Aquesta novel·la de l'autora estatunidenca Suzette Haden Elgin (1936-2015) es va publicar per primer cop el 1984, i actualment ha estat redescoberta amb una certa aura de clàssic oblidat. Es tracta d'una distòpia feminista que, com faria poc després El conte de la serventa de Margaret Atwood, ens presenta una versió futurista dels Estats Units en què els drets i les llibertats de les dones han estat derogats de forma absoluta en virtut d'un discurs patriarcal basat en els postulats biologistes de l'extrema dreta cristiana. El context de la política dels Estats Units als anys vuitanta té a veure amb les preocupacions del feminisme de l'època, que havia de fer front a un retrocés en els discursos emancipadors del feminisme de segona onada i a un creixent discurs ultraconservador al servei de les exigències econòmiques del capitalisme global. La novel·la es fa més interessant pels postulats teòrics que planteja i la forma com retrata les batalles entre homes i dones pel poder en l'àmbit domèstic que no pas per l'argument mateix de la narració, un punt aguantat amb fils i que de vegades es perd en trames secundàries que no acaben tenint un pes decisiu sobre el conjunt.
A cavall entre els segles vint-i-dos i vint-i-tres, l'economia mundial, liderada pels Estats Units, es basa en el comerç amb espècies alienígenes per tal d'aconseguir els béns i recursos necessaris per a la vida. Per a les negociacions, és essencial el paper mediador dels lingüistes, experts en llengües no hominoides que són els únics que poden interpretar les llengües alienígenes a través de la immersió lingüística des que són petits. Per poder dur a terme aquesta tasca, els lingüistes viuen apartats de la resta de la societat en comunitats aïllades, en una relació de dependència tòxica amb la resta dels ciutadans, que els consideren pàries i els tracten amb odi i menyspreu, però a la vegada se senten profundament pertorbats per la necessitat que en tenen a l'hora de mantenir el seu propi nivell de vida. En aquest context, els infants són socialitzats en diverses llengües, majoritàries, minoritàries i alienígenes, i posats a treballar en aquestes negociacions comercials des que són ben petits. A partir d'aquest plantejament, és força obvi com una estructura de domini patriarcal beneficia aquest sistema econòmic: les dones, a part de per la seva habilitat amb les llengües, són valorades com a instruments per reproduir nous infants lingüistes. Tenir més fills significa controlar més llengües i, per tant, obrir més possibilitats de comerç i colonització interplanetària, de manera que les dones són recloses a l'espai domèstic i sotmeses a una vigilància i control constants de qualsevol aspecte, per menor que sigui, de les seves vides quotidianes.
Una cosa que la novel·la fa molt bé és, precisament, retratar aquest espai d'opressió domèstica amb un realisme que a estones es fa esfereïdor: els marits i pares de família mantenen les dones en una minoria d'edat perpètua, encara que sigui rere l'aparença d'un paternalisme generós que té en compte el bé per a tota la comunitat. Les decisions més importants que han de prendre respecte a les seves vides tenen a veure amb la seva funció reproductiva: amb qui casar-les quan arriben a la pubertat, en un context d'aliances matrimonials entre diferents nissagues lingüistes, i què fer amb elles quan s'acaba la seva vida fèrtil, en un context de fonamentalisme cristià que no contempla la poligàmia, però a la vegada uns marits de mitjana edat que desitjarien continuar tenint fills més enllà d'aquesta marca temporal. El casal Chornyak, la família protagonista de la novel·la, ha arribat a una solució convenient per a tots els implicats: la creació de la Casa Erma, una instal·lació a part en què les dones que han passat de l'edat reproductiva, d'una banda, i de l'altra les dones que per algun motiu són repudiades pels seus marits o rebutjades per a la tasca reproductiva, poden viure en un règim de semiautonomia sense haver d'importunar els homes de la família.
La institució de la Casa Erma sembla una mostra més d'aquesta bonhomia innòcua amb que els homes pretenen governar la vida de les dones, però el que ningú sap encara és que les dones estan utilitzant aquesta recent guanyada privacitat per plantar les llavors de la futura revolució en la forma d'una llengua pròpia. Els supòsits teòrics del món de la novel·la parteixen d'una lectura política del llenguatge a l'estil de Michel Foucault: la forma com utilitzem el llenguatge per descriure el món no és neutra, sinó que respon a dinàmiques de poder i dominació dins l'estructura social, de forma que la llengua reflectirà els esquemes de pensament de qui té el poder. Les dones, en el món que ens proposa Elgin, descobreixen que hi ha àrees de la realitat que no tenen nom perquè no han estat considerades d'importància, i per transmetre aquesta idea als lectors de forma pràctica ens ofereix un apèndix amb uns quants exemples d'aquest tipus de conceptes que les dones codifiquen en la seva nova llengua, el làadan. La seva història de resistència és encara més complexa ja que, per poder codificar el làadan sense ser descobertes, es dediquen obertament a codificar un llenguatge de dones molt més difícil però semànticament buit, que esdevé una pantomima perquè els homes es pensin que estan entretingudes en un passatemps innocu. És quelcom semblant, segons tinc entès, al que planteja Percival Everett a la seva novel·la James amb el dialecte parlat pels esclaus negres, que utilitzen per amagar sota una pàtina d'ignorància i impotència la seva capacitat de resistència real als seus amos blancs - però encara no he llegit aquesta novel·la, així que no sé si la comparació és acurada o no.
D'altra banda, la lectura resulta força irregular. Juntament amb aquesta trama de la Casa Erma i la resistència lingüística de les dones Chornyak, en trobem una altra d'una dona no lingüista que treballa d'infermera per a les famílies lingüistes amb una missió personal de revenja, mentre que, paral·lelament, també assistim a les aventures d'una agència secreta del govern que treballa per poder reproduir les habilitats dels lingüistes amb les llengües no hominoides amb l'objectiu de trencar el monopoli dels lingüistes sobre el comerç interplanetari. Mentre que la primera acaba confluint amb la trama principal, amb una sorpresa final molt gratificant de llegir, aquesta de l'agència governamental em va semblar la més fluixa de totes i, de fet, es podria haver eliminat completament sense afectar la història en conjunt. Tracta principalment d'aquests agents del govern fent diversos experiments amb nadons humans amb propòsits satírics i humorístics, però amb un to que queda totalment passat de moda i molt ancorat en la imatgeria de la ciència-ficció dels vuitanta. Potser no m'hauria cridat tant l'atenció si no hagués sortit de llegir la trilogia de la Xenogènesi d'Octavia Butler, on l'obsessió pels tentacles i les escenes de sang i fetge també s'acabava fent excessiva.
Per això la lectura m'ha deixat amb sentiments ambivalents, i em costa recomanar-la només agafant-me a una part de la novel·la: el retrat de la lògica capitalista de creixement indefinit, lligat a la subordinació de les dones en l'àmbit domèstic, i l'accent en el llenguatge com a espai per a la resistència m'han semblat moments molt interessants, que Elgin retrata amb passió i des d'una lògica de preocupació més que evident pels discursos polítics contra les dones en el present des del qual escrivia. La vigència del text es fa més evident que mai avui dia, amb les polítiques contra la llibertat sexual i reproductiva de les dones als Estats Units, i l'auge de discursos ultraconservadors a través de les xarxes socials arreu del món, acompanyats sovint per intents de crear una imatge prefabricada de feminitat que encaixi en uns estàndards predeterminats, per exemple amb el fenomen de les trad wives. Ara bé, algunes parts de la trama queden una mica envellides, especialment en episodis repetitius que pretenen ser còmics però que es queden a mig camí del seu propòsit.
Sinopsi: A finals del segle vint-i-dos, els homes del casal Chornyak es veuen obligats a prendre un seguit de decisions que afecten la vida d'una dels seus membres més hàbils i intel·ligents: la Nazareth Chornyak, amb una capacitat molt per sobre de la mitjana per tal de parlar llengües alienígenes i que, per tant, és un dels tresors de l'empresa econòmica en què es basa la família. Ara bé, també hi ha moltes voluntats soterrades que els Chornyak no acaben de veure, tant per part del govern com dins de la família mateixa, i aquests factors que s'escapen del seu control poden acabar desestabilitzant el poder de la família.
M'agrada: M'ha agradat la part més teòrica i assagística del text, sobretot la forma com es retrata, de forma exagerada i amb intencions evidentment satíriques, el masclisme sistèmic en una societat patriarcal. M'ha recordat una mica el to i les inquietuds intel·lectuals d'Ursula K. Le Guin.
No m'agrada: Hi ha una part de la novel·la que se m'ha fet sobrera, i no he aconseguit arribar a entendre bé com encaixen dues parts amb tons tan diferents. Aquesta diferència tan estrident m'ha distret força de la lectura com a conjunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada