La sentència del tribunal de La Haia sona a decisió salomònica. Dir que tots dos bàndols (Sèrbia i Croàcia) van cometre crims de guerra contra l'altre sembla la decisió més assenyada, tot i que potser només sigui la més òbvia. En part evita definir o enfocar de forma frontal el sinistre elefant a l'habitació europea en què s'ha convertit el conflicte dels Balcans. Em pensava que l'expressió "neteja ètnica" s'havia encunyat precisament en l'època dels fets com a eufemisme per referir-se a la possibilitat d'un genocidi sense fer servir la paraula "genocidi". Perquè aquest cop la notícia té a veure amb la paraula, i en com fem un judici per determinar si uns fets donats encaixen dins la prèvia definició i caracterització de què és "genocidi", i no per explicar, o donar un nom, als fets en qüestió.
Em sembla que en el cor de la notícia hi ha el risc de tocar la singularitat del cas del genocidi dels jueus a càrrec de la maquinària de matar dels nazis. De la notícia es deriva que "neteja ètnica" i "genocidi" no són el mateix: la primera es refereix a crims de guerra, actes de barbàrie (no sabem fins a quin punt planificats) que sorgeixen en determinat moment dins del conflicte bèl·lic, mentre que la segona categoria té més a veure amb el record de l'Holocaust jueu. Si no hi ha camps de concentració, ordres escrites, burocràcia, etc. no podem provar que hi havia la intenció d'eliminar un poble sencer per motius ètnics. En paraules del jutge: "Els actes de neteja ètnica poden formar part d'un pla genocida, però només si hi ha intenció de destruir el grup-objectiu". Per tant, el que no s'explica és en què queden els actes de neteja ètnica quan no es revela aquest pla genocida. La conclusió sembla ser: tot i que es van produir determinats fets, no podem determinar amb quina intenció es van produir realment. D'acord, sabem el que no sabem.
Tanmateix, si reduïm la guerra dels Balcans a esclat de barbàrie premoderna, estem llançant una ombra sobre el cor mateix d'Europa. Acceptem la singularitat del cas del genocidi dels jueus però, en aquest cas, haurem de començar a explicar en què consisteix la singularitat de les neteges ètniques als Balcans. Em recorda la ironia amb què Žižek denunciava que els Balcans sempre comencen més avall, perquè en últim terme aquesta frontera imaginària separa els Balcans de l'Europa civilitzada.
Tanmateix, si reduïm la guerra dels Balcans a esclat de barbàrie premoderna, estem llançant una ombra sobre el cor mateix d'Europa. Acceptem la singularitat del cas del genocidi dels jueus però, en aquest cas, haurem de començar a explicar en què consisteix la singularitat de les neteges ètniques als Balcans. Em recorda la ironia amb què Žižek denunciava que els Balcans sempre comencen més avall, perquè en últim terme aquesta frontera imaginària separa els Balcans de l'Europa civilitzada.
Potser algun dia, en lloc de veure si els fets es corresponen amb el nom o la definició que ja tenim, ens aturarem a analitzar què va passar i inventarem un nom nou per descriure'ls. Malauradament, la impressió és que els llibres d'història sempre arriben massa tard.
http://www.bbc.com/news/world-europe-31104973
Article força aclaridor de Žižek sobre la guerra dels Balcans, i molt aclaridor sobre l'equidistància d'occident respecte del conflicte. Data de 1992:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada