Taurons en temps de salvadors (#603)

Quantes nits vam passar així? Quant de temps vaig ser prou estúpid per pensar que érem indestructibles? Però vet aquí el problema que té el present, que no és mai allò que sostens a les mans, sinó només allò que mires, més tard, des d'una distància tan gran que el record és com una profusió d'estels a l'altre costat de la finestra a hora foscant. 

La novel·la Taurons en temps de salvadors va ser una de les sensacions literàries de l'any 2020, i és el debut de l'autor afroamericà Kawai Strong Washburn, nascut i criat a les illes de Hawaii. La novel·la ens presenta un realisme descarnat, que retrata fidedignament la desfeta econòmica que va suposar per als habitants de l'illa el desmantellament de les explotacions de canya de sucre i l'auge del turisme com a principal activitat econòmica a les illes: aquesta crisi se'ns transmet a través de les vicissituds del matrimoni Flores, que ha d'anar encadenant diverses feines precàries l'una rere l'altra per poder criar els seus fills i donar-los l'oportunitat d'estudiar al continent. La tensió entre la pobresa i la incertesa en què viuen els natius hawaians i el món d'oportunitats que ofereix la societat blanca al continent - a voltes durant la lectura de la novel·la costa fer-se a la idea que estem parlant de ciutadans d'un mateix país sota una mateixa constitució, i no de països diferents - és un dels conflictes principals que ens plantejarà la novel·la, i que els tres fills de la família Flores hauran d'aprendre a afrontar. D'altra banda, la novel·la també es basteix sobre un rerefons mític i màgic, en què els fenòmens sobrenaturals i inexplicables de què participa la família esdevenen una metàfora de la idea de la llar i la possibilitat d'arribar a guarir les ferides que ha deixat el colonialisme a la seva terra. 

Així doncs, l'estructura mítica de la narració se'ns presenta ben bé des del principi, i a través de les quatre seccions en què es divideix el relat: primer de tot assistim a la formació de l'heroi, després al seu auge i caiguda, finalment a la possibilitat oberta del seu renaixement. Tot i aquestes línies argumentals que al principi semblen molt clares, la novel·la ens porta tot sovint en direccions inesperades, i en concret la segona meitat representa un viratge important respecte a les bases plantejades a la primera meitat. Quan té set anys, en Nainoa Flores pateix una experiència sobrenatural, en caure al mar des d'una embarcació i ser rescatat pels taurons, que el tornen a la seva família. La família interpreta aquest signe com un missatge dels déus, que queda confirmat quan en Noa comença a mostrar la seva habilitat per guarir la gent miraculosament. Els guariments màgics suposen una font d'ingressos inesperada per als Flores, mentre que en Noa i la seva mare consideren que, més enllà del guany individual, aquesta capacitat màgica implica una oportunitat de salvació col·lectiva per al poble hawaià. Tanmateix, aquesta missió salvífica comporta unes conseqüències doloroses per a l'escollit, i els seus dos germans, en Dean i la Kaui, comencen a sentir-se recelosos pel tracte de favor que rep en Nainoa per part dels pares. 

La novel·la s'articula al voltant del contrast entre tots dos tipus de vida: una de més autèntica, lligada als sabers i les tradicions ancestrals i a la presència mística dels déus de les illes, que esdevenen metàfora de l'arrelament a la llar i la pervivència de la tradició cultural per als natius de les illes; l'altra és l'estil de vida americà, basat en la societat de consum capitalista que s'imposa sobre la terra a través de la colonització i l'explotació econòmica, i amb el pas dels anys desemboca en la turistificació massiva de les illes i la subordinació de tots els treballadors que hi viuen a un esquema econòmic que els condemna a una precarietat perpètua. La segona part, en què tots tres germans es troben separats, estudiant a la universitat en diferents punts de la costa oest del continent, és un dels moments més forts de la narració, quan els veiem cadascun pel seu compte intentant viure la vida en els seus propis termes, allunyats de la llar i les seves ressonàncies mítiques, però a la vegada profundament desarrelats i perduts en un món en què no acaben d'encaixar i són tractats des dels estereotips racistes dels blancs. Cadascun d'ells respondrà a la crida de la llar de formes diferents i profundament personals, i els seus camins vitals ens portaran a un desenllaç que no acaba de lligar del tot els caps solts de la narració. 

La tensió entre els germans, primer mentre es crien junts i després d'adults ja separats, és un dels fils conductors més potents de l'obra, especialment per part d'en Dean i en Nainoa, els dos nois, que responen molt més, al meu parer, als arquetips mítics que representen - l'heroi i el seu nèmesi, els germans enfrontats per l'amor dels pares/déus - que a les exigències de la novel·la psicològica. En aquest sentit el personatge de la Kaui queda una mica desaprofitat, i el seu rol en la narració no acaba de quedar del tot clar. Pel que fa a la segona meitat del llibre, algunes de les decisions dels protagonistes m'han semblat difícils d'explicar, i més imposades per conveniència de l'argument que no pas plausibles a la vida real. En general, és una lectura que m'ha deixat amb impressions barrejades: la combinació d'elements realistes i màgics m'ha semblat ben equilibrada, mentre que l'argument centrat principalment en la relació entre germans i les dinàmiques familiars crec que és una decisió molt intel·ligent. D'altra banda, el conflicte principal que es planteja entre arrelament i desarrelament i les conseqüències que provoca en la vida dels fills crec que es podria haver explorat més, i el gir de guió al bell mig de la novel·la, que domina sobre la segona part, no m'ha acabat de convèncer. En resum, Taurons en temps de salvadors és una novel·la que em sembla reeixida i entenc l'èxit internacional que ha tingut des de la seva publicació; tanmateix, tot i que he gaudit molt de la lectura, el desenllaç de la novel·la i algunes de les decisions narratives se m'han fet difícils de comprendre. 

Sinopsi: A mitjans dels anys noranta, i en plena crisi econòmica a les illes de Hawaii pel col·lapse de la indústria de la canya de sucre, la família Flores es veu sacsejada per un fet sobrenatural: el fill del mig, en Nainoa, és rescatat de morir ofegat per uns taurons que el retornen a la seva família, i que la comunitat interpreta com un signe de benedicció per part dels déus. En Nainoa començarà, a partir d'aquest moment, a mostrar capacitats màgiques de guariment i una connexió especial amb els animals, cosa que beneficiarà econòmicament la família, però que provocarà el ressentiment dels seus dos germans, en Dean i la Kaui. 

M'agrada: L'aposta per l'estructura mítica de la narració, l'ús del realisme màgic i, sobretot, la dinàmica entre els dos germans, Dean i Nainoa, que respon a aquestes exigències arquetípiques fins al final de la narració. 

No m'agrada: Els arcs narratius dels dos germans d'en Nainoa, en Dean i la Kaui, queden una mica desaprofitats i desdibuixats, especialment a partir de la segona part, en part a causa del gir de guió que tenim a mitja novel·la, que a mi no m'ha acabat de fer el pes.