"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

7 d’abril de 2021

Kokoro (#363)

- No m'agrada discutir. Els homes es diverteixen discutint per discutir. No m'explico com podeu passar tant de temps parlant i parlant com si brindéssiu amb copes buides.
Van ser paraules fortes, tot i que no em van sonar xocants. La dona del sensei no era prou moderna per mostrar-me la seva intel·ligència i revelar el seu amor propi. Em feia la impressió que ella s'estimava més el que està submergit dins del cor de les coses.

Aquesta novel·la de l'autor japonès Natsume Sōseki es va publicar per primer cop el 1914, i ha esdevingut amb el temps un moment fundacional de la novel·la japonesa moderna. El període Meiji es va caracteritzar per l'obertura del país a Occident, després de segles d'aïllament de l'exterior, que havien tingut lloc per tal d'evitar la colonització occidental que havien patit molts altres països orientals. A partir de 1868, l'emperador Meiji recupera el poder a la pràctica en acabar el domini dels shogun, o líders guerrers feudals, i s'obre una etapa de modernització política, social i industrial, que portaran el país a convertir-se en una potència econòmica i política mundial. L'emperador Meiji va morir el 1912, i en aquest moment la societat japonesa mira enrere i fa balanç d'aquest període de canvis radicals. La mort de Meiji també va venir marcada pel suïcidi ritual del general Nogi, un veterà de l'exèrcit imperial que va atribuir aquest acte a la vergonya provocada per un fracàs militar de dècades enrere, i que reflectia la tradició dels samurai d'immolar-se en senyal de respecte després de la mort del seu senyor. Aquests fets van impactar en les consciències de la generació d'escriptors japonesos a la qual pertanyia Sōseki i, tot i que figuren en la novel·la només de forma marginal i anecdòtica, configuren el rerefons dels conflictes que els seus protagonistes han d'afrontar. Amb la novel·la occidental, aquests autors van descobrir el concepte de l'individualisme forjat pel romanticisme alemany i britànic, però, més que assumir-lo literalment, van entrar-hi en una mena de conflicte dialèctic, i de seguida van passar-lo pel filtre dels valors japonesos tradicionals. Si per a la tradició japonesa l'individu no és res més que en la mesura que forma part d'una comunitat ben cohesionada i sostinguda per unes relacions familiars, patriarcals i polítiques tradicionals, l'individualisme dels japonesos moderns esdevé una mena de revisió crítica d'aquesta societat. Els joves estudiants es consideren capaços de valorar la societat dels seus pares i veure'n les mesquineses i les corrupcions morals, de forma que aquest nou individu es troba a cavall entre la modernitat i els antics valors d'honorabilitat i cavallerositat d'un individu fort i independent, però sacrificat al bé de la societat, com el monjo o el guerrer. El mateix Natsume Sōseki va viure una decepció familiar similar a la d'un dels personatges d'aquesta novel·la, tot i que no és ben bé fins al final del relat que quedarà palès l'abast de les implicacions d'aquesta traïció. Kokoro és una novel·la que es desenvolupa a un ritme lent i pausat, i en què l'acció es concentra quasi exclusivament en el seu últim terç, quan es produeix el flashback a la joventut del protagonista, descobrim el terrible secret que amaga en el seu passat i arribem a comprendre millor la situació d'aïllament i ostracisme social que viu en el present. En aquest sentit, és una novel·la que esdevé molt més completa en rellegir-la que no en llegir-la per primer cop, i que precisament al final revela una estructura perfecta, en tres actes, que equilibra perfectament el joc de relacions psicològiques entre aquests personatges. Durant la primera part de la novel·la, un jove estudiant universitari estableix una relació d'amistat o mestratge amb un intel·lectual retirat, a qui anomena sensei en senyal de respecte. L'estudiant comença a intuir que el sensei guarda alguna mena de secret sobre el seu passat: la seva misantropia i el seu aïllament de la societat no tenen una explicació directa a simple vista. L'esposa del sensei sembla resignada als canvis d'humor i als silencis del seu marit, i prova d'explicar-los en el seus propis termes. Durant la segona part de la novel·la, l'estudiant viatja al poble dels seus pares per assistir a la malaltia terminal del seu pare. Aquí és on entra en conflicte amb els usos més tradicionals dels seus pares, i les expectatives que aquests tenen respecte d'ell i el seu germà. L'acció d'aquesta segona part queda interrompuda per una carta sobtada del sensei, en què aquest li relata a l'estudiant el seu propi passat, amb un tràgic secret dels seus anys de joventut que ha marcat directament tota la seva vida fins al present. És aquí on es produeix el gir de la novel·la, i on ens adonem que el protagonista potser no era una figura tan heroica o admirable com s'hauria pogut pensar al començament. És en aquest moment de reconeixement final en què Sōseki es mostra més crític amb el seu propi protagonista, en tant que confronta la seva fatal decisió vital, de fet, amb els conceptes orientals de l'honor i el deshonor. Cal llegir aquesta novel·la, per tant, provant d'entendre'n el context històric i cultural, i veure les motivacions dels personatges a través d'aquest filtre en comptes de provar d'encabir-les en el marc dels valors o de la psicologia occidentals. És per això que Sōseki aconsegueix un equilibri brillant entre aquestes dues tradicions que prova de fer dialogar: si bé influït per la cultura occidental a l'hora de caracteritzar els seus personatges psicològicament, i a l'hora de presentar-los dilemes que els enfronten a una visió rígida de les normes i tradicions orientals, aquests acaben defensant o reafirmant els valors tradicionals de la societat japonesa a través dels seus ideals i de les seves decisions - o de les seves incapacitats i frustracions, també, a l'hora de posar-los en pràctica. 

Sinopsi: La trama ens presenta la relació de coneixença i amistat que es desenvolupa entre un estudiant universitari i un intel·lectual retirat a qui anomena sensei. Al principi l'estudiant queda enlluernat pel seu mestre i per la idíl·lica relació que sembla mantenir amb la seva esposa, però aviat comença a sospitar que guarda algun secret sobre el seu passat. Aquest secret no se'ns acaba revelant fins a la darrera part de la novel·la, de forma que acaba posant llum sobre l'actitud i la situació presents del sensei. 

M'agrada: M'ha agradat molt veure com guanya aquesta novel·la en la relectura. La complexitat de la caracterització psicològica dels personatges, que es troben enfrontats a dilemes que als occidentals ens poden semblar estranys, però que adquireixen tot el seu sentit dins del context històric i cultural en què se situa la història. 

Cap comentari:

Publica un comentari

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons