Aquesta novel·la de l'autora estatunidenca Maureen McHugh es va publicar el 1992 i va rebre força atenció en quedar finalista dels premis Hugo i Nebula, però la traducció en català no es va editar fins l'any passat. És una lectura força peculiar, especialment pel tipus d'escenari distòpic que proposa, tot i que he trobat que l'autora no acaba d'aprofitar les bones idees que alimenten les premisses de la novel·la i a les últimes seccions del relat la trama es desinfla una mica fins arribar a un desenllaç una mica decebedor.
Ens trobem en una versió distòpica dels Estats Units d'Amèrica que, a principis del segle vint-i-u, ha patit una revolució comunista i, després d'una guerra civil, ara és governada per un règim socialista i és poc més que un estat satèl·lit de la Xina, la nova primera potència mundial. La resta de països depenen econòmicament del gegant asiàtic o bé conformen economies petites i totalment marginals en el panorama mundial. Ara bé, la trama no se centra tant en els moviments econòmics, polítics i geoestratègics com en les conseqüències socials i culturals que un canvi així comporta per a la societat americana. Després d'una revolució cultural que ha canviat la fesomia del país, ara s'ha establert una jerarquia social en què el lloc més alt l'ocupen els ciutadans xinesos, seguits de prop pels descendents de xinesos nascuts als Estats Units i, finalment, la resta d'americans no xinesos. Certament, ha estat una experiència curiosa llegir aquest llibre en plena guerra comercial entre Estats Units i la Xina, i una gran mostra del poder de la literatura especulativa per reflexionar, analitzar i criticar els móns polítics i socials que habitem.
El protagonista és un jove mestís, en Zhongshan Zhang, que viu a Nova York buscant-se la vida com a tècnic de la construcció. El seu somni és arribar a estudiar enginyeria a la Xina per poder accedir a una feina millor, però al llarg de la novel·la anirem veient com se li van presentant diversos dilemes en relació al sistema en què viu immers i la seva pròpia identitat. D'una banda, els seus pares el van modificar genèticament perquè la seva herència hispana no es veiés reflectida al seu rostre, de forma que la gent pensa que ve de família xinesa i ningú sap que, en realitat, la seva mare és considerada ciutadana de segona. D'altra banda, la seva homosexualitat és un secret perquè està perseguida per llei i les relacions amb altres homes el poden portar a la presó o fins i tot a la mort. La novel·la intercala diverses seccions del relat d'en Zhang i la seva evolució, a través de cinc anys clau per a la seva formació, amb altres seccions des del punt de vista de personatges més secundaris les vides dels quals es van entrecreuant amb la del protagonista. Així doncs, la novel·la en conjunt es va revelant com un mosaic des de diversos escenaris i perspectives, que ens posen de manifest la magnitud del món fictici creat per McHugh i la multiplicitat de connexions que s'estableixen entre diversos punts centrals i perifèrics dins d'aquest esquema polític i econòmic global.
D'aquesta manera ens veurem transportats des de Nova York a Nanjing, i de l'illa de Baffin, per sobre del cercle polar àrtic, a una colònia d'agricultors humans establerts a Mart en unes condicions de vida molt precàries. Ens trobem davant d'un sistema que planifica les vides dels ciutadans amb criteris macroeconòmics, de forma que els desplaçaments forçats per causes de feina o d'habitatge, o per una combinació de tots dos, seran molt habituals i, de fet, esdevindran un motor important de la trama de la novel·la. En un món de precarietat absoluta, els ciutadans decidiran hipotecar diversos anys de la seva vida en llocs remots del planeta (o fins i tot a colònies extraterrestres), fent treballs en unes condicions físiques extremes, o directament servint a l'exèrcit, per tal de poder arribar a accedir a posicions més favorables en el futur. La relació de l'individu amb l'estat sempre acaba retratada com una mena de negociació permanent en què el feble hi té més a perdre i, a parer meu, rere una aparent crítica al sistema socialista xinès, el que em sembla que s'amaga és la retòrica de la fi de la història i el triomf absolut d'un capitalisme que s'entreveu constantment per les esquerdes del sistema.
El protagonista, en Zhang, és un jove que es troba atrapat entre la necessitat d'expressar la seva pròpia identitat i de conformar-se al sistema que l'oprimeix i, mentre que la seva situació es pot considerar privilegiada en diversos aspectes de la seva vida i en comparació amb d'altres personatges del relat, hi ha altres elements de la seva identitat que li impedeixen esdevenir el ciutadà exemplar. Tanmateix, al llarg del relat assistim a la seva formació i a la seva evolució psicològica: d'un egoisme centrat en les seves pròpies necessitats i desitjos presents el protagonista va creixent i adquirint empatia a través del seu contacte amb d'altres personatges, fins que al final la seva versió adulta torni al món d'on havia sortit originalment, el seu Nova York natal, per acabar adaptant-s'hi a la seva pròpia manera. El darrer capítol, en aquest sentit, m'ha semblat desconcertant: la forma com, al final de la novel·la, el protagonista sembla haver après els punts febles del sistema i els utilitza al seu favor em va deixar pensant si no acabava estimant el Gran Germà més que no pas alliberant-se'n. D'entre tots els exemples d'opressió que trobem al llarg de la novel·la a múltiples nivells, i de capitalització del guany en mans privades, en cap moment no s'entreveu la mínima espurna de rebel·lió. De fet, a estones sembla que el text mateix estigui aprovant implícitament la bondat d'un capitalisme neoliberal desbocat amagat rere una façana socialista.
L'altre aspecte que m'ha semblat una mica fluix de la novel·la és més aviat estructural, i és que la intercalació de diverses seccions narratives des de diferents perspectives no acaba d'arribar a bon port. A més de les peripècies d'en Zhang, també coneixem les de la San-xiang, filla d'expatriats xinesos als Estats Units i marcada per una deformació a la cara que fa que els homes no es fixin en ella, els científics canadencs que treballen a l'illa de Baffin i que ens transmeten una perspectiva externa sobre la política i l'economia estatunidenca, i una parella de colons establerts a Mart en unes condicions molt adverses que intenten tirar endavant la seva granja. A estones les trames secundàries semblen fins i tot més interessants que la del protagonista, però quan sembla que passarà quelcom significatiu per als personatges, alguna revelació o algun esdeveniment clau que els canviarà la perspectiva o que els farà prendre un nou rumb a la vida, les seves seccions del relat simplement s'acaben sense una conclusió definida. El cas de la San-xiang és d'una crueltat flagrant, tot i que sembli coherent amb la seva trajectòria personal i com se'ns ha descrit el personatge en una secció anterior, mentre que el dels colons marcians estableix un misteri en un determinat moment de la trama que sembla que els protagonistes hagin de resoldre però que, simplement, queda sense resposta.
En general m'ha resultat una lectura molt amena i que m'ha mantingut en suspens i amb ganes de saber com acabava, però la manca de concreció i d'una direcció clara per al relat m'ha acabat decebent una mica. D'una banda m'ha recordat El mar de la tranquil·litat d'Emily St. John Mandel a l'hora de desplegar la història a través de seccions aparentment inconnexes, tot i que Mandel fa millor feina a l'hora de dotar la novel·la d'una coherència interna i fer confluir les diverses seccions en un propòsit comú. També m'ha recordat una mica Els desposseïts d'Ursula K. Le Guin, a l'hora de fer un retrat crític d'una societat inspirada en els estats comunistes, tot i que l'obra de Le Guin és força més abrandada en termes polítics. En general la novel·la m'ha agradat, i com a punts forts hi destacaria la construcció d'una psicologia profunda i creïble per als personatges, i d'uns escenaris evocadors i certament suggestius. Tanmateix, és cert que a la narració en conjunt li manca una mica de direcció i m'ha acabat provocant sentiments barrejats.
Sinopsi: En una versió distòpica dels Estats Units dominats per la influència econòmica mundial de la Xina, el protagonista, Zhang, intenta progressar en la seva vida laboral amagant els aspectes de la seva identitat que li poden portar més problemes: la seva identitat mestissa i el fet de ser homosexual. Després d'un episodi desafortunat pel qual perd la feina a la construcció, aprofita altres oportunitats que se li presenten per arribar a acomplir el seu somni d'estudiar una carrera universitària a la Xina. Tanmateix, l'experiència no li resultarà tan gratificant com havia pensat. A més, el seu camí s'anirà entrecreuant amb el d'altres personatges secundaris que ens aniran oferint un retrat molt més ampli de la societat i el sistema polític descrits.
M'agrada: M'ha semblat potent l'habilitat de l'autora a l'hora de construir l'escenari distòpic i també unes psicologies coherents i entenedores per als personatges.
No m'agrada: Les darreres seccions de la novel·la m'han resultat decebedores, perquè trobo que no acaben de concloure satisfactòriament totes les premisses i preguntes potencials que va plantejant la trama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada