Quinze anys després, el blog continua: qui ho havia de dir! El darrer aniversari que vaig celebrar, el desè, va ser una mica anòmal perquè va venir marcat pel confinament, i en un any extraordinàriament fructífer en lectures. A més, va marcar també una xifra rodona al blog: les tres-centes ressenyes de llibres publicades. Els cinc anys que han passat des de llavors han vist un augment del ritme de lectura i de publicació, i potser una concentració més gran en la ressenya de llibres per sobre d'altres tipus d'apunt.
Tot i que aquest any ha començat fluixet de lectures per falta de temps i de concentració, i m'està costant arribar a la marca de la ressenya setmanal, potser encara estic a temps de redreçar-lo, qui sap. El que sí que puc dir és que, de moment, de motivació per seguir endavant no me'n falta, cosa que ja d'entrada és bon senyal. De vegades em fa la impressió que tinc més idees al cap que temps de posar-les en clar, i és per això que m'ha semblat bona idea, per celebrar l'aniversari, fer un homenatge a les "cabòries" - pensaments recurrents, manies i reptes lectors, aparicions inesperades i l'increïble tsundoku creixent - que tot sovint es fan prou persistents com per donar forma al blog.
Així doncs, resumeixo aquests últims cinc anys en quinze fites passades i novetats presents que tot sovint encaborien el blog:
1. Al blog li surten pàgines i es fa més fàcil de consultar. Començo a treure profit d'aquesta funció de l'aplicació que de bones a primeres no entenia gaire, i aconsegueixo col·locar totes les pàgines a la capçalera de la pàgina principal en forma de pestanyes. El resultat és força més ordenat i fàcil de fer servir que els núvols d'etiquetes i altres intents anteriors. Mentre que Breu història del blog és la pàgina més antiga i serveix de presentació del blog, Llibres em permet indexar de forma efectiva i exhaustiva totes les ressenyes de llibres publicades al blog i Algunes relectures m'ajuda a ordenar els projectes lectors més extensos que formen sèries d'entrades sobre algun tema.
2. L'etiqueta lleixes em permet crear llistes temàtiques de llibres. I, com ja anuncio a la pàgina de relectures, és més un divertiment que un propòsit seriós. De vegades les agrupacions responen a associacions d'idees sobre diversos temes més que a un esforç sistemàtic, de forma que els resultats sempre se'm fan un xic sorprenents.
3. Acabo l'any amb un resum de l'any. Té sentit que comencés a fer-lo quan els posts sobre llibres van anar agafant més pes en el total de publicacions de tot l'any, i el primer resum va ser el de 2019. Incloc els resums de l'any dins l'etiqueta lleixes perquè, igual que aquestes llistes, també tenen un punt arbitrari i un propòsit principalment lúdic.
4. Trec profit de la biblioteca pública. Considero que l'accés a una biblioteca pública de qualitat és un dret bàsic que tothom hauria de poder veure realitzat, i molts ciutadans que en tenen una al seu abast, malauradament, no són plenament conscients de les oportunitats que ofereix. Des que vaig passar de ser usuària esporàdica a visitar-la de forma regular, la biblioteca de la meva ciutat no m'ha donat més que alegries.
5. Rellegeixo la Ilíada. Per fer simetria poètica amb la sèrie d'apunts sobre l'Odissea, afegeixo al blog la relectura de la Ilíada que, igual que la seva predecessora, em porta sorpreses i connexions del tot inesperades i gratificants.
6. Rellegeixo el cicle de Terramar. Fa dos anys que acabava el meu últim projecte lector, i fa temps que tinc moltes ganes d'encetar-ne un altre, tot i que no m'acabo de decidir entre unes quantes idees que tinc al cap (prefereixo no avançar res per no fer-me malastruga). En tot cas, la relectura de Terramar em va suposar retrobar-me amb una lectura que em va marcar l'adolescència, crear connexions que em semblen força fèrtils entre la saga de fantasia d'Ursula K. Le Guin i altres textos del gènere, reconciliar-me amb parts de la saga que vaig arribar a entendre amb més profunditat i reconèixer-ne els moments que em semblen irreconciliables amb el meu gust lector.
7. Tinc el plaer de conèixer Marcel Proust. Va ser una mena de projecte lector de confinament, i he de confessar que llegir A la recerca del temps perdut amb tot el temps del món per davant va ser una experiència en si mateixa.
8. M'inicio en la literatura africana. A partir de lectures universitàries, continuo aprofundint en la literatura postcolonial des del punt de vista africà. Descobrir Ngũgĩ wa Thiong'o i la història de la descolonització de Kenya em porta a altres països africans de la mà d'altres autors reconeguts dels segles vint i vint-i-u.
9. Continuo llegint sobre la primera guerra mundial. Des que agrupo en una lleixa totes les lectures relacionades amb el tema, la llista se'm comença a allargar i encara no en puc veure el final. Com que no vull tocar la llista original, el projecte em demanarà una lleixa actualitzada quan aconsegueixi completar totes les lectures que em queden pendents.
10. Rellegeixo Tolkien tant com puc. I, si de vegades no n'escric prou sovint, és més per manca de temps que de ganes.
11. Procuro mantenir obert el fil de la no-ficció. Cosa que, de vegades, és més fàcil de dir que de fer quan s'agafa la inèrcia de la novel·la. Si bé la filosofia continua sent el meu interès de sempre, en els últims anys he agafat gust per altres gèneres de no-ficció, especialment les biografies i autobiografies i els estudis literaris.
12. Exploro móns variats amb la ciència-ficció, la distòpia i la fantasia. Els gèneres especulatius encara ara em semblen una forma insubstituïble d'aproximar-me a les problemàtiques més reals i tangibles de l'actualitat del món que vivim.
13. M'endinso en la lectura de poesia. No puc dir que el resultat sigui molt reeixit a hores d'ara, però va ser un propòsit d'ampliació de l'horitzó del blog que encara treballo. Llegir poemaris de forma sistemàtica, com llegiria novel·les o assajos, és una experiència que em ve una mica de nou, així que encara no hi tinc la mà trencada.
14. Em barallo amb els premis Nobel. De vegades m'hi reconcilio, de vegades m'hi enfado, i al capdavall no n'acabo de treure l'entrellat. Arran de dues llistes (aquesta i aquesta) en què comparava guardonats que em semblen merescuts amb no guardonats que penso que el mereixerien, vaig començar a encuriosir-me per ampliar la llista de Nobels que llegeixo i provar de desxifrar-ne algun patró o alguna lògica interna (malgrat que no crec que ho aconsegueixi). A més, l'any passat té lloc un esdeveniment inèdit al blog: per primera vegada rep el guardó un autor que ja havia ressenyat prèviament, la coreana Han Kang.
15. Procuro mantenir-me fidel. I és que el fil de la literatura catalana és un que sempre tinc present però que de vegades em costa mantenir obert al blog, sigui perquè llegeixo molta literatura internacional, pel biaix cap a la llengua anglesa, o perquè de vegades les novetats no em criden massa l'atenció. Tot i així, intento familiaritzar-me amb els clàssics tant com puc: recentment vaig descobrir Solitud; m'he retrobat amb Mercè Rodoreda, sempre fascinant i abassegadora; almenys un parell de novel·les de Cabré s'esperen a la llista de pendents, i de fa temps que tinc ganes de retrobar-me amb Espriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada