- Que el lema de la protesta hagi de ser precisament "No puc respirar" diu molt del sistema polític estatunidenc, així com també la resposta del seu president. L'esclat de la violència física només en reflecteix una de més profunda, estructural i simbòlica, que el sistema exerceix implacablement contra aquells a qui assenyala.
https://www.theguardian.com/us-news/2020/jun/02/abuse-of-power-global-outrage-grows-after-death-of-george-floyd
- Val la pena llegir el següent article d'opinió sobre l'examen de consciència que hem de fer els blancs d'arreu del món a l'hora de protestar "quan es posa de moda":
- Mentre el cap de l'estat espanyol es preocupava (molt) pel futur de la tauromàquia, la setmana passada ens portava les protestes dels treballadors pel tancament de les plantes catalanes de Nissan, amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball que comporta la decisió de l'empresa automobilística. La notícia ens parla de les interseccions entre l'empresa privada i el diner públic, en un sector industrial que afronta reptes decisius per al seu futur:
- I canviant de tema, més reflexions: que la Guàrdia Civil farcia els seus informes de falsedats ho sabíem des del cas de l'1 d'octubre, el d'Altsasu o el dels CDR, però aleshores ho feia, pel que es veu, amb la "confiança" de les autoritats espanyoles i la connivència de jutges disposats a comprar els seus relats per tal d'assenyalar l'enemic intern, encara que fos injustament. La paradoxal "pèrdua de confiança" es produeix quan les mentides apunten el govern espanyol mateix amb el cas de la manifestació del 8 de març.
- I sense canviar de tema, fa uns dies que vam conèixer l'informe d'Amnistia Internacional que demana al TC la suspensió de la pena de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. (Per cert, és força curiós l'ús que El País fa de les cometes):
- I avui mateix coneixem que l'Organització Mundial contra la Tortura estén el mateix prec en forma de carta oberta a les autoritats espanyoles:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada