A quatre anys de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, un any més que costa de creure que hagi passat un any més. En suport al poble ucraïnès, i a una pau que, quan arribi, sigui digna i justa.
https://www.npr.org/2026/02/24/nx-s1-5721139/russia-ukraine-war
https://www.vilaweb.cat/noticies/negociacions-ucraina-russia-estats-units-ginebra-sense-avencos/
https://www.npr.org/2026/02/21/nx-s1-5720226/kenya-ukraine-russia-war
https://www.vilaweb.cat/noticies/vladislav-heraskevitx-jocs-olimpics-hivern-ucraines/
https://www.bbc.com/sport/articles/cx2dnd7g209o
https://edition.cnn.com/2026/02/13/uk/uk-palestine-action-ban-gbr-uk-intl
Aquest recull de tres relats de l'autora texana Katherine Anne Porter (1890-1980) es va publicar originalment el 1939, i és una gran mostra del seu talent per a la narració breu. "L'antiga condició mortal", "El vi del migdia" i "Pàl·lid cavall, pàl·lid genet" són tres relats extensos, no crec que arribin a novel·les, que ens desenvolupen psicologies complexes per als seus personatges i ens tempten constantment amb algun misteri obert o ambigüitat intrínseca en la narració que els lectors hem d'acabar ponderant per resoldre'n el sentit complet. Són relats realistes, quasi costumistes en algun cas, però alhora suggereixen un rerefons gòtic o misteriós molt subtil, que tot sovint queda apuntat tan sols a través de la psicologia dels personatges i la seva relació amb el món. Per exemple, a "L'antiga condició mortal", tot i no haver-hi cap element sobrenatural, la fascinació de la Miranda per la seva tia difunta va mostrant alguns paral·lelismes entre els caràcters de totes dues. A "El vi del migdia", la confluència fortuïta de determinats personatges en el mateix escenari pot portar a decisions precipitades que, en algun moment, acaben portant el relat fins al terror psicològic; mentre que a "Pàl·lid cavall, pàl·lid genet", la narració ens endinsa al món oníric i al·lucinatori en què es veu immersa la protagonista, a les portes de la mort a causa de la grip.
Tots tres relats tenen un punt de connexió molt clar: la fascinació amb la mort i la fina línia que la separa de la realitat més quotidiana dels protagonistes. Com indica el títol, tot sovint la mort es viu com una presència ominosa, sempre constant i indestriable a la vida dels protagonistes, especialment en un context, el tombant del segle vint, en què els avenços mèdics no havien arribat al punt on són ara, els diagnòstics de certes malalties o condicions eren força indefinits, i qualsevol malaltia que avui dia ens sembla lleu i tractable podia comportar complicacions significatives i portar els pacients a un pas de la mort. En el cas de les dones en concret, el conservadorisme de la societat feia que els problemes ginecològics esdevinguessin un autèntic tabú, fins i tot entre les dones mateixes, i que visquessin la seva vida sexual amb un sentit sempre present de risc i de perill, com se'ns revela a la darrera secció de "L'antiga condició mortal". En el cas de "El vi del migdia", passa el mateix, però amb els trastorns de salut mental. A "Pàl·lid cavall, pàl·lid genet", a més a més, aquesta trobada amb el pàl·lid visitant per part de la protagonista, que es troba en un estat límit entre la vida i la mort, i que per això ens ofereix una narració inconnexa i entretallada, es dóna al mateix temps en el context de la primera guerra mundial, en què els soldats que són portats a Europa saben que es dirigeixen a una mort segura. En aquest sentit, el desenllaç, que no puc discutir en detall per no esguerrar-ne la lectura, esdevé especialment agredolç.
La primera i l'última de les narracions comparteixen la mateixa protagonista, la Miranda, que esdevé un alter ego de l'autora, ja que ambdós relats tenen una forta càrrega autobiogràfica. En ambdós, la protagonista haurà d'afrontar alguna mena de prova o ritual de pas que la portarà a una nova vida, tenint en compte les oportunitats de llibertat que el context econòmic i social de l'època ofereix a les dones. A "L'antiga condició mortal", la Miranda encara és una nena quan queda fascinada per la figura tràgica i desgraciada de la tia Amy, que va viure lliurement els seus amors per acabar morint en estranyes circumstàncies. La tia Amy és una d'aquelles beutats del sud a l'estil de l'Scarlett O'Hara, que semblen manipular els altres a través de la seva bellesa, però que al final semblen les que hi tenen més a perdre en les seves relacions amb els homes. La gràcia del relat és que se'ns construeix a través de diferents versions de la mateixa història, i som els lectors que, a través de la visió parcial que en té la Miranda, hem d'anar reconstruint una possible versió verídica dels fets.
A "Pàl·lid cavall, pàl·lid genet", en canvi, la Miranda ha aconseguit sortir de la casa familiar i es troba en una ciutat de províncies escrivint per a un diari local: en el context de la primera guerra mundial i de l'epidèmia de grip de 1918, que acaba d'arribar als Estats Units, la Miranda comença a sortir amb un soldat de permís a punt de tornar a ser mobilitzat. Els seus plans més immediats queden trastocats quan ella comença a manifestar els símptomes de la grip. El segon dels relats, "El vi del migdia", no té una connexió directa amb els altres dos, però d'altra banda també explora aquesta fina línia entre la vida i la mort, que pot aparèixer en qualsevol moment de la forma més sinistra possible per capgirar les expectatives del que els protagonistes consideren una bona vida. En aquest sentit, m'he quedat preguntant-me si l'aparició sobtada del desconegut, el senyor Hatch, no és una versió una mica més prosaica i mundana del genet pàl·lid. Aquest recull és una molt bona oportunitat de descobrir una autora no gaire coneguda fora dels Estats Units, i que està justament equiparada a les grans narradores dels estats del sud, com Eudora Welty, Carson McCullers o Flannery O'Connor. Amb un estil molt precís, que barreja la ironia distanciada cap als seus personatges i moments de revelació de la seva profunditat, que poden resultar més inesperats, els relats d'aquest recull són veritables obres mestres de la narrativa breu estatunidenca.
Sinopsi: El volum conté tres relats llargs. "L'antiga condició mortal" ens narra la fascinació que desenvolupen dues germanes d'una família acomodada de Texas, la Maria i la Miranda, per una tieta difunta que va viure la seva vida sexual i les relacions amb els homes amb llibertat dintre de les possibilitats de l'època. El seu relat misteriós se'ns va oferint a petites dosis i des de diverses perspectives, i el final tràgic d'aquest personatge estableix un contrast amb les possibilitats que se li obren a la Miranda en el moment d'accedir a la vida adulta. "El vi del migdia" ens situa en una granja al sud de Texas, on el pare de família contracta un immigrant suec acabat d'arribar al poble i amb un passat desconegut. Anys després, un desconegut que arriba al poble fa revelacions sobre el passat del suec que trastoquen totalment les vides de la família protagonista. "Pàl·lid cavall, pàl·lid genet" ens torna a posar a la pell de la Miranda, ja adulta, que ara treballa com a periodista per a un diari local en el context de la primera guerra mundial. El seu festeig amb un soldat a punt de tornar al front es veu trastocat per l'esclat de l'epidèmia de grip de 1918.
M'agrada: Tots tres relats m'han semblat molt rodons. Són de lenta construcció, però al final els desenllaços acaben fent revelacions que aporten tot un sentit definit a la imatge de conjunt.
Aquesta novel·la de 1923 de l'autora estatunidenca Edith Wharton (1862-1937) va ser la seva aportació particular a la literatura de la primera guerra mundial. És una lectura molt curiosa, que se centra més en el món de la rereguarda que no pas en el front, i que beu directament de l'experiència de Wharton a París durant el conflicte, en contacte amb els cercles intel·lectuals i artístics d'estatunidencs acomodats que havien anat a viure a la capital francesa durant els anys de la Belle Époque. El protagonista, John Campton, és un pintor estatunidenc de renom que ha fet la seva carrera a París, on es va casar amb una rica compatriota i van tenir un fill, en George. Divorciat des que en George era molt petit, en Campton ha hagut de competir constantment amb el segon marit de la seva dona, el senyor Brant, un banquer poderós que ha donat a en George Campton totes les comoditats i luxes que el pare no podia permetre's. L'estiu de 1914, en George torna a França des dels Estats Units, on ha acabat els estudis universitaris, i en John Campton es troba il·lusionat amb la idea de passar unes llargues vacances amb el fill i provar de reprendre la relació perduda.
Tanmateix, el protagonista no compta amb l'esclat de la guerra dins dels seus plans i, com que en George és un ciutadà francès a causa del seu naixement, de cop els pares i el padrastre descobreixen horroritzats que el fill és mobilitzat com tots els altres joves de la seva generació. A través dels mesos següents assistirem a les intrigues burocràtiques i administratives de la família per intentar allunyar en George del front, mentre que Wharton també ens oferirà un retrat, incisiu i despietat, de les organitzacions caritatives que institueixen a la rereguarda aquests americans adinerats i ociosos. La complexitat de la novel·la rau en mirar el conflicte, precisament, des d'aquesta doble òptica: d'una banda des del punt de vista dels ciutadans francesos per als quals la guerra és una realitat directa i amarga que han de suportar en carn pròpia, i de l'altra des de la perspectiva d'una sèrie de residents a França que no fan altra cosa que passejar el seu privilegi sense arribar a ser conscients, en cap moment de la narració, de la seva pròpia hipocresia respecte al país que els acull.
Un altre motiu recurrent dins la novel·la és la bretxa generacional que divideix els pares dels fills, i que és l'aspecte més tràgic i patètic del protagonista, obsessionat per la necessitat que sent d'acaparar l'amor del seu fill, però incapaç de comprendre, en realitat, els sentiments de ningú altre que no sigui ell mateix. Per a en George Campton, com per a la resta de joves que coneix, el deure de servir al front és vist com una necessitat, potser no volguda però al capdavall ineludible, mentre que els seus pares, acostumats a aconseguir qualsevol cosa que vulguin amb diners o movent influències, donen per fet que allunyar-lo del front és la seva prerrogativa. Mentrestant, Campton pare, acostumat a una vida dedicada a l'art, s'haurà d'ajustar a les realitats més mundanes i materials del món de la guerra, mentre reavalua constantment la relació amb el seu fill, i entra en contacte amb un seguit d'organitzacions benèfiques de suport a les famílies d'artistes joves morts al front.
La novel·la es desplega a partir de les anades i vingudes d'una trama, força prosaica i frívola al capdavall, que fa entrellaçar les vides de diversos personatges menors: en determinats moments les coincidències i les revelacions inesperades són força fulletonesques, i acaben desvirtuant una mica la imatge de conjunt. A mi la primera meitat de la novel·la m'ha semblat molt ben construïda, amb un suspens que va sostenint el ritme de la lectura, i una recreació molt vívida de l'ambient a la ciutat just abans de l'esclat de la guerra i durant els primers mesos de conflicte. L'impacte que la guerra té a les vides quotidianes de la gent, especialment dels francesos coneguts d'en Campton, queda molt ben dibuixat, especialment contra el rerefons acomodat dels americans, que s'ho miren com a espectadors. A partir de la segona meitat, l'interès de la lectura em va decaure una mica, més que res perquè l'impacte de l'experiència de guerra en el George convalescent amb prou feines queda apuntada, i Wharton opta per introduir-nos-la amb calçador en una trama amorosa que no acaba de trobar el seu lloc dins del conjunt.
Un fill al front té molts ingredients per a una novel·la interessant, i al meu parer la part que s'aguanta més és l'ambientació de l'època i la immediatesa amb què se'ns descriu la classe d'americans benestants residents a París al tombant de segle. També retrata el debat sobre la intervenció estatunidenca a la guerra, que se'ns explica des del punt de vista de diversos personatges implicats. Ara bé, el personatge protagonista es fa força desagradós en la seva incapacitat de pensar en ningú més que ell mateix, i he llegit la novel·la esperant que hi hauria una evolució del personatge, a través de les seves experiències amb el fill, cap a una posició més empàtica o més madura sobre el seu lloc al món i les seves relacions familiars. En aquest sentit el resultat es fa força irregular, hi ha moments en què sembla que la novel·la ens tempti amb aquesta possibilitat, però les dues seccions finals van diluint totes aquestes expectatives, en un desenllaç, al final, força precipitat.
Sinopsi: Poc abans de l'esclat de la primera guerra mundial, John Campton, un famós pintor estatunidenc resident a París, espera l'arribada del seu fill George per tal de passar les vacances d'estiu junts. Com que en George és ciutadà francès, quan esclata el conflicte és mobilitzat per servir a l'exèrcit, mentre els altres ciutadans americans residents a la ciutat adopten diferents posicions respecte a la intervenció dels Estats Units al conflicte, i organitzen associacions benèfiques. El pintor Campton es veurà arrossegat pels esdeveniments, i haurà de col·laborar amb la seva exdona i el marit d'aquesta, un banquer poderós, per tal de protegir el fill de la possibilitat d'anar al front. Tanmateix, en George té els seus propis plans, i es veurà obligat a amagar-los de la seva família.
M'agrada: L'arrencada de la novel·la m'ha semblat molt potent, i també la forma com se'ns presenta el conflicte generacional pel que fa al plantejament de la guerra. La perspectiva dels estatunidencs residents a París durant l'època també es fa molt curiosa de llegir.
No m'agrada: És una novel·la que va de més a menys, i les seccions finals m'ha semblat que no estaven a l'alçada de les primeres.
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que dóna la raó a Carles Puigdemont i els altres eurodiputats exiliats catalans davant la decisió del Parlament Europeu d'aixecar-los la immunitat. Contradient l'anterior sentència del TGUE, i l'opinió no vinculant de l'advocat general de la UE, la sentència assenyala la manca d'imparcialitat del ponent que es va encarregar d'atendre la petició del jutge Pablo Llarena. No fa sinó agreujar la crisi de credibilitat del Parlament Europeu.
https://www.elperiodico.com/es/politica/20260205/varapalo-tjue-tgue-falta-imparcialidad-126470280
https://www.courthousenews.com/eu-court-restores-immunity-for-catalan-independence-leader/
Actualitzo l'11 de febrer:
https://www.vilaweb.cat/noticies/fiscalia-advocacia-estat-constitucional-amnistia-pugidemont/
https://www.vilaweb.cat/noticies/fiscal-amnistia-tc-puigdemont-trampa-escrit-amnistia/
17 de febrer:
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-responsabilitat-de-jaume-duch-aixi-ens-van-girar-lesquena/
26 de febrer: