L'ull a la porta, de l'autora anglesa Pat Barker, és la segona entrega de la trilogia de novel·les de la Regeneració, i va aparèixer dos anys després de Regeneració, l'anterior entrega. L'ull a la porta continua desenvolupant les històries dels mateixos personatges, però se centra especialment en les vicissituds d'en Billy Prior, que al final de la novel·la anterior havia quedat exempt de tornar al front per motius de salut, i ara treballa per a un departament d'intel·ligència que depèn del Ministeri de Municions. Una de les tasques que se li encomanaran és que investigui un cercle d'insurgents pacifistes i objectors de consciència, que amenacen a obstaculitzar el curs de la guerra entorpint el funcionament de la indústria de les municions. Prior ha estat seleccionat per a aquesta feina precisament pels seus orígens, ja que per perseguir els dissidents haurà d'apropar-se a persones amb qui s'havia criat de petit, i que el miraran amb desconfiança per haver canviat de bàndol.
A través d'aquesta trama, la novel·la ens presenta la brutalitat de les tortures que van patir els pacifistes i objectors a les presons britàniques, i ens endinsa en un argument de misteri, que resulta una lectura absorbent però que m'ha sorprès perquè és molt diferent del to més introspectiu de Regeneració. A més a més, assistim també a les vicissituds entrellaçades d'uns altres dos personatges: d'una banda, l'oficial Charles Manning, que iniciarà una relació sexual amb Prior, i que es veurà afectat d'una paranoia creixent al voltant d'uns anònims que l'amenacen amb l'exposició pública de la seva homosexualitat i, d'altra banda, un vell conegut de l'anterior novel·la, el doctor Rivers, que farà teràpia a Manning i Prior, aquest cop a Londres. Així doncs, ens trobem lluny del front però, com passava a l'altra novel·la, els protagonistes hauran d'afrontar les seqüeles psíquiques del seu trauma de guerra, juntament amb la pressió psicològica que han de suportar al món de la rereguarda, en què l'ambient d'assenyalament públic i la persecució dels elements antipatriotes anirà transformant-se poc a poc en un malson col·lectiu.
La trama tal com se'ns presenta a la novel·la pot semblar exagerada, però precisament els seus elements més estranys giren al voltant de dos episodis que són totalment reals i històricament documentats. Un d'ells és l'acusació i condemna d'una treballadora, Alice Wheeldon, per un suposat complot per assassinar el primer ministre Lloyd George, que va resultar ser un muntatge basat en un fals testimoni. Barker utilitza aquest cas però en canvia els noms, per fer que la treballadora en qüestió, aquí una antiga sufragista anomenada Beattie Roper, interactuï amb el fictici Billy Prior. L'altre episodi autèntic és el pànic per la conspiració dels quaranta-set mil, un suposat complot alemany per desestabilitzar la societat britànica fent públiques les identitats de quaranta-set mil homosexuals britànics entre els quals hi havia figures molt prominents de la política i la cultura. El cas va arribar a judici a partir d'un article difamatori que es va publicar en un diari propietat del parlamentari Pemberton Billing al voltant d'una producció de Salomé d'Oscar Wilde. La demanda per libel de l'actriu Maud Allan va acabar amb la victòria de Billing als tribunals, gràcies al testimoni de Lord Alfred Douglas a favor de la defensa, que va tenir com a resultat la destrucció de la reputació de Robbie Ross, que havia estat amic íntim i amant d'Oscar Wilde.
La novel·la, per tant, se centra no tant en la imatge patriòtica que Gran Bretanya dirigeix a l'exterior en temps de guerra, sinó en la persecució de l'enemic intern, i "l'ull a la porta" que apareix al títol fa referència a la vigilància constant a què són sotmesos els presoners a través d'un espiell que tenen a la porta de la cel·la pintat perquè sembli un ull, així com al constant monitoratge per part del govern dels dissidents en forma d'objectors de consciència, pacifistes, feministes i socialistes, que perceben la maquinària de la guerra com una font d'opressió. Al voltant d'aquest conflicte també hi ha un element de classe molt evident, i és que el govern i l'exèrcit està en mans de les classes privilegiades, mentre que les classes baixes perceben com la seva situació econòmica arriba a fer-se insostenible. Prior es trobarà entre dos aigües en aquest conflicte, perquè notarà que no pertany amb certesa a cap dels dos móns: d'una banda, comparteix aquests orígens socials humils, però d'altra banda ha aconseguit escalar socialment gràcies a la seva formació acadèmica i militar. A més a més, l'accent en la vigilància i el monitoratge és una metàfora poderosa durant tota la novel·la, perquè no sols té aquest nivell polític més obvi, sinó que també presenta un nivell psicològic, pel que fa a la introspecció mateixa que els pacients han de fer sobre ells mateixos durant les sessions de teràpia.
Pel que fa a les teràpies amb Rivers, aquest cop Prior haurà de fer front a la dissociació que arrossega des de la seva experiència al front, i que li provoca estats de fuga en què una versió de si mateix actua pel seu compte sense que ell després en recordi res. La trama sembla un punt rocambolesca per començar, però a mesura que la teràpia de Rivers es vagi desenvolupant, arribarà a adquirir tot el seu sentit, fins a un desenllaç que a mi personalment m'ha semblat força rodó. Com també passava a Regeneració, en aquesta segona entrega també hi trobarem la presència de Sassoon com a pacient de Rivers, tot i que aquí només hi apareixerà breument a la secció final de la novel·la, i com també passava al segon volum, Sassoon esdevindrà un mecanisme narratiu que actuarà de contrast per a Prior, una mena de reflex sa i equilibrat per a les parts més pertorbades de la psique del protagonista. L'ull a la porta m'ha semblat una novel·la molt rodona, igual d'interessant i profunda que la seva predecessora. Si bé Regeneració es pot llegir de forma independent, sí que es cert que L'ull a la porta depèn del context que ja ha estat exposat a l'anterior novel·la, i continua amb la trajectòria dels personatges i el seu desenvolupament psicològic. M'ha deixat amb moltes ganes de llegir la tercera entrega de la trilogia.
Sinopsi: Durant la primavera i l'estiu de 1918, l'oficial Billy Prior treballa per a un departament governamental dedicat a la intel·ligència. Gràcies als seus contactes a l'exèrcit, intenta intercedir a favor de Beattie Roper, que es troba a la presó acusada falsament de conspirar contra la vida del primer ministre però, a la vegada, rep l'encàrrec de buscar i entregar el cap del cercle dissident, que resulta ser un amic seu d'infància. El seu conflicte de lleialtats s'anirà agreujant a mesura que entri en un estat dissociatiu amb episodis amnèsics. D'altra banda, un altre oficial, Charles Manning, entrarà en una relació ambigua amb Prior, a cavall entre l'atracció sexual i el menyspreu de classe. A la vegada, el doctor Rivers els atendrà a tots dos, mentre ell també afronta els seus propis conflictes interns.
M'agrada: M'ha semblat una novel·la molt intrigant, i amb un to i un ritme força diferents de l'anterior entrega de la trilogia. El primer volum em va agradar tant que m'esperava que aquesta segona part em decebés, i no: m'ha semblat del tot rodona, sobretot a mesura que arribem al desenllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada