La història basca del món (#313)

Aquest és un poble que ha lluitat amb tossuderia pel seu concepte únic de nació sense haver tingut mai un estat propi. Observar els bascos és fer-se la pregunta: què és una nació? 

Aquest assaig del periodista estatunidenc Mark Kurlansky es va publicar per primer cop l'any 1999 i ha esdevingut molt popular des de llavors com a aproximació a la història i la cultura basques. És una lectura molt amena i agradable per com s'hi organitza la informació: en primer lloc, és d'agrair que Kurlansky presenti una visió global i detallada de tota la història basca que no se centri exclusivament en el terrorisme, sinó en tota la cultura basca com a conjunt, accentuant el seu origen al voltant de la llengua i els costums ancestrals. D'altra banda, tot i que la història que s'hi descriu segueix un ordre estrictament cronològic durant tota l'exposició, i és molt documentada i detallada, els capítols en què se separa el text són temàtics, i giren al voltant d'aspectes concrets de la cultura basca per tal de relacionar-los amb el seu context històric més ampli. 

No és fortuït, en tot cas, perquè Kurlansky és especialista en microhistòries o històries anecdòtiques, relats de la història d'un sol objecte que reflecteixen aspectes més amplis de la història social de la humanitat. Els seus llibres més famosos són Cod, la història del bacallà, el peix que va canviar el món, i Salt, una història de la sal, el mineral que ha marcat la civilització humana, i que juga un paper fonamental dins la història del bacallà. I com veurem també a les pàgines de La història basca del món, la intersecció entre els bascos i el bacallà salat també és un moment clau de la història moderna. 

El llibre ens presenta precisament la nació basca com una anècdota a peu de pàgina de la història, per tal de revertir aquesta imatge immediatament i llegir la història mundial com a apunt necessari per entendre la història basca, molt més cosmopolita i oberta al món del que es podria pensar inicialment. És un relat que aposta directament per una visió nacionalista del País Basc, i ho fa sense complexos i sense demanar disculpes en cap moment, en tant que de forma molt intel·ligent posa les bases conceptuals per a la idea de nació que utilitza ben bé des del primer capítol: un poble comença com a comunitat lingüística, es constitueix posteriorment com a nació a través de símbols culturals i institucions polítiques acceptades col·lectivament i el tercer pas que restaria seria el de constituir-se com a estat propi. 

De fet, el llibre s'articula en tot moment al voltant d'un binomi format pel País Basc i la seva relació sempre problemàtica amb Espanya. Al final d'un dels capítols, titulat "El problema basc", Kurlansky acaba per concloure que el problema basc és, de fet, Espanya. Tanmateix, l'autor no s'atura gaire a explicar la formació de l'estat espanyol, entitat que Kurlansky explica una mica per sobre i com si fos una identitat homogènia al mateix nivell que la basca, més que un conglomerat d'identitats diverses. És sobretot a la primera part del llibre que la contextualització m'ha semblat que es queda una mica curta en aquest sentit. S'entén per als qui hem estudiat història d'Espanya a l'escola i captem el context més ampli en què se situen els esdeveniments narrats, però em preocupa una mica la confusió que pot causar en un públic internacional. 

Tanmateix, l'explicació que fa de les guerres carlistes, un dels moments més farragosos dels llibres d'història espanyola, és força clara i entenedora: amb la seva dicotomia entre un bàndol liberal però fèrriament centralista seguint el model de l'estat francès, i un bàndol més foralista i regionalista però profundament tradicionalista fins a extrems reaccionaris. I és així que arribem als segles dinou i vint, on la història ens resulta ja una mica més familiar, si més no per recent, i on Kurlansky no amaga en cap moment els aspectes més problemàtics de l'origen de la nació basca: el biaix etnicista de la formulació que en fa Sabino Arana queda sobre la taula en tot moment. Tanmateix, això acaba essent una decisió molt intel·ligent a l'hora de continuar llegint: a través dels capítols sobre la guerra civil, la repressió franquista i l'origen de la banda terrorista ETA, apreciem precisament la complexitat del discurs identitari, en tant que l'origen de la banda terrorista i el seu entorn polític pretén desmarcar-se precisament d'aquestes arrels. 

En aquests darrers capítols, però, és on el biaix es pot fer més clar i les crítiques des de l'espanyolisme poden ser més acusades: el relat que Kurlansky fa del terrorisme no és equilibrat, centrant-se principalment en les tortures i la repressió política per part del govern espanyol amb la connivència del govern francès, i passant de puntetes pels atemptats més cruents per part de la banda terrorista dins i fora del territori basc. En aquest sentit el to del llibre és molt crític, i amb raó, amb la transició i el post-franquisme, i el govern de Felipe González i la formació de les clavegueres de l'estat espanyol queden molt retratats. Com que es va publicar el 1999, el llibre no arriba a veure la fi del terrorisme com a tal, i en aquest sentit seria interessant veure com relataria Kurlansky aquesta etapa més recent de la història basca i el seu desenvolupament polític. Com deia, és una lectura molt amena i agradable, que és una bona introducció a la història i a la identitat basques per als qui els mirem des de fora, però que no escatima detalls ni anècdotes en l'exposició històrica i que ens apropa des d'una perspectiva molt clara i directa als dilemes contemporanis de les nacions sense estat. 

Continguts: Després d'una breu introducció, el llibre presenta una explicació cronològica dels moments més decisius de la història basca dividida en tres parts. La primera part, "La supervivència d'Euskal Herria", recull des dels orígens incerts dels euskaldunak com a comunitat lingüística amb unes característiques ètniques determinades fins a la revolució comercial i financera del segle divuit. La segona part, "L'alba d'Euskadi", desenvolupa les guerres carlistes i el naixement del nacionalisme basc com a moviment polític i cultural al segle dinou i, pel que fa al segle vint, se centra principalment en l'adveniment de la Segona República espanyola, la guerra civil i la dictadura franquista. La tercera part, "Euskadi askatuta", recull el període de la transició des de la mort de Franco fins als primers governs democràtics, centrant-se especialment en el de Felipe González. 

M'agrada: És una història molt clara i entenedora, que en tot moment fa de molt bon llegir per la seva combinació dels fets històrics amb episodis més o menys anecdòtics, referents a la cultura i la gastronomia basques, que serveixen a la vegada per introduir noves etapes històriques. 

No m'agrada: Falta una mica de contextualització històrica en determinats passatges, sobretot a la primera part, i el retrat que fa del terrorisme a la tercera part no és del tot equilibrat.