"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

27 de juliol de 2019

El quartet d'Alexandria (#258)

En algun lloc al cor de l'experiència hi ha un ordre i una coherència que podríem arribar a sorprendre si fóssim prou atents, prou amants, o prou pacients. Hi serem a temps? 

Aquesta és una lectura que havia posposat durant molt temps, anys fins i tot, i que ara que he acabat puc dir que no deixa indiferent. És l'obra mestra de l'autor britànic Lawrence Durrell (1912-1990), i també cal reconèixer la seva importància en la literatura britànica del segle vint. L'experimentació tècnica i formal que el modernisme va iniciar als anys vint va arribar a un altre nivell quan, a partir dels anys cinquanta i seixanta, salta pels aires la pròpia noció de veritat o de subjecte narrador. Les quatre novel·les que conformen el Quartet d'Alexandria, publicades entre 1957 i 1960, i després com un sol volum el 1962, ens ofereixen versions diferents dels mateixos fets, sense arribar a aclarir amb precisió quina d'elles preval sobre les altres. Com un prisma que refracta la llum en diferents colors, la història dels protagonistes se'ns descompon davant dels ulls adquirint diferents matisos en funció de qui percep els fets i de la seva actitud en cada moment. El mirall és un dels grans símbols que domina tota la narració: els personatges es presenten davant de miralls, s'interroguen els uns als altres davant dels seus propis reflexos, i ens ofereixen perspectives, múltiples i variades en tot moment, sobre els seus papers en els mateixos fets. Les tres primeres entregues de la tetralogia, Justine, Balthazar i Mountolive, ens ofereixen aquest joc de perspectives fragmentades sobre el mateix argument. Als anys trenta a la ciutat d'Alexandria, Justine ens presenta l'afer sexual que s'estableix entre Darley, el narrador en primera persona, que és un mestre irlandès aspirant a escriptor que sobreviu a base de petites feines, i Justine, casada amb Nessim Hosnani, un ric home de negocis de la ciutat. Darley s'enamora de Justine perdudament, mentre traeix a la vegada la seva parella Melissa, una prostituta grega. A mesura que l'afer continua en el temps, Darley s'introdueix al cercle d'amistats dels Hosnani, mentre que comença a sospitar, amb una paranoia cada cop creixent, que Nessim planeja matar-lo. Cap al final de la novel·la es desencadena un desenllaç més o menys precipitat, que porta el protagonista a exiliar-se a una illa grega. La segona novel·la, Balthazar, ens ofereix el mateix relat des del punt de vista d'un altre personatge, Balthazar, un metge jueu que pertany al cercle d'amistats dels Hosnani. Després de llegir el contingut de Justine, Balthazar li envia a Darley un manuscrit propi que contradiu en determinats punts la versió que havíem vist a la primera novel·la. Les contradiccions comencen a fer-se patents a mesura que descobrim interessos secrets que movien els personatges i que Darley ignorava, que comencem a aprofundir en el caràcter i les motivacions d'alguns d'ells, i coneixem la resta de membres de la família Hosnani: Leila, la mare de Nessim, i el germà petit d'aquest, Narouz. A la tercera novel·la, Mountolive, Darley es desdibuixa totalment de l'argument i assistim a una narració en tercera persona des del punt de vista d'un altre protagonista, David Mountolive, un diplomàtic britànic que és destacat a Alexandria en la seva joventut, on s'allotja amb els Hosnani. Mountolive es converteix en amant de Leila, i aquesta relació el marca profundament durant tota la seva vida. Tanmateix, l'argument de seguida es torna polític: de seguida ens n'adonem que els fets que ja coneixíem de les dues anteriors novel·les encara tenien implicacions i motius molt més profunds del que pensàvem, i Darley acaba essent un peó insignificant en una trama d'espionatge i lluita pel control polític i econòmic en un Egipte colonial en què l'imperi britànic està començant a perdre poder i creix el nacionalisme egipci, canalitzat principalment a través de la fe musulmana. La minoria copta, a la qual pertanyen els Hosnani, i la dels jueus, a la qual pertanyen Justine i Balthazar, entre d'altres, tenen molts interessos en joc en aquest escenari. Els sacrificis que tots els personatges implicats hauran de realitzar, però, seran molt més durs del que semblaven al principi. És a Mountolive que el joc de miralls es desplega en la seva màxima amplitud: en determinats moments de la tercera novel·la assistim a escenes senceres que ja hem presenciat en les altres dues entregues, i que revelen importants diferències si fem l'esforç de tornar enrere i comparar els respectius moments de la narració. La quarta entrega, Clea, és la que rebla el clau a l'hora d'aportar un matís nou al conjunt. Aquesta és l'única entrega que esdevé una autèntica seqüela de les tres anteriors. La cronologia es trasllada ara al final de la segona guerra mundial, en què Darley, un altre cop narrador en primera persona, torna a Alexandria per retrobar-se amb Nessim, Justine, i la majoria dels altres personatges. Allà inicia una relació amb Clea, una artista que en el passat havia estat la seva amiga i confident. Si l'accent de les altres novel·les havia estat en la veritat com a qüestió de perspectiva, ara la quarta de les novel·les ens presenta la memòria defectuosa del protagonista. Des del primer moment observem els personatges coneguts profundament canviats, quasi irreconeixibles, i la pregunta central que es fa el protagonista és si realment han canviat d'aquesta forma o si el record que tenia d'ells era fragmentari, esbiaixat, o directament fals. Aquests canvis acabaran afegint noves llums i nous matisos al relat del passat, que caldrà posar un altre cop en perspectiva a la llum de tot el que s'ha esdevingut. Però més enllà de l'argument, que donaria per omplir un serial i que en determinats moments desafia la pròpia plausibilitat com a relat realista o històric, la tetralogia ens ofereix també moments de reflexió metatextual i literària molt interessants, i que revelen molt també de l'actitud vital de l'autor mateix. El quartet d'Alexandria és també una novel·la sobre la relació entre l'art i la vida, que reflexiona sobre si es poden tenir ambdues coses a la vegada o si sempre s'ha de sacrificar una de les dues per tal de poder preservar l'altra. És també una pregunta constant i oberta sobre l'amor, el sexe, i les relacions humanes: l'argument ens presenta una cadena quasi interminable d'amors no corresposts, en què cada personatge haurà d'invertir un esforç en la relació que no es veurà compensat sinó de forma subsidiària i inesperada. La pregunta que acaba planant sobre el text a propòsit d'aquest tema és si realment es pot arribar a l'altre estimat o tota relació està condemnada a ser un impuls narcisista vers un mateix. No és la lectura que recomanaria a tothom, i entre els seus defectes destacaria les parts del text que han envellit pitjor: el seu tracte obert i desinhibit de la sexualitat traspassa línies vermelles quan es tracta la pederàstia o la prostitució infantil d'una forma frívola, i hi ha moments en què el racisme i la misogínia del text, hàbilment velats, es llegeixen entre línies a través de les actituds dels personatges. És cert que la novel·la fa molt per retratar una època i un escenari que han passat a la història, i és fàcil imaginar-se com aquestes actituds i situacions podien ser habituals als anys trenta en una ciutat altament cosmopolita a cavall entre orient i occident. Ara bé, comprendre-ho tot no vol dir haver de perdonar-ho tot, i això es fa especialment punyent en un relat que ens convida precisament a explorar multiplicitat de perspectives. És una lectura complexa i monumental, que reclama temps i esforç per part del lector i que no acomodarà lectors deixats o mandrosos: hi ha passatges més interessants i d'altres de més feixucs, i haver arribat fins al final és una experiència variada, a moments gratificant i a moments agredolça. 

Sinopsi: A la ciutat d'Alexandria al llindar de la segona guerra mundial, un grup de diplomàtics britànics es relacionen amb ciutadans acomodats de la ciutat, amb artistes i bohemis, gent del ram de la prostitució i del món de l'espectacle i amb il·luminats religiosos de sectes obscures. El protagonista, un aspirant a escriptor, inicia una relació tortuosa amb una senyora de l'alta societat de la ciutat, Justine Hosnani, que a la vegada l'introdueix als seus cercles d'amistat. Tanmateix, a mesura que anem descobrint diferents perspectives sobre els mateixos fets, el relat anirà presentant facetes insospitades i insospitables sobre les autèntiques identitats dels personatges i els seus interessos ocults. 

M'agrada: És una lectura que acompleix tot el que promet, fins i tot amb escreix, i es fa una experiència tan completa i complexa com la seva pròpia estructura, fragmentada, variada i difícil de reconstruir. 

No m'agrada: És una experiència desigual i a estones feixuga, que conté prou al·licients com per seguir llegint, però que envelleix malament en certs moments. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons