Una llibreria a Berlín és el volum de memòries de la llibretera polonesa Françoise Frenkel (1889-1975), que es van publicar per primer cop a Suïssa el 1945. Frenkel va regentar durant dues dècades, de 1921 a 1939, una llibreria francesa a Berlín, La Maison du Livre, que va esdevenir un centre neuràlgic de la cultura francesa a la capital alemanya. El llibre relata, principalment, la seva escapada i el seu periple per França de 1939 a 1943, fins que aconsegueix finalment travessar de forma clandestina la frontera amb Suïssa, després d'un altre intent fallit i un període en una presó fronterera. El títol de la traducció catalana, per tant, pot resultar una mica enganyós, ja que la descripció de les dues dècades de la llibreria a Berlín tenen lloc només al primer capítol, i força succintament. De fet, el marit de Frenkel, que va fugir del país el 1933 i va acabar morint als camps d'extermini el 1942, ni tan sols és esmentat al llibre, i força detalls de la vida anterior de la narradora queden oberts a l'especulació, ja que se'n saben molt poques dades més enllà del que ella mateixa explica al relat.
Frenkel, com a jueva polonesa, fou víctima de les lleis racials alemanyes mentre va viure i treballar a Berlín, i al primer capítol ens ofereix un relat estremidor de l'ambient d'amenaça i creixent fanatisme polític que va tenallant cada cop més la vida dels jueus a la ciutat, fins a desembocar a la nit dels vidres trencats. D'altra banda, el llibre se centra precisament en l'estada a França, que potser per la seva formació i cultura, Frenkel percep com una garantia dels drets i llibertats que li han estat denegats a Alemanya. La tragèdia que va haver de viure en carn pròpia va ser com aquesta suposada protecció es van anar girant en contra dels refugiats que hi havien confiat: els tràmits burocràtics per registrar-se i empadronar-se als diversos llocs on residia eren un pas necessari per poder aconseguir visats, permisos de residència i papers de sortida cap a un altre país; tanmateix, també eren l'eina que va permetre als ocupants portar a terme la seva campanya de persecució i extermini. Quan les lleis racials ja es fan vigents a la França ocupada, l'única sortida que els queda als jueus refugiats al país és amagar-se amb l'esperança de poder passar la frontera clandestinament.
El llibre ens ofereix un retrat de l'època i de les vicissituds de la protagonista molt sobri i concís, basat en les petites anècdotes que van marcar el periple, però que en tot moment ens transmeten una idea força clara del clima polític i de l'ambient de por i repressió que s'hi vivia. Frenkel descriu la divisió de la societat francesa entre els col·laboradors de l'ocupant, que denunciaran a les autoritats qualsevol moviment o presència sospitosa, i els resistents, ciutadans normals que tot sovint es jugaven la pròpia vida i la llibertat a l'hora de facilitar l'ajut als refugiats i proporcionar-los una xarxa clandestina d'assistència. Passa el mateix amb els funcionaris de les institucions judicials, policials i carceràries de la França ocupada que majoritàriament col·laboraran amb l'ocupant, però que en certs moments contribuiran a la causa de la resistència fent la vista grossa dins les seves possibilitats.
Dins d'aquest panorama tan complex de riscos latents, de la lectura es pot concloure que Frenkel va tenir més sort que molts altres dels refugiats jueus que van viure periples molt semblants però van acabar als camps d'extermini igualment: ella tenia una xarxa d'amistats i coneguts a França de l'època dels seus estudis que la van ajudar amb la logística dels viatges i els tràmits burocràtics, i tenia l'avantatge de tenir un visat legal de pas a Suïssa que havia estat vigent abans que es restringís la lliure circulació dels jueus. El govern francès havia reconegut, abans de la guerra, la seva tasca per la cultura francesa a Alemanya i, en certs moments del relat, se'ns suggereix que les autoritats alemanyes havien posat La Maison du Livre al punt de mira de la persecució política no tant per la identitat jueva de la propietària, sinó més aviat per la tasca de difusió que feia de la cultura francesa. Tanmateix, tot i la sortosa escapada de l'autora, aquesta haurà de viure, un cop en llibertat a Suïssa, amb el trauma de les vivències passades i la desaparició de tots els seus éssers estimats.
Per la poca informació biogràfica que ha arribat de Frenkel, sembla que l'any 1945, després de la publicació del llibre, va tornar a viure a Niça, on s'estaria durant tres dècades més fins a la seva mort. El llibre va caure en l'oblit fins que el seu original francès va ser redescobert ja al segle vint-i-u, i traduït a diverses llengües - l'edició catalana és de 2019. És una sort per als lectors, avui dia, que ens hagi arribat un testimoni tan clar i directe d'aquests fets que mai no haurien de caure en l'oblit. L'edició conté un apèndix amb transcripcions i fotografies de documents de l'època que complementen alguns dels esdeveniments que se'ns expliquen a la narració. Una bona recomanació, sens dubte.
Continguts: El llibre recull les memòries de fugida de la llibretera polonesa Françoise Frenkel, un cop les lleis de persecució contra els jueus amenacen la seva vida a Berlín, on ha estat regentant una llibreria francesa durant vint anys. A mitjana edat i sense notícies de la seva família, Frenkel es refugia a França l'estiu de 1939, gràcies a una xarxa de parents i amistats, on serà víctima de la mateixa persecució racial conduïda aquest cop pel govern col·laboracionista sota l'ocupació alemanya de França. El seu periple clandestí per arribar a creuar la frontera amb Suïssa la portarà per diversos amagatalls i a ser detinguda i processada en el seu primer intent. El relat també ens mostrarà les diverses actituds dels ciutadans i les autoritats francesos davant d'aquesta situació.
M'agrada: És un relat molt sobri i concís, que se centra en el periple en primera persona de la protagonista, amb tota la seva angoixa, però que a la vegada també ens ofereix observacions valuosíssimes sobre el clima social de l'època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada