencen ben bé des del primer dia, i la vida de la Lin Shi es va sumint cada cop més en la desesperació i l'aïllament creixent per part de la seva comunitat, a mesura que les veïnes comencen a marginar-la culpabilitzant-la dels maltractaments i inventant calúmnies per poder justificar la situació. Els fets aniran escalant fins a un desenllaç fatídic que ja se'ns anuncia des del principi de la novel·la.
M'agrada: Ha estat una lectura molt interessant en la forma com retrata l'opressió patida per la protagonista a diversos nivells. La complexitat del retrat social passa per la forma com les dones perpetuen la mentalitat masclista com a via d'autodefensa respecte del patiment propi, i és una de les crítiques més punyents que dedica l'autora a la societat tradicional en què s'havia criat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada