Aquesta novel·la de 2023 és el debut literari de l'autora alemanya Charlotte Gneuss, que recrea l'ambient de persecució política i de vigilància dels ciutadans per part de l'estat dins la República Democràtica Alemanya, amb govern comunista després de la partició d'Alemanya en dos blocs separats. Gneuss va néixer al cantó occidental després de la reunificació, però els seus pares havien fugit de Dresden, al bloc oriental, poc abans de la caiguda del mur de Berlín. La novel·la va venir acompanyada de la controvèrsia, a Alemanya, sobre si una persona que no havia conegut els fets de primera mà podia fer una novel·la sobre l'experiència de viure a l'Alemanya Oriental; tanmateix, la bona rebuda que ha gaudit la novel·la tant per part del públic com de la crítica sembla que ha dissipat totes aquestes precaucions. No sé fins a quin punt la recreació de l'ambient que fa Gneuss és del tot acurada, però a simple vista sembla força sòlida, i es basa en els records dels familiars de l'autora i la seva pròpia investigació. El que en puc dir és que a mi el resultat m'ha semblat força convincent, no tan sols per la descripció de la societat de l'època, i els dilemes en què es troben els ciutadans a causa de la situació política, sinó també per la trama mateixa de la novel·la, construïda a base d'un misteri que se'ns va oferint a petites pinzellades, i que ens porta amb un ritme ferm i creixent fins a un desenllaç que en lliga els caps.
La trama ens situa a Gittersee, un districte miner als afores de Dresden, a mitjans dels anys setanta. La Karin Köhler té setze anys i està enamorada d'un noi de la seva edat, en Paul, que tot d'un plegat desapareix sense deixar rastre, després de convidar la Karin a acompanyar-los, a ell i a un amic, en Rühle, a passar un cap de setmana de festa a Txèquia. A partir d'aquesta desaparició, dos agents de la policia política es presenten a casa seva per detenir-la i interrogar-la, convençuts que la Karin sabia coses de la intenció d'en Paul d'escapar a la part occidental. A partir d'aquest moment, s'establirà una relació angoixosa i sinistra entre la Karin i el detectiu de l'Stasi encarregat de seguir-la i interrogar-la periòdicament, que a estones recorda lleugerament la premissa argumental de Milkman, d'Anna Burns. Al seu voltant, la família comença a desmuntar-se, a causa de l'alcoholisme del pare i la infelicitat de la mare, que havia tingut la Karin quan era adolescent. D'altra banda, la noia també comença a veure com trontollen les seves amistats: la seva amiga Marie se'n comença a distanciar després de fer-la partícip dels seus secrets més íntims, mentre que en Rühle es mostra del tot hermètic a l'hora de parlar de la desaparició d'en Paul.
A partir d'una mena de pròleg que ens presenta un dels personatges principals en una determinada situació, la trama construeix un suspens al voltant d'aquestes peces soltes que se'ns ofereixen al principi, i que només acaben d'encaixar un cop arribem al final. Val a dir que m'ha semblat un recurs una mica trampós, i em va tenir amb l'ai al cor durant tota la lectura per saber si aquest fil inicial es tancaria satisfactòriament. D'altra banda, l'estil narratiu és força entretallat: barreja constantment diferents eixos cronològics des de la ment de la protagonista, fragments dels seus somnis que suposadament han de remetre de forma al·legòrica als fets que està vivint, i descripcions de detalls que de vegades semblen rellevants en el pla simbòlic i de vegades no tant. El problema d'aquestes decisions estilístiques és que afeixuguen la narració més que no pas fer-la fluir, i aquest inconvenient encara queda agreujat per la manca de signes de puntuació, que es fa especialment molesta en les converses entre els personatges. Les comes no haurien de fer de substitut dels altres signes, per més que Komma sigui el sobrenom de la protagonista, i la manca d'interrogants per marcar les preguntes em feia haver de tornar enrere constantment a rellegir una línia sencera. L'argument de la novel·la és prou interessant per si sol, i la construcció dels personatges i de la tensió i les interaccions entre ells prou sòlides, com per no haver de recórrer a aquests recursos, que semblen més aviat afectacions.
Més enllà d'aquests defectes, però, Gittersee m'ha semblat una bona novel·la, en especial tenint en compte que és un debut literari. La narració s'esforça molt a recrear l'ambient de repressió política i la manca de llibertat que tenalla els personatges. En particular, la relació que s'estableix entre la Karin i l'agent Wickwalz, que l'assetja constantment i la manipula emocionalment per treure'n la informació que busca, és especialment angoixosa, i contribueix a amplificar, em penso, la càrrega política del text, com a metàfora de la relació dels ciutadans amb un estat que els vigila i els adoctrina en allò que han d'estimar. També m'ha agradat molt la forma com construeix la dinàmica familiar dels Köhler, molt creïble en les seves interaccions, i potser el que he trobat a faltar és, precisament, que donés més espai per desenvolupar alguns dels personatges, especialment la història dels avis de la protagonista, que queda tan sols apuntada, i el personatge d'en Rühle, que queda un punt massa desdibuixat. És una bona recomanació si us agraden les lectures breus però molt intenses, i en conjunt penso que l'argument i el retrat dels personatges i de l'època pesen més, al capdavall, que algunes de les decisions estilístiques, un punt fallides.
Sinopsi: A mitjans dels anys setanta al suburbi de Gittersee, als afores de Dresden, una colla d'adolescents somien amb el que faran quan acabin l'institut. La Karin rebutja la invitació del seu xicot, en Paul, a passar una cap de setmana de festa per evitar que els seus pares la castiguin. En aquella mateixa escapada en Paul desapareix misteriosament. A partir d'aquest moment, un agent de la policia política persegueix la Karin constantment per poder treure-li informació sobre en Paul i li confirma la seva defecció.
M'agrada: Sobretot la construcció de l'ambient a partir de la xarxa d'interaccions i relacions entre els diversos personatges. També l'aposta pel misteri, que apunta en una sola direcció i que queda resolt en un desenllaç un punt abrupte, però que m'ha semblat rodó.
No m'agrada: La novel·la es ressent una mica de la seva brevetat, i m'ha fet la impressió que algunes trames i alguns personatges secundaris es podrien haver desenvolupat una mica més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada