Els arbres (#550)

Money, Mississipí, és exactament tal com sona. Batejat segons la persistent tradició d'ironia pròpia del sud i amb el concurs d'una tradició de nesciència, el nom pren una connotació una mica trista, indicadora d'una ignorància conscient que tant és si s'accepta o no perquè, siguem realistes, tampoc no va enlloc. 

Els arbres, de l'autor afroamericà Percival Everett, és una novel·la satírica que es va publicar el 2021. Els nombrosos premis i reconeixements que ha rebut han donat a conèixer l'autor fora de les fronteres dels Estats Units. De fet, Everett és un novel·lista amb una extensa carrera, i m'ha semblat una llàstima no haver conegut la seva obra fins ara. Els arbres és una sàtira corrosiva sobre el supremacisme blanc als Estats Units i l'empremta de la seva violència a la societat americana fins avui dia, de forma que la narració connecta de forma molt clara i sense fissures la tradició dels linxaments al sud dels Estats Units, des de l'era de la segregació fins als nostres dies, amb la violència racial sistèmica i els abusos policials comesos encara avui dia. No són fenòmens aïllats els uns dels altres, sinó que formen part del mateix esquema de violència institucional que els Estats Units ha anat arrossegant al llarg de la seva història, i que ha normalitzat a bastament a través de la supressió i el silenciament de les veus de les víctimes. Així doncs, Everett estira el fil d'aquest relat d'agressió i d'impunitat fins a culminar en una paròdia despietada sobre la presidència de Trump i el seu discurs demagògic. 

Hi ha un moment en què un dels personatges demana als altres que parin de burlar-se de la gent blanca: la novel·la d'Everett s'hi entrega amb fruïció sense cap mena de descans a través de tres-centes cinquanta pàgines de la sàtira política i social més exquisida i entretinguda. L'estratègia narrativa d'Everett és posar un mirall deformador davant del discurs supremacista blanc i burlar-se'n fins a l'extrem: si els blancs del sud reben noms tòpics, són retratats com a beneits sense estudis, amb prou feines articulats, professadors d'una religiositat pueril i hipòcrita, masclistes violents i abusadors (amb menció especial per a les aparicions estel·lars cap al final de la novel·la de l'agent Hickory Spit de Dallas i del mateix Donald Trump), no se li pot retreure res davant la manipulació històrica de la imatge dels negres que ha fet l'odi blanc al llarg de la història, molt més insidiós i violent i amb un cost ben tangible i dolorós en vides humanes. De fet, el que aconsegueix la sàtira de la novel·la és despertar l'autèntic espectre latent de la història americana: una violència que mai no ha estat castigada ni compensada adequadament i que, per efecte d'un silenciament atàvic i implacable, traspassat com a codi no escrit de generació en generació, atemoreix i intimida els perpetradors mateixos amb el fantasma de la culpa i la complicitat. 

No és debades que l'acció ens situa al poblet de Money, Mississippi, on als anys cinquanta va tenir lloc el brutal linxament de l'adolescent Emmett Till, la cara desfigurada del qual es va convertir en emblema per al moviment pro drets civils quan la seva mare va decidir exposar-lo a la premsa amb el taüt obert. La història encara va créixer en rellevància en els anys posteriors perquè els culpables de la tortura i l'assassinat de Till van ser absolts per un tribunal d'homes blancs, i anys després encara van anar presumint del crim emparats per la llei que prohibeix ser processat dues vegades per la mateixa ofensa. Posteriorment, la dona implicada en el cas, que inicialment havia acusat Till d'haver-se-li insinuat, es va desdir del seu testimoni. L'autor parteix d'aquest cas històric real per preguntar-se quina empremta deixa el passat sobre les comunitats hereves d'aquest llegat de violència, i relata a través d'un argument trepidant com es posa en marxa una brutal onada retributiva amb reverberacions cada cop més fortes i incontestables. 

La narració recorre als tòpics de la narrativa policíaca, extrets principalment del cinema, per oferir-nos una investigació contrarellotge contra els poders misteriosos d'un assassí en sèrie que deixa un cadàver extra a cada escena del crim com a estranya signatura de la seva acció. Un home blanc apareix assassinat a casa seva juntament amb el cadàver inflat i desfigurat d'un negre que sosté a la mà els testicles de l'altre. La trama es complica quan el cadàver negre desapareix del dipòsit de cadàvers i torna a aparèixer a l'escena d'un nou crim. Com és d'esperar, els incompetents policies locals de seguida queden desbordats pel misteri, i aviat arriben els reforços de ciutat, molt més competents a l'hora d'investigar però igualment incapaços de fer encaixar les peces quan la trama es comenci a complicar. Els policies no seran els únics visitants de la ciutat, però. Al poble també hi arribarà un antropòleg i escriptor que rebrà la missió de deixar constància dels fets, sense ser del tot conscient dels riscos a què s'exposa. 

Pel camí anirem trobant una profusió inigualable de converses enginyoses, personatges secundaris que ens aporten el característic color local, i societats i cultes secrets que ens aniran endinsant en un laberint cada cop més complicat de símbols, referències i implicacions metatextuals. Perquè precisament el paper de l'escriptor Damon i de la Mama Z i els seus misteriosos poders no quedaran revelats plenament fins al final de la novel·la, en què totes les peces acabaran encaixant a lloc, i l'aposta pel realisme màgic quedarà plenament justificada dins d'una tradició de narrativa afroamericana no naturalista, on participen per exemple Toni Morrison, Jesmyn Ward o Colson Whitehead. Per aquests autors, els fantasmes del passat recorden als vius amb la seva insistència el dolor de la ferida oberta, per tal que els vius puguin assumir el ple compromís de no silenciar-ne les veus. 

Sinopsi: Al voltant de l'any 2018 al petit poble de Money, Mississippi, es produeixen dos assassinats esgarrifosos. Les dues víctimes apareixen brutalment mutilades amb filferro espinós i a les dues escenes del crim apareix el mateix cadàver d'un home negre desfigurat. Una parella d'agents especials de la policia de l'estat apareix al poble per assistir en la investigació del xèrif local, i aviat s'hi uneix una agent especial enviada per l'FBI. Els crims de seguida revelen una connexió evident amb el linxament d'Emmett Till seixanta anys enrere, però mentre els policies porten a terme la investigació els assassinats continuaran replicant-se. 

M'agrada: La combinació perfecta que assoleix la novel·la entre l'explotació dels tòpics de la narrativa policíaca, el recurs a un humor estripat i sense cap mena de filtre de correcció política, i la reflexió totalment seriosa, al nivell simbòlic i metatextual, sobre el racisme sistèmic als Estats Units i la violència que se'n deriva. La subtilesa i la intel·ligència del desenllaç m'han semblat el toc magistral de la novel·la.