Solitud (#544)

Era un plor d'enyorança, d'avorriment, d'angoixa, d'agonia de l'ànima, que es perllongava estones i més estones, sense que logrés aturar-lo la voluntat ni el cansament; un plor que s'havia de buidar com una deu ofegadora, i que quan s'acabava de sa mateixa durada, morint lentament entre gemecs estroncats i romflets nasals, la deixava rendida i deslliurada alhora, però amb els ulls embotornats i un gran pes dolorós, com d'una bala de plom, entre cella i cella. 

Solitud de Víctor Català (1869-1966) es va publicar el 1905, i és una de les novel·les clàssiques més reconegudes de la literatura catalana i un clar exponent de la novel·la simbòlica pròpia del modernisme català. He de dir que de bones a primeres impressiona per la seva prosa immersiva, la precisió del seu llenguatge, i l'abast del viatge interior de la protagonista a partir d'unes premisses aparentment senzilles. La novel·la narra la història de creixement vital, més aviat de desvetllament, de la Mila, una jove de pagès recent casada que es trasllada a viure amb el seu marit a un ermitatge en un massís muntanyós, que Català va basar en el massís del Montgrí. La solitud de què parla el títol és més aviat simbòlica i metafòrica, ja que, a la seva nova llar, la Mila entrarà en contacte amb una sèrie de personatges locals que determinaran la seva vida irremeiablement. Tanmateix, haurà d'aprendre a resoldre per si mateixa la seva pròpia insatisfacció vital i pair els desenganys que li portarà la seva nova vida, perquè en un món en què una dona no pot prendre decisions per si mateixa, ni tan sols sobre el seu propi cos, desviar-se de la norma del que està establert pot portar-la a pagar un preu molt alt per la seva llibertat. 

De bones a primeres, la Mila ha d'afrontar la seva frustració personal en veure's atrapada en un matrimoni sense sexe, situació que, a més, l'allunya de l'anhelada maternitat. No se'ns donen explicacions sobre els possibles motius de la inapetència del marit, el Matias, però aviat ens adonarem que la novel·la es construeix bàsicament a través de la relació entre la Mila i diversos homes que transiten el paratge muntanyós al voltant de l'ermita. No és que ells puguin satisfer els desitjos de la protagonista tampoc ni, de fet, que hi hagi gaire acció en una narració que té lloc, principalment, dins la ment de la protagonista. Tanmateix, tots aquests homes aniran esdevenint emblemes de diverses sexualitats desviades, o bé per excés, o bé per defecte, o bé per aparences enganyoses o per representar un ideal de puresa o perfecció inassolible. És a través del mestratge del pastor Gaietà que la Mila entrarà en contacte amb la muntanya i descobrirà els seus secrets, canalitzats també a través de les rondalles que ell li explica i que reflecteixen simbòlicament els seus predicaments, sempre de formes subtils i elusives. Així doncs, la identificació de l'individu amb el paisatge com a força vital i quasi animada és una idea que Català pren del vitalisme maragallià, i esdevé un dels eixos principals del modernisme simbolista. 

D'altra banda, tot i la seva potent càrrega simbòlica, la novel·la es basa en el realisme costumista, a través del retrat de les vides dels pagesos amb unes descripcions vívides i directes, quasi pictòriques, i l'aposta per recrear la parla local, especialment a través del personatge del pastor. Aquest doble vessant de la novel·la, un de simbòlic i psicològic i un de més realista i costumista, que es combinen i es complementen a la perfecció, és part de la complexitat del llibre i del que contribueix al seu estatus de clàssic. En certs moments de la lectura m'ha recordat Terra baixa de Guimerà precisament per aquest motiu. No és fins al final de la novel·la que l'acció es comença a posar en marxa i tenen lloc els esdeveniments més crucials per a l'argument. Tanmateix, la tensió s'ha anat construint poc a poc, de forma que visions, somnis, comentaris i experiències que han tingut lloc anteriorment des del punt de vista de la protagonista prendran tota la seva rellevància de cara a aquest desenllaç. És una novel·la del tot recomanable, que no esgota la seva riquesa ni la seva capacitat de suggestió en una sola lectura. 

Sinopsi: La novel·la té lloc durant uns mesos en una ermita de muntanya des del punt de vista de la nova ermitana, la Mila, que s'hi acaba de traslladar amb el seu marit Matias. La dona se sent molt sola en aquest nou ambient, i establirà una relació d'amistat amb un pastor que li ensenyarà la saviesa de la muntanya, alhora que canalitzarà la seva maternitat frustrada a través del seu amor pel Baldiret, un infant del mas veí que ajuda el pastor. Paral·lelament, en Matias haurà de pensar alguna forma per guanyar diners en un lloc desolat com l'ermita, i ho farà associant-se amb un personatge feréstec i sinistre anomenat Ànima, que anirà revelant poc a poc les seves intencions. 

M'agrada: La construcció d'una tensió sostinguda al llarg de la novel·la, que no s'acaba alliberant fins al desenllaç, i el creixement interior de la protagonista, que s'haurà de revelar, bàsicament, a si mateixa.