El vell món es resisteix a morir, sembla. Expansionisme desvergonyit que mai no ha amagat els seus colors autèntics. Les referències de periodistes i polítics a la segona guerra mundial no semblen fortuïtes, en aquest context: és tan sols que a les dues guerres mundials Rússia es trobava al bàndol convenient per als aliats. La situació internacional d'Europa i la seva capacitat d'acció tampoc no són les mateixes avui dia que aleshores.
El govern rus exhibeix un dobleparlar terrorífic en els seus comunicats sobre la guerra que ha iniciat. Orwell no s'equivocava. Com més es parla de pau i de sortida diplomàtica, més morts sobre la taula. Recordem que tot això va començar fa anys, amb les dues onades de revoltes ciutadanes ucraïneses (revolució taronja el 2004 i Euromaidan el 2013), que reivindicaven una Ucraïna europea i canvis estructurals en la política ucraïnesa. La resposta a aquests fenòmens socials ha estat sempre immediata, violenta i imposada des de Rússia.
https://www.dw.com/en/russia-launches-massive-invasion-of-ukraine-live-updates/a-60893588
A part de tot això, un apunt sobre identitats nacionals: al cor del concepte de nació hi ha una comunitat lingüística. Històricament, s'ha intentat diluir la llengua ucraïnesa referint-s'hi despectivament com a dialecte del rus, però, tot i que comparteixen família, ambdues llengües són sistemes molt diferenciats. Artistes ucraïnesos reivindiquen avui dia tornar a escriure cançons en ucraïnès per superar el mite de la "llengua de pagesos" estès durant la Unió Soviètica, en què el rus es va imposar com a "llengua de cultura". La política lingüística ucraïnesa contribueix a anivellar aquesta discriminació històrica: per exemple, fent obligatòria la versió en ucraïnès de totes les publicacions que es facin als mitjans de comunicació.
Tradueixo literalment del reportatge de Daniel Estrin i Olena Lysenko a la NPR, que val molt la pena de llegir:
Rússia afirma falsament que Ucraïna oprimeix els parlants natius de rus. Els ucraïnesos diuen que estan provant de construir una identitat nacional. Durant segles, sota l'imperi rus i després amb la Unió Soviètica, l'ucraïnès es va estereotipar com a llengua de pagesos. El rus es va promoure com a llengua de cultura. "Tenim el que anomenaríem complex d'inferioritat," diu Taras Schevchenko, teclista i percussionista del grup de folk electrònic ucraïnès Go_A. "La gent, sense ni tan sols haver escoltat la música ucraïnesa, pensen que és dolenta, i que no interessa, i que no val la pena escoltar-la."
El cas ucraïnès contrasta fortament amb el retrocés de la llengua bielorussa, que està en una posició de vulnerabilitat extrema després d'un segle de polítiques dirigides a imposar el rus a la vida pública.
https://greekreporter.com/2022/02/22/russian-ukrainian-languages/
https://www.languagesoftheworld.info/language-policy/belarusian-language.html
Actualitzo el 19 d'abril:
Sobre l'emergent indústria editorial ucraïnesa, i la guerra cultural amb els gegants editorials russos:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada