Aquesta novel·la de l'autor nigerià Chinua Achebe (1930-2013) es va publicar per primer cop l'any 1960 i és la darrera entrega de la trilogia africana del seu autor. Originalment es va publicar en segon lloc, perquè és la seqüela de Things Fall Apart, però algunes edicions reordenen el segon i tercer volums per l'ordre cronològic en què se situa l'acció de cada novel·la. Si Tot se'n va en orris ens situava a finals del segle dinou amb els primers contactes del poble Ibo i els colonitzadors britànics, i Arrow of God es trasllada als anys vint amb el poder colonial ja més consolidat, aquí a No Longer at Ease ens trobem a finals dels anys cinquanta, en un moment en què la independència de Nigèria ja és a tocar. Els antics administradors britànics es troben en retirada, i veuen amb recel l'ascens professional i social dels joves educats com el protagonista, l'Obi Okonkwo, el nét del protagonista de Tot se'n va en orris.
L'Obi ha estudiat a Gran Bretanya gràcies a un préstec d'una associació d'ancians del seu poblat, Umuofia, que han recollit els diners a base de grans esforços. Tot i que havia d'estudiar Dret, finalment acaba estudiant Filologia Anglesa, i quan torna a Nigèria s'instal·la a Lagos per treballar com a funcionari del govern. Ben aviat comença a perdre el control de les seves pròpies finances a causa d'una sèrie de circumstàncies desafortunades: a causa d'un conflicte generacional i del seu orgull ferit rebutja la pròrroga per retornar el préstec que li ofereixen els ancians i decideix començar-lo a tornar immediatament, la seva família necessita ajut econòmic per pagar l'educació del seu germà petit, i el cotxe que es compra només arribar a la ciutat per poder ostentar el seu nou estatus social li comporta més despeses que no pas s'esperava inicialment. El conflicte entre els valors tradicionals del poble Ibo i la civilització occidental també intervé a la seva vida quan decideix casar-se amb la Clara, que pertany a una casta proscrita per al seu poblat i, per tant, la seva relació amb ella esdevé un tabú insalvable per a la comunitat a la qual pertany, fins i tot per als seus propis pares, conversos al cristianisme.
Aquesta situació se'ns va desplegant a poc a poc al llarg de tota la novel·la, a mesura que Obi es va complicant la vida gradualment, i tots els seus problemes van revelant-se a mig camí entre la fatalitat i el patetisme. La novel·la obre amb l'Obi compareixent davant d'un jutge per haver acceptat suborns, i a partir d'aquest punt l'acció retrocedeix als orígens del protagonista i ens en va explicant totes les circumstàncies que han portat a aquest desenllaç. Per tant, com li havia passat al seu avi a la primera novel·la, ens trobem davant d'una altra davallada a la misèria moral i material d'un altre personatge poderós, causada per una combinació malastruga d'orgull i ambició desmesurats i conflictes culturals provocats pel colonialisme que eclosionen en drames generacionals i dilemes entre modernitat i tradició a les vides dels protagonistes. Però Things Fall Apart seria la tragèdia i No Longer at Ease seria la farsa. O, com el seu protagonista proposa, en un gir metatextual, al tribunal que l'examina per tal de donar-li el càrrec, potser hem de reavaluar el que coneixem com a tragèdia i crear-ne un concepte més prosaic i no tan romantitzat: considerar tragèdia totes aquelles petites mesquineses del dia a dia que poden enfonsar una persona normal navegant en un sistema corrupte en comptes d'intentar emmirallar-nos en els guerrers i les grans paraules del passat.
Okonkwo és un jove prometedor dels seus temps: convençut que les tradicions ancestrals han passat a la història i que el futur es troba en mans de la nova elit educada que prendrà les regnes del país un cop arribi la independència, és prou idealista per pensar que la corrupció i els suborns són una marca de la generació anterior, i que una colla d'intel·lectuals idealistes i moralment purs podran portar les masses ineducades pel bon camí. Hi ha una part de seny en el seu raonament: davant dels nostres ulls comencen a desfilar una sèrie de personatges secundaris que conformen una sàtira despietada del sistema colonial tal com funciona a la pràctica. D'una banda, trobem una colla de funcionaris negres veterans que adopten un rol servil envers els seus patrons blancs, i d'altra banda aquests, encarnats en el superior d'Okonkwo al departament d'ensenyament, Mr. Green, que veuen amb incredulitat i recel la igualtat que reclamen els joves funcionaris negres que tornen de la metròpoli amb una educació universitària. El problema no és la corrupció que veuen com a tret distintiu dels africans, sinó que són incapaços de veure com aquesta corrupció és inherent al sistema que ells mateixos han construït en sòl africà, i que els molesten precisament els mateixos privilegis i suborns que ells consideraven com a dret propi quan manaven. I aquesta també és la ceguesa bàsica d'Obi, que s'imagina que pot mantenir-se pur i intocable en un sistema podrit per dintre.
No Longer at Ease és una conclusió magnífica per a la trilogia, en tant que és la seva entrega més amena i entretinguda, i recull en tota la seva complexitat els conflictes i debats que ja havien estat plantejats en les altres dues entregues. Els conflictes entre modernitat i tradició, entre colonitzadors i colonitzats i entre individu i comunitat es posen aquí sota la perspectiva dels anys que han passat i en l'escenari d'un poder colonial que a la pràctica ja està trontollant. Que aquest sistema s'enfonsi arrossegant per davant les il·lusions i ambicions de gent com l'Obi Okonkwo és un fet que conté un component tràgic, com la veu narrativa no s'està de fer notar, però a la vegada la narració és la més satírica de la trilogia i hi ha moments d'una comicitat velada que fan de molt bon llegir en contrast amb la seriositat de les altres dues entregues.
Sinopsi: A finals dels anys cinquanta, Obi Okonkwo torna a Nigèria des d'Anglaterra després d'haver-se graduat a la Universitat. Després de passar unes oposicions, accedeix a un càrrec de funcionari per al govern, en un moment en què el sistema colonial s'està començant a adaptar a l'elit de joves africans educats, que ocuparan posicions de poder un cop el país sigui independent. L'estil de vida de Lagos no pot ser més diferent que el món de tradicions ancestrals i tabús culturals que ha deixat enrere al seu poble natal, Umuofia, però d'altra banda hi està en deute perquè han estat els seus habitants que li han pagat els estudis. Aviat aquest conflicte s'agreujarà davant la impossibilitat de casar-se amb una noia d'una casta prohibida, i el descontrol en què cauran les seves finances personals.
M'agrada: La seva aposta per l'humor en determinats moments de la trama, sense abandonar el to seriós dels conflictes generacionals proposats ni trair la seva complexitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada