Aquesta novel·la de 1987 de l'autor nigerià Chinua Achebe (1930-2013) és una lectura un punt complicada però que paga la pena en arribar al final. Desencantat amb el panorama polític a Nigèria després de la independència del país el 1963, dècades després Achebe en dóna una visió profundament crítica i distanciada, a moments fins i tot ratllant el cinisme, però també especialment informada del tipus d'elits poderoses que retrata, amb les quals Achebe havia tingut un contacte força estret en determinats moments de la seva vida pública.
La novel·la s'ambienta a la república fictícia de Kangan, amb capital a la ciutat fictícia de Bassa, i els protagonistes pertanyen a aquesta elit privilegiada i poderosa que s'ha criat sota l'ala protectora i interessada de la metròpoli. Educat a l'escola militar de Sandhurst a Anglaterra, Sa Excel·lència ha esdevingut el dictador de Kangan després d'un cop d'estat militar. L'envolten els seus amics de joventut: Christopher, convertit en ministre d'Informació; Ikem, crític amb el nou règim i aspirant a poeta que dirigeix el diari oficialista controlat pel govern, i Beatrice, secretària al ministeri de Finances i parella de Christopher. El seu estatus privilegiat i la seva formació en universitats britàniques els encega per veure els veritables problemes que assolen la república de Kangan: la corrupció és inherent al sistema, i és el tret fonamental dels successius governs fallits, tant civils com militars que, a més, es troben tan desconnectats de l'experiència de pobresa i desempara de les classes més baixes que acaben perpetuant una i altra vegada les mateixes crueltats com si fossin una necessitat inevitable. De fet, un dels personatges reconeix obertament que un cop els opressors britànics abandonen la colònia a la seva sort, l'única alternativa possible és posar un nou opressor al poder, perquè la població no està preparada per tenir el seu propi destí a les mans.
Aquest discurs paternalista no comença a trontollar fins ben entrada la novel·la, a mesura que aquesta ens relata el descobriment per part de Christopher i d'Ikem de la fal·làcia inherent a aquest pensament: Sa Excel·lència passa de ser percebut com un mal menor i necessari, un dictador domesticat, que no mossega, perquè ha estat educat en els antics valors cavallerescs anglesos, a ser reconegut com una veritable amenaça per a les seves vides precisament perquè els valors cavallerescs i els colonialistes són els mateixos. De riure les gràcies al dictador de torn a ser-ne la víctima hi va només un pas, i això no és una lliçó exclusiva de la història nigeriana. D'altra banda, la visió més lúcida i crítica de Beatrice, un punt més clarivident que la dels seus amics, també té els seus punts cecs: ressentida des de la infància contra la societat patriarcal a causa de la violència del seu pare, és incapaç de mirar les dones de classe baixa - la seva serventa domèstica i la parella d'Ikem - com a iguals a ella, i no serà fins més endavant que comenci a entendre-les amb més profunditat.
La trama es complica amb la presència d'una província rebel, Abazon, que es converteix en la font d'oposició principal al règim dictatorial. Abazon es veu assolada des de fa anys per una terrible sequera, i els seus líders tribals es troben desesperats per fer arribar les seves reivindicacions al govern central de Bassa. De fet, la veu dels ancians d'Abazon, canalitzada literàriament a través dels poemes èpics que n'elabora Ikem, es transforma en la metàfora més poderosa de tota la novel·la: oprimits al límit de la mort per un sol salvatge que es nega a enviar pluja, els habitants d'Abazon comprenen que la seva desesperació els pot fer arribar a qualsevol cosa perquè "porten la mort als ulls", igual que els seus avantpassats. De fet, se'ns suggereix en diversos moments de la novel·la que Sa Excel·lència està tallant-los els subministraments d'aigua i altres productes bàsics com a revenja per haver votat en contra en el referèndum per al seu mandat vitalici. I quan les coses es comencen a complicar, Ikem, Christopher i Beatrice començaran a observar de més a prop aquesta massa de classes baixes i oprimides que abans simplement havien ignorat, en el millor dels casos, o havien infantilitzat i donat per descomptada en el pitjor. La lliçó, però, resultarà més perillosa del que cap d'ells espera. Una novel·la molt lúcida i desafiant, que posa un mirall davant la política africana post-colonial per retratar-ne precisament totes les contradiccions.
Sinopsi: El dictador militar de la república de Kangan veu posat en entredit el seu poder després que la població hagi tombat en referèndum el seu mandat vitalici. L'amenaça més directa prové de la província d'Abazon, que es veu abandonada a la seva sort pel govern central davant d'una terrible sequera. Tanmateix, l'elit d'intel·lectuals i polítics que envolten el dictador i formen el seu gabinet són, paradoxalment, els que menys sospiten el perill que corren en expressar les seves opinions heterodoxes obertament, ja que s'han criat amb ell a les mateixes escoles i són vells amics de joventut. Al capdavall, el fet mateix d'haver convocat un referèndum al respecte és mostra de la seva bonhomia i cavallerositat del gran líder. Ara bé, l'amenaça real cap a les seves vides comença a fer-se més tangible, però, a mesura que Sa Excel·lència comença a otorgar més i més poder als seus serveis d'intel·ligència, que es comencen a transformar en una policia política en tota regla.
M'agrada: És una novel·la exigent, que desconcerta una mica d'entrada però que acaba tancant cercles i explicant els seus propis enigmes a mesura que avança. El seu desenllaç, rodó i satisfactori, m'ha semblat un dels seus punts més forts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada