Aquesta novel·la de l'autora anglesa Pat Barker es va publicar el 1991, i és el primer volum de la seva aclamada trilogia de novel·les sobre la primera guerra mundial. D'entrada no sabia ben bé què esperar-ne, perquè la recreació històrica des del punt de vista contemporani sempre afronta el risc de voler llegir dins del passat valors i interpretacions actuals i, d'altra banda, Barker s'arrisca a barrejar esdeveniments que van passar a la vida real a personatges històrics amb línies argumentals totalment fictícies. A diferència de Strange Meeting de Susan Hill, que es mantenia estrictament en el pla de la ficció, l'abast de la novel·la de Barker és molt més ambiciós, i per això la idea em semblava d'entrada força més arriscada. Després de llegir la novel·la, puc dir que el resultat m'ha semblat del tot rodó, i que Barker aconsegueix un equilibri magnífic entre la recreació de l'època i la mentalitat dels personatges que descriu, i la introducció d'un element d'anàlisi crítica i d'interpretació sobre els fets que s'estan esdevenint, a través de les reflexions privades i personals del doctor Rivers que, com a antropòleg a més de psiquiatre, està capacitat per analitzar el canvi de paradigma i la crisi de valors generalitzada que suposa l'impacte de la primera guerra mundial per a la cultura i la societat britàniques.
L'argument basat en els fets reals gira al voltant de l'ingrés a l'hospital psiquiàtric de Craiglockhart, a la ciutat d'Edimburg, del poeta i escriptor Siegfried Sasson (1886-1967) l'estiu de 1917. La novel·la arrenca amb la seva declaració pública contra la guerra, que va sacsejar la política britànica durant aquell estiu. Per evitar-li el consell de guerra i l'escàndol públic, el seu amic i també poeta Robert Graves (1895-1985) mou contactes a l'exèrcit per tal que el declarin malalt mental, víctima de neurosi de guerra, i rebi tractament com a tal. Aquesta decisió va comportar dues coneixences importants per a Sassoon: la del psiquiatre W. H. R. Rivers (1864-1922), encarregat de fer-li teràpia, i que es convertiria en amic i mentor, i la del poeta Wilfred Owen (1893-1918), que rebria l'encoratjament i el mestratge de Sassoon a l'hora d'escriure poesia. D'altra banda, mentre dura aquesta estada de Sassoon i Owen a l'hospital, trobem diversos personatges ficticis, metges i pacients, que van exposant diferents experiències de guerra, marcades totes elles pel trauma i la capacitat o incapacitat d'adaptar-s'hi. El personatge fictici que té més protagonisme és l'oficial Billy Prior, pacient de Rivers afectat de mutisme i que d'entrada demostra una actitud de ressentiment i rebel·lió contra els superiors, en part pels seus orígens socials humils. En una de les seves escapades a ciutat, Prior iniciarà una relació amb una treballadora d'una fàbrica de munició, la Sarah, i tots dos ens oferiran una visió de la guerra des del punt de vista de les classes socials menys afavorides.
Més que tenir un argument clarament definit, la novel·la ens va portant d'un personatge a l'altre a través de les seves converses els uns amb els altres, algunes en el context de les teràpies de la parla que reben els pacients i d'altres al nivell de les relacions personals que estableixen. L'acció se situa lluny del front, però tots els personatges s'hi acaben referint en primera persona, i els traumes de tots ells acaben sorgint a la superfície a través de les converses amb Rivers, tot i que sempre amb reticències. El terapeuta acaba esdevenint el punt de connexió entre tots ells i també l'intèrpret que ens va aclarint, als lectors, els orígens psíquics, però també socials i culturals, dels trastorns que estan patint els soldats. Mantenir aquest personatge com a punt de vista principal de la novel·la m'ha semblat molt bona idea, també sobretot quan, de cara al final de la narració, es planteja com la relació amb Sassoon, els mètodes sàdics propers a la tortura d'altres doctors de l'època que coneix de primera mà, i els seus propis estudis antropològics amb indígenes de la Melanèsia acaben afectant la seva percepció de si mateix, i del paper que juga com a professional dins l'exèrcit i engranatge de la maquinària bèl·lica.
Barker planteja, a través dels seus personatges, la gran crisi de valors que afronta la societat britànica durant la primera guerra mundial, especialment punyent en el cas dels homes joves: educats en la repressió de les emocions i en l'obediència cega a l'autoritat, que esdevenen qüestions d'honor, el trauma de guerra comença a destapar les zones grises d'aquest tipus de plantejament. L'homosexualitat masculina estava perseguida penalment, però a la vegada, els adolescents de classe mitjana i alta se socialitzaven en escoles privades només per a nois, en un ambient de camaraderia masculina que després es reproduiria a l'exèrcit. Per als que es reconeixien homosexuals, la seva identitat esdevenia un tabú perillós que només podien expressar en llenguatge en clau. Aquesta, però, és només una part de la imatge de conjunt: el conflicte afecta el concepte mateix de masculinitat i com la societat el transmet, i per això a través de la novel·la veurem com l'hospital de guerra posa sobre la taula les tribulacions d'unes masculinitats profundament vulnerades. La síndrome d'estrès posttraumàtic, que tot just aleshores es comença a descobrir i tipificar mèdicament, comença a presentar punts en comú molt clars amb el que durant el segle dinou s'havia diagnosticat (exclusivament a les dones) com a histèria, una condició nerviosa lligada a l'ansietat per confinaments forçats, la manca de control sobre la pròpia vida i el sentiment d'absoluta incertesa que se'n deriva.
A la vegada, aquest conflicte amb la masculinitat esdevé polític quan es planteja en termes generacionals: els soldats que tornen del front, entrenats per esdevenir herois i sacrificar les seves vides, es veuen infantilitzats constantment en el context de l'hospital i agreujats per la generació que els ha enviat a la guerra des de la seguretat de la rereguarda, mentre que el trauma del supervivent els deixa sempre amb el sentiment de no haver estat a l'alçada de les circumstàncies. En aquest context, la inclinació de Rivers per la teoria i els mètodes freudians sembla totalment encertada: com passa a les novel·les europees de tombant de segle, plenes de famílies respectables en què el pare exerceix l'autoritat de forma implacable i la mare esdevé emblema d'una feminitat sense màcula, basada en la cura i l'amor, la necessitat simbòlica de matar el pare es transforma en un imperatiu de supervivència en aquest imaginari cultural. Al principi de la novel·la la fixació de Rivers a preguntar per les relacions de tots els pacients amb el pare, i les seves reflexions sobre el seu propi cas, em va semblar un punt forçada, però a mesura que la novel·la avançava la metàfora anava estenent el seu catàleg complet de significats. El pare no és tan sols el progenitor; també és representat en el metge i en el superior a l'exèrcit, en últim terme en el cap d'estat que representa una nació en guerra i exigeix lleialtat dels seus súbdits; també és el Déu cristià, ben present a l'imaginari col·lectiu de l'època, que exigeix els rigors del sacrifici però sense revelar-ne una motivació racional.
Regeneració és una molt bona novel·la, que durant la lectura pot semblar un punt desarticulada, composta més de fragments d'escenes i converses, visions diverses, relats de records i interpretacions de somnis tant de Rivers com dels seus pacients, que no pas amb un fil argumental definit des del principi. Tot i així, crec que és una aposta formal que escau molt bé en el context de l'hospital psiquiàtric durant la guerra i la forma en què tant metges com pacients han d'afrontar una situació terrible que sacseja profundament les seves conviccions més arrelades i per a la qual no perceben cap mena de precedent. M'ha agradat llegir-la després d'haver llegit la trilogia de Sherston, amb el context dels esdeveniments reals fresc a la memòria, però d'altra banda les addicions fictícies també m'han semblat força interessants. Molt recomanable per a interessats en el tema.
Sinopsi: De juliol a novembre de 1917, el poeta anglès Siegfried Sassoon va ingressar a l'hospital psiquiàtric de Craiglockhart, a causa de la seva declaració pública pacifista, per la qual es negava a tornar al front en senyal de protesta contra la guerra. El seu metge, el doctor Rivers, comença a fer-li teràpia convençut que està perfectament sa, i amb l'objectiu de fer-lo tornar al front com més aviat millor. Paral·lelament, assistim a les inquietuds professionals de Rivers, sacsejades pel seu contacte amb molts altres pacients i metges, així com a les vicissituds d'un oficial traumatitzat, Billy Prior, que menysprea els metges mentre inicia una relació amorosa amb una noia fora de l'hospital.
M'agrada: Pat Barker aconsegueix un molt bon equilibri entre la recreació i la ficcionalització de l'època històrica, d'una banda, i la interpretació contemporània i més desapassionada dels fets, que queda prou clara a través de la veu distanciada i professional del metge Rivers. El tractament d'aquest personatge, amb un conflicte intern molt subtil però que va prenent força a mesura que avança la narració, m'ha semblat dels punts més forts de la novel·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada