Aquest llibre de l'antropòleg francès Marc Augé m'ha sorprès especialment perquè no és gaire difícil de llegir, i es fa força curt. Tot i que és antic (aquesta edició en castellà va ser publicada el 1996, i no sembla que hagi estat reeditat), val la pena el plantejament que fa sobre l'antropologia en l'època actual, després del que l'autor anomena "la mort de l'exotisme", i que es refereix a l'estudi etnològic en temps colonials, o a partir de plantejaments colonials, que fan de l'altre un subjecte exòtic per a l'observador occidental, però que a la vegada no permeten plantejar el mateix exercici en l'altra direcció. Per això l'autor fa una volta a la pregunta, no sols per preguntar com "els altres" ens deuen veure a "nosaltres" sinó també, a la vegada, si no seria important girar la lent envers nosaltres mateixos, i estudiar les societats occidentals actuals amb el mateix interès antropològic que s'ha dedicat en el passat a "les altres" cultures.
Per tant, la proposta es basa en crear una "antropologia generalitzada" del que tradicionalment eren estudis etnològics diversos. El plantejament d'Augé al llarg del llibre és que la pregunta pels altres és bàsica en tant que delimita i determina la realitat social: ens definim com a comunitat en contraposició als altres, tant externs (l'estrany, l'estranger) com interns (les diferenciacions d'estatus social o de sexe dins la pròpia comunitat). D'aquesta manera, el títol del llibre, com s'explica a la introducció, adquireix una doble significació: el sentit dels altres és, com un sisè sentit, la capacitat que tenim de percebre'ls. D'altra banda, el sentit dels altres és el sentit, el món de relacions simbòliques, que els altres creen a partir de la seva realitat social.
Continguts: El capítol 1 planteja la pregunta sobre l'altre des de la seva problematicitat en les ciències humanes: el fet que l'observador s'ha de situar a la vegada fora i dins de la realitat observada. A partir d'aquí, aquest capítol fa un repàs sobre diferents definicions de cultura donades per diferents teories antropològiques al llarg del segle vint. Aquestes observacions inicials porten al primer plantejament de qüestions centrals en el llibre: l'aparició de l'alteritat dins dels grups socials, i a la vegada, la pluralitat de la identitat individual. El capítol 2 fa la distinció entre dos tipus de relacions d'alteritat: la de l'individu amb la seva societat, i la d'una societat respecte a una altra. El capítol 3 planteja la possibilitat d'una investigació etnològica de la pròpia realitat social enlloc de la dels altres. També ofereix certes observacions metodològiques, especialment pel que fa a la història de l'etnologia i el seu lloc després de la mort de l'exotisme: en descobreix l'etnocentrisme quan observa que les cultures no són sistemes aïllats ni estàtics. De la mateixa manera, l'individu també és problemàtic tant en la seva especificitat com en la seva determinació social. Aquest capítol també critica el relativisme actual de l'anomenada societat "policultural", en constituir una simplificació del que cada cultura conté. El capítol 4 explora el tema de la normativitat, per tal de mostrar com la definició de la "desviació" dins la pròpia cultura és diferent de la diferenciació de l'estrany o l'estranger. D'aquesta forma, queden clars els dos tipus d'alteritat, en tant que cada cultura és un sistema tancat en si mateix i Augé es mostra escèptic pel que fa a la possibilitat de traduir una cultura als termes d'una altra. El capítol 5 fa la distinció entre coneixement i reconeixement per tal de determinar els problemes de delimitació i utilitat de les ciències humanes, en aquest cas especialment l'etnològica. El capítol 6 parla de la dimensió espacial de la cultura humana, i condensa breument la seva coneguda teoria dels llocs i els no-llocs antropològics.
M'agrada: El punt de vista és molt interessant, sobre tot pel que fa a observar les societats occidentals contemporànies i a la crítica a les visions tradicionals de l'etnologia sobre la cultura dels altres.
No m'agrada: En alguns punts les digressions, tot i que interessants, es fan una mica confuses fins que no es recupera el fil principal. M'ha desanimat una mica el seu pessimisme respecte a les societats multiculturals i la possibilitat real de "traduir" o entendre la cultura dels altres. És cert que la situació a França no ajudava gaire, especialment en el moment en què es va escriure el llibre (auge dels posicionaments racistes de Jean Marie le Pen). Però és clar, la impressió encara és més negativa si tenim en compte que en l'actualitat la situació no ha millorat gaire tampoc.
Continguts: El capítol 1 planteja la pregunta sobre l'altre des de la seva problematicitat en les ciències humanes: el fet que l'observador s'ha de situar a la vegada fora i dins de la realitat observada. A partir d'aquí, aquest capítol fa un repàs sobre diferents definicions de cultura donades per diferents teories antropològiques al llarg del segle vint. Aquestes observacions inicials porten al primer plantejament de qüestions centrals en el llibre: l'aparició de l'alteritat dins dels grups socials, i a la vegada, la pluralitat de la identitat individual. El capítol 2 fa la distinció entre dos tipus de relacions d'alteritat: la de l'individu amb la seva societat, i la d'una societat respecte a una altra. El capítol 3 planteja la possibilitat d'una investigació etnològica de la pròpia realitat social enlloc de la dels altres. També ofereix certes observacions metodològiques, especialment pel que fa a la història de l'etnologia i el seu lloc després de la mort de l'exotisme: en descobreix l'etnocentrisme quan observa que les cultures no són sistemes aïllats ni estàtics. De la mateixa manera, l'individu també és problemàtic tant en la seva especificitat com en la seva determinació social. Aquest capítol també critica el relativisme actual de l'anomenada societat "policultural", en constituir una simplificació del que cada cultura conté. El capítol 4 explora el tema de la normativitat, per tal de mostrar com la definició de la "desviació" dins la pròpia cultura és diferent de la diferenciació de l'estrany o l'estranger. D'aquesta forma, queden clars els dos tipus d'alteritat, en tant que cada cultura és un sistema tancat en si mateix i Augé es mostra escèptic pel que fa a la possibilitat de traduir una cultura als termes d'una altra. El capítol 5 fa la distinció entre coneixement i reconeixement per tal de determinar els problemes de delimitació i utilitat de les ciències humanes, en aquest cas especialment l'etnològica. El capítol 6 parla de la dimensió espacial de la cultura humana, i condensa breument la seva coneguda teoria dels llocs i els no-llocs antropològics.
M'agrada: El punt de vista és molt interessant, sobre tot pel que fa a observar les societats occidentals contemporànies i a la crítica a les visions tradicionals de l'etnologia sobre la cultura dels altres.
No m'agrada: En alguns punts les digressions, tot i que interessants, es fan una mica confuses fins que no es recupera el fil principal. M'ha desanimat una mica el seu pessimisme respecte a les societats multiculturals i la possibilitat real de "traduir" o entendre la cultura dels altres. És cert que la situació a França no ajudava gaire, especialment en el moment en què es va escriure el llibre (auge dels posicionaments racistes de Jean Marie le Pen). Però és clar, la impressió encara és més negativa si tenim en compte que en l'actualitat la situació no ha millorat gaire tampoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada